Visita a Roca Regina.

Aquest dissabte tornem a coincidir amb l’Ivan després de les vacances, desde que varem anar a les Torres de Bassiero no escalàvem junts, aquest cop decidim anar a Roca Regina, una via que fa temps que tenim ganes de fer, la Promio-Moreno. Quedem a dos quarts de set del matí, parem a esmorzar a Bellcaire i arribem al aparcament, el dia s’aixeca emboirat i a la paret s’hi veuen parts molles, ens ho anem a mirar i veient que el dia sembla que s’aixeca i que per on passa la via no s’hi veuen humitats decidim posar-nos-hi.
Fem l’aproximació pel camí de l’esquerra ja que em fa pal passar per la feixa, no hi havíem passat mai i realment és molt més còmode. Un cop arribem a peu de via ens hi trobem dues ovelles “salvatges” que pasturaven al costat i ens fan companyia.
Comença l’Ivan el primer llarg que comença fàcil per complicar-se al arribar a la fisura, on traiem l’estrep per fer-ne els primers metres i seguim amb lliure i algun Ao fins a la reunió, 6a A1 semiequipat amb parablots i pitons. El segon llarg surt els primers metres per placa per seguidament fer un flanqueig per trobar un petit diedre fisurat que ens portarà a la reunió, V, semiequipat amb un pitó i un parabolt. El tercer llarg comença per una babaresa i seguidament comença una altre tram de fisura que apreta més i un cop s’acaba hi ha un flanqueig cap a la dreta que ens deixa a la reunió, 6b o V A1 semiequipat amb pitons i ponts de roca.

La via està semiequipada amb parabolts, ponts de roca i pitons, metre que les reunions o es fan en arbres o estan equipades amb parabolts.

Pel què fa al material portavem un joc de friends i aliens, repetints els mitjans, un joc de tascons, estreps, cintes sabineres i disset cintes exprés.
Un cop vaig ser a la tercera reunió li vaig proposar a l’Ivan de baixar, ja que des de la reunió del segon llarg anava veient com entraven núvols, i tenint com a referència els últims dies i el just que ens va anar sortir sense mullar-nos la setmana anterior, i a més veient que la via té tendència a anar a la dreta i no podríem rapelar en cas de pluja i que encara ens quedava força via, no ho tenia gens clar, metre que l’Ivan no tenia clar baixar, ja que creia que no plouria. Al final varem baixar i dir que al final va tenir raó l’Ivan.

Al baixar varem aprofitar per anar a treure el cap per Abella de la Conca ja que sabíem que hi havia vies, un poble del tot recomanable encara que veient l’hora van decidir no escalar, així que varem anar a dinar al Bar Miami a Isona i cap a casa.

L'Ivan al primer llarg arribant a la fisura.

Acabant el segon llarg.
A la babaresa del tercer llarg.

A la part del darrera de la paret de Tarradets on es veuen els núvols que entren.

Sud del Pedra

Després d'uns dies de vacances ja tenia ganes d'enfilar-me per les parets i deprés de quedar amb l'Oriol i triar via anem cap a la Sud del Pedra. L'idea inicial era anar a fer l'Estimball, tot i que deprés de l'aproximació sota un Sol de justícia i gens d'aire (a més l'estat de forma no és el més idoni) i l'hora en què varem arribar a peu de via varem creure que seria millor deixar-la per un altre dia. Però no voliem marxar sense gaudir de l'excel·lent pedra que ens ofereix aquesta paret i decidim anar a fer una de les vies de la part dreta que són força més curtes. No portem ressenyes i no volem repetir cap via que ja haguessim fet, així que mirem de trobar una via que estigui equipada o que es pugui anar seguint tenint seguros com a referència, i creiem que la via Star Mc Hara podria ser el què buscavem, però que al final no li varem saber trobar el començament, i ens posem a una línia de parabolts, que sempre apaivaguen l'incertesa.

Tot i la ristra de parabolts no varem ser capaços de passar de la meitat del segon llarg, que com posteriorment varem veure al refugi era més que lògic, ens varem posar a la via Llamp del Tro, pressisament una de les que no tinc a la llista de futuribles, però la veritat és que en el primer llarg vaig xal.lar de valent, em va encantar, una placa que va augmentant progressivament de grau fins a 6b+, mentre que al segon llarg la primera part es deixa fer i un cop passada la zona herbosa entra de nou a una placa on els dos primers seguros també es deixen fer però seguidament vaig quedar encallat, a part del grau, que em superava, no vaig saber com arribar al següent seguro hi ho varem deixar, 7a.

