diumenge, 22 de març del 2009

Pilar del Segre

Deprés de moltes setmanes vaig acceptar d'anar al Pilar de Segre, on havia dit que no hi tornaria, lloc de mals records, on ja fa alguns anys varem haver de baixar de la Belle Epoque després de que a l'Ivan li caiguessin les ulleres, diguem que les varem passar una mica magres. Com sempre passa, amb el temps et fas enrera i li dones una altre oportunitat i així que li vaig dir que endavant, tot i que no hi anava del tot convençut.
La via era Mi Primer Amor, una via reequipada, i després d'esmorzar a la fonda Cadí arribem al aparcament i fem cap a peu de via, comença l'Ivan al primer llarg, el de 6a ja que nosaltres entrem per la feixa, després és el meu torn i ja em començo a atabalar, arribo a la reunió i em toca el llarg d'A2, ja surto tensionat, em penjo d'un tascó, després poso un tricam que queda una mica dubtós i no dona gaire confiança, tenint en compte que això dels estreps no és el meu fort.., i seguidament no veig on posar res més, (he llegit al forum de la feec que la setmana passada a una cordada els hi va saltar un pitó en aquest tram), devia ser el que vaig trobar a faltar..?, això que per xulos nosaltres ja que portavem un partell i alguns pitons i no els varem treure de la bossa. Baixo hi ho proba l'Ivan, només penjar-se del tascó ja li salta, hi posa un friend, arriba al tricam i tampoc hi veu continuitat, així que ajudat d'un altre tricam més amunt es posa sobre les branques de l'arbre que li permeten arribar al cordino que té al tronc, la resta ja és Ae fins a la reunió, però jo ja estava ben ratllat i li vaig proposar de baixar, així que varem rapelar i per acabar el dia canviem de modalitat i anem a enfilar-nos a un parell de vies esportives de la zona de la Cúpula.


Vista de la línia de Mi Primer Amor.


A la feixa anant a l'inici de la via.


L'Ivan al primer llarg.


L'Ivan despré de poder xapar l'arbre.

Rapelant de la segona reunió.

2 comentaris:

Mohawk ha dit...

Jo havia fet força artifo i ara cada cop em satura més... em sembla que aquesta modalitat tan patidora necessita un extra de motivació... si hi torneu podeu provar amb més dosis de vi a la fonda Cadí, je, je, je...

A tibar-li!!

Xevi ha dit...

La veritat és que tal i com diu l'Ivan això de l'artifo és anar fent i carregar-te de paciència i jo..., m'estimo mil vegades més l'escalada en lliure.
Pel què fa a la fonda Cadí haurem d'agafar l'esmorzar caçador abans d'anar a fer artifo.

Fins aviat.