dijous, 24 de setembre del 2009

Visita a Roca Regina.

Aquest dissabte tornem a coincidir amb l’Ivan després de les vacances, desde que varem anar a les Torres de Bassiero no escalàvem junts, aquest cop decidim anar a Roca Regina, una via que fa temps que tenim ganes de fer, la Promio-Moreno. Quedem a dos quarts de set del matí, parem a esmorzar a Bellcaire i arribem al aparcament, el dia s’aixeca emboirat i a la paret s’hi veuen parts molles, ens ho anem a mirar i veient que el dia sembla que s’aixeca i que per on passa la via no s’hi veuen humitats decidim posar-nos-hi.
Fem l’aproximació pel camí de l’esquerra ja que em fa pal passar per la feixa, no hi havíem passat mai i realment és molt més còmode. Un cop arribem a peu de via ens hi trobem dues ovelles “salvatges” que pasturaven al costat i ens fan companyia.
Comença l’Ivan el primer llarg que comença fàcil per complicar-se al arribar a la fisura, on traiem l’estrep per fer-ne els primers metres i seguim amb lliure i algun Ao fins a la reunió, 6a A1 semiequipat amb parablots i pitons. El segon llarg surt els primers metres per placa per seguidament fer un flanqueig per trobar un petit diedre fisurat que ens portarà a la reunió, V, semiequipat amb un pitó i un parabolt. El tercer llarg comença per una babaresa i seguidament comença una altre tram de fisura que apreta més i un cop s’acaba hi ha un flanqueig cap a la dreta que ens deixa a la reunió, 6b o V A1 semiequipat amb pitons i ponts de roca.
La via està semiequipada amb parabolts, ponts de roca i pitons, metre que les reunions o es fan en arbres o estan equipades amb parabolts.
Pel què fa al material portavem un joc de friends i aliens, repetints els mitjans, un joc de tascons, estreps, cintes sabineres i disset cintes exprés.
Un cop vaig ser a la tercera reunió li vaig proposar a l’Ivan de baixar, ja que des de la reunió del segon llarg anava veient com entraven núvols, i tenint com a referència els últims dies i el just que ens va anar sortir sense mullar-nos la setmana anterior, i a més veient que la via té tendència a anar a la dreta i no podríem rapelar en cas de pluja i que encara ens quedava força via, no ho tenia gens clar, metre que l’Ivan no tenia clar baixar, ja que creia que no plouria. Al final varem baixar i dir que al final va tenir raó l’Ivan.
Al baixar varem aprofitar per anar a treure el cap per Abella de la Conca ja que sabíem que hi havia vies, un poble del tot recomanable encara que veient l’hora van decidir no escalar, així que varem anar a dinar al Bar Miami a Isona i cap a casa.

L'Ivan al primer llarg arribant a la fisura.

Acabant el segon llarg.
A la babaresa del tercer llarg.


A la part del darrera de la paret de Tarradets on es veuen els núvols que entren.