L'Oriol al primer llarg.

L'art de deixar mallons a la via.

S'hi haurà de de tornar.

Aquest dissabte amb l'Oriol hem anat a la Gam del Bisbe, una via que fa temps que tinc ganes de fer però és d'aquelles que mai trobes el moment, i com que ell també la té a la llista varem decidir d'anar a resguardar-nos del sol a l'ombra de la paret nord de Montserrat.

Varem començar la via amb un primer llarg amb la roca no gaire bona, on hi trobem uns quants parabolts, un pitó i un pont de roca, i es pot reforçar perfectament. El segon llarg comença per una fisura molt guapa i a la primera part hi trobem dos pitons, a partir d'aquí continua en diedre molt xulo també amb força parabolts per deixar-nos en una xemeneia on la feinada és passar amb motxilla ja que a partir d'aquest punt fins a la reunió es fa tot caminat. Arribats a aquest punt varem decidir baixar, potser perquè no era el dia o potser per fer-nos augmentar les ganes de realitzar l'ascens per aquesta magnífica línia.

Per la via portavem un joc de tascons, tricams, els camelots de l'1, del 2 i del 3 i, 22 cintes exprés i un estrep per cap. Dir que si els dos primers llargs són en els que s'hi ha de posar alguna cosa amb els tascons i els camelots 1 i 3 es passa perfectament.

L'Oriol a la meitat del primer llarg.

Arribant a la segona reunió.

Com que no tot és escalada, una foto d'uns "fruits/fulles" inflats que em van cridar l'atenció.

Pilar del Segre

Deprés de moltes setmanes vaig acceptar d'anar al Pilar de Segre, on havia dit que no hi tornaria, lloc de mals records, on ja fa alguns anys varem haver de baixar de la Belle Epoque després de que a l'Ivan li caiguessin les ulleres, diguem que les varem passar una mica magres. Com sempre passa, amb el temps et fas enrera i li dones una altre oportunitat i així que li vaig dir que endavant, tot i que no hi anava del tot convençut.

La via era Mi Primer Amor, una via reequipada, i després d'esmorzar a la fonda Cadí arribem al aparcament i fem cap a peu de via, comença l'Ivan al primer llarg, el de 6a ja que nosaltres entrem per la feixa, després és el meu torn i ja em començo a atabalar, arribo a la reunió i em toca el llarg d'A2, ja surto tensionat, em penjo d'un tascó, després poso un tricam que queda una mica dubtós i no dona gaire confiança, tenint en compte que això dels estreps no és el meu fort.., i seguidament no veig on posar res més, (he llegit al forum de la feec que la setmana passada a una cordada els hi va saltar un pitó en aquest tram), devia ser el que vaig trobar a faltar..?, això que per xulos nosaltres ja que portavem un partell i alguns pitons i no els varem treure de la bossa. Baixo hi ho proba l'Ivan, només penjar-se del tascó ja li salta, hi posa un friend, arriba al tricam i tampoc hi veu continuitat, així que ajudat d'un altre tricam més amunt es posa sobre les branques de l'arbre que li permeten arribar al cordino que té al tronc, la resta ja és Ae fins a la reunió, però jo ja estava ben ratllat i li vaig proposar de baixar, així que varem rapelar i per acabar el dia canviem de modalitat i anem a enfilar-nos a un parell de vies esportives de la zona de la Cúpula.

Vista de la línia de Mi Primer Amor.


A la feixa anant a l'inici de la via.


L'Ivan al primer llarg.


L'Ivan despré de poder xapar l'arbre.

Rapelant de la segona reunió.

De Rubies a Centelles

Aquest cap de setmana comença anant amb la Beth cap a Rubies a fer la Festival Eròtic, una via de tres llargs i 6a. Com sempre, prèvia parada a la Fonda Cadí de Ponts arribem a Rubies, on ja hi ha dos cotxes a l'aparcament. Fent camí cap a la paret veiem que la via que hem triat també ha estat triada per les dues cordades que ens precedeixen, però que hi farem, haver-nos llevat abans.

Ja ens liem per arribar a l'entrada de la via i ens hem d'encordar a mig mur, i un cop arribem a l'entrada ja només queda l'últim de la segona cordada. Ens esperem que surti i al cap d'una estoneta m'hi poso, el primer i únic llarg que hem fet de la via, n'és el més difícil i concentra el 6a entre la segona i la tercera xapes i la resta es deixa fer, un cop a la reunió surt la Beth, i degut a la seva falta de rodament es crema en el pas més difícil i decidim rapelar de la primera reunió i anar a menjar unes coques de recapte al forn de la Rosa Serra d' Artesa de Segre.

La Beth acabant el primer llarg del Festival Eròtic.

El diumenge al matí quedem amb l'Oriol i en Gerard per anar a fer una mica d'esportiva per Centelles fins a l'hora de dinar. Em porten a un sector que en diuen Del Presseger, un sector força nou amb vies que van del 6a fins al 7.., amb la roca típica de la zona. El dia no comença gaire bé ja que al sortir de casa veig que ja ha plogut i el dia continua molt tapat, però com que es tracta d'anar a passar el matí com serà que no aguanti. Baixem per un baixador equipat amb cinta i corda i com que ells ja coneixen les vies, anem de dret a la via per la que començarem la jornada. En condicions només fem una via, la primera de 6a+ ja que quan en Gerard acaba d'obrir la segona de 6b comença a ploure, però encara ens deixa fer aquesta via i en Gerard obre un altre 6b tot i que la part alta de la paret començava a estar amarada, així que acabem de mirar una mica les vies que hi ha i ho deixem estar.

En Gerard a la part final de la primera via que consisteix en empotrar en dues fisures paral·leles.

Superant el diedre que hi ha a la meitat de la segona via que verem fer.

Excursió amb esquís per Puymorens

Aquest dissabte, després d'un meset reclòs, per fi m'ha arribat l'hora de sortir. Mirant la meteo no pinta gaire bé enlloc, penso que millor anar a fer algo d'alpinisme ja que si neva almenys pots fer alguna cosa metre que si vas a fer roca i plou, ja t'ha tirat el dia enlaire. A l'Ivan li proposo d'anar a fer el Gran Diedre del Pic de Valletes, i sense pensar-s'ho ja tenim l'objectiu, com a pla alternatiu, degut a que es molt difícil que es formi el Gran Diedre triem el Corredor Nordoest del pic veí de la Vignole.

Durant la primera part de l'aproximació anem bé ja que és per una pista de l'estació de Porté Puymorens, la cosa cambia quan la pista s'acaba, degut a les nevades que hi ha hagut hi ha un tou de neu considerable i hem d'anar obrint traça, cosa que fa que l'aproximació se'ns fagi una mica llarga. De lluny ja veiem que al Gran Diedre encara li falta força per estar format i ja ens fem la idea d'anar al Corredor Nordoest de la Vignole, i alhora allargar l'agonia de l'aproximació. Un cop som a l'inici del corredor veiem que la línia fina que es veia és de neu per transformar i desistim ja que es tard i la feinada que ens portaria fer la primera part en roca i la últma, on sembla que no hi ha res de neu i menys de gel, ens allargaria força la jornada.

Baixant quedem amb la Beth i la Judit que van pujar més tard a esquiar, i fem una baixada des del bar que hi ha a la pista per la qual hem fet la primera part de l'aporximació, fins a l'aparcament.

En Pic de Valletes a l'esquerra i el Pic de la Vignole a la dreta.

L'Ivan durant l'aproximació amb el Pic de la Vignole al fons.

El Corredor Nordoest de la Vignole.

L'Ivan durant el descens.

La Chica del Martini, 210 metres 7b+ ( 6a obligat)

Per aquest dissabte quedem amb l'Ivan per anar a fer la Sang de Crack a Collagats, però veinent la previsió decidim no anar tan lluny i decidim anar a probar la Mescalina, a Terradets. Sortim de casa amb un temps que no ens augura una bona escalada, a mesura que baixem per l'eix en direcció Lleida deixa de ploure i intuïm que hi ha clarianes cap a Vilanova de Meià, creiem que aquestes correran cap a l'oest i també seran a Tarradets. Res més lluny de la realitat, al arribar a Tarradets les parets estan amarades, impossibles d'escalar, hi havia una furgoneta de fanàtics mirant les parets també.

Ja que hem sortit a escalar i amb el fanatisme que porta l'Ivan per escalar, no donem el dia per perdut, passem per davant de Roca Regina i es troba en les mateixes condicions que la seva veina Paret de les Bagasses. Pugem fins a Tremp i baixem cap a Artesa de Segre, passem per les parets de Comiols que estan ven nevades.

Des del cotxe veiem a la llunyania la Roca dels Arcs que sembla eixuta i on hi llueix una mica el sol degut a una petita clariana, està decidit, anirem a probar sort, pel camí triem via, farem la Chica del Martini. Un cop arribem a la zona d'aparcaments, només hi ha una furgoneta, i ja són les 12 del migdia, triem el material, (14 cintes expres) i ens plantem a peu de via.

Fa força fred i vent, però ja que hi som ens hi posem, alhora passen un parell de francesos que han anat a la Plaerdemavida i han baixat al primer llarg ja que la roca és molt freda. Quan ho comenten jo just començava el primer llarg i els hi dono la raó, i arribo fins a la primera reunió. Quan arriba l'Ivan, veient el vent, el fred i la roca que està molt freda, decidim baixar i ja hi tornarem que de ven segur que amb un millor dia gaudirem més de la via.

La Paret de les Bagasses negre d'humitat i on s'hi poden distingir les lines de les vies.

La paret de Roca Regina.

Les parets de Comiols.

Vistes a les parets de Vilanova de Meià.

L'Ivan acabant el primer llarg de la via La Chica del Martini.

Peque-Mantecas a la Roca Alta, 160 metres 6a+ ( V obligat)

Aquest dissabte quedem amb l'Ivan per anar a fer la Peque-Mantecas, és una via que ja feia algunes setmanes que duia de cap, i no em va costar gaire convencer a l'Ivan, ja que també la tenia a la llista.

Quedem a les 7 a casa, quan em llebo ja em trobo malament, però amb l'esperança que ja m'anirà passant anem tirant cap a Vilanova de Meià. A Ponts ens parem a esmorzar, on menjo més que gana tinc i la cosa em va a pitjor (el menjar no és el millor amic per l'hèrnia de hiato).

Arribem a peu de via i l'estómac ben regirat, però la comencem. El primer llarg el fa l'Ivan, un llarg mantingut, protegit amb pitons, fins just abans d'arribar a la reunió on hi ha un parabolt, aquest llarg es pot reforçar, és un llarg que ressegueix una fisureta i és força dur. Un cop arribo a la reunió, ja en tinc prou, m'he anat atabalant amb l'estómac i li dic a l'Ivan que baixo, que aprofiti que hi ha una cordada que començava per fer ell la via. Així que quant en Jordi arriba a la reunió li diu que no els hi fa res que s'hi ajunti. Són el Jordi i la Mercè, una parella de Barcelona amb els quals l'Ivan va poder acabar la via.

Així que la via encara em resta a la llista, com tantes d'altres.

L'Ivan al primer llarg.

Jo mateix al diedret final.

"Passeig" per Montserrat.

Aquest dissabte amb en Jordi, el meu germà, haviem quedat per anar a fer la Via Bego-Miguel-Kush a Can Jorba, una via perquè comencés a fer algun llarg de primer. Abans de començar hem anat a esmorzar a Ca l'Anna, al Bruc, i seguidament hem fet cap a Can Jorba, on al arribar, entre el què ens deixava veure la boira s'hi podia entreveure la paret negre d'humitat, per la qual cosa hem decidit anar cap a Gorros, ja que al bar, esmorzant, pensant-nos que podria passar això hem copiat la ressenya de la Magic Line, al Gorro Frigi, ja que per la seva situació seria més fàcil de trobar-la aixuta. Així que hem anat cap al Monestir, on tot i que hi havia boira pixanera que en diem a la Plana hem decidit agafar els trastos i hem començat a pujar les Escales dels Pobres cap a Gorros, on un cop a peu de via, veient el temps que feia i el quin pronosticaven pel radio hem dit de deixar-ho estar i anar a fer una mica de passejadeta per acabar de passar el matí, així que hem continuat el camí de Sant Joan a Sant Jeroni fins al trencall que ens baixa fins al Pla dels Ocells i ens porta altre cop a les Escales dels Pobres per acabar comprant mató i formatge al les parades del Monestir. De saber-ho li podriem haver dit a en David que vingués ja que tinc entés que li agraden aquest tipus d'activitats i la Susana igual que la Beth no en són grans entussiastes.

El millor del dia.

El començament de la Magic Line.

El camí de Sant Joan a Sant Jeroni.

En Jordi just abans d'arribar al Pla dels Escurçons.

Baixant el Pas del Francès.