dimarts, 30 de juny del 2009

Cap a l'ombra de Roca Narieda

Via del Nifo: 210 metres V+
No ho sé tio: 85 metres 6c+ (6c obligat), varem fer el primer llarg de 6a
Dissabte fugint de la calor decidim anar cap a Roca Narieda, a fer la via del Nifo, la intenció és fer la primera part, i per fer la via quedem a Vic amb l'Oriol i amb en Pep amb qui feia força temps que no escalava. Esmorzem a Coll de Nargó on la temperatura no es gaire alta a mig matí, 18 graus a l'aparcament degut a la pluja del dia anterior, i per un moment dubtem anar a fer la Postres de Músic, ja que està tot força moll. Al final seguim amb l'inteció inicial i sort, ja que al final varem passar força calor.
Per fer les dues vies hem utilitzat un joc d'aliens, un de friends, un de tascons i unes 15 cintes exprés que ens han servit per les dues vies ja que la No ho Sé Tio està molt ben equipada amb parabolts, metre que la Via del Nifo està practicament desequipada. Dir que les xapes recuperables són del tot prescindibles, només he trobat un cap de burí i està situat just al costat d'una fisura on es pot equipar perfectament.
Via del Nifo: Al començament del primer llarg hi trobem una inscripció a la roca que hi posa Nifo i si mirem bé uns metres més amunt hi intuirem un pitó, seguidament en trobarem un altre per superar un mur i ja flanquejem entre rostolls per anar a buscar una fisura que puja en diagonal fins a la reunió, IV equipat amb 2 pitons i un cap de burí opcional. El segon llarg és un canvi de reunió que va en diagonal cap a la dreta, III desequipat. El tercer llarg comença en tendència a la dreta per superar una petita panxa protegida per un espit, seguim recte amunt i un cop xapat el pitó flanquejem a l'esquerra i pugem per un petit diedre, V equipat amb un espit i un pitó. El quart llarg es un petit flanqueig horitzontal cap a l'esquerra que passa per sota d'un gran bloc, IV desequipat. El cinquè llarg surt amb un flanqueig cap a l'esquerra i seguidament ja començem a pujar pel diedre, V equipat amb un pont de roca i un pitó. El sisè llarg segueix pel diedre, V equipat amb dos pitons, un pont de roca i un tac de fusta. El setè llarg va a buscar altre cop el diedre, on després de xapar un pitó trobem un petit sostre que hem de superar i fins a la reunió, V equipat amb dos pitons. No varem fer el vuitè llarg ja que segons la ressenya no sembla gaire interessant i així ens estalviavem un ràpel.
Dir que totes les reunions estan equipades les tres primeres amb un espit i un burí i les següents, que utilitzarem per rapelar, amb dos parabolts amb anella.
Pel què fa al primer llarg de la No Ho Sé Tio, està tot equipat amb parabolts, i comença superant una grada per posar a una gran placa.

L'Oriol i en Pep en el primer llarg.

En Pep al flanqueig del quart llarg.

Arribant a la reunió en el sisè llarg.

L'Oriol superant la panxa del setè llarg.

Foto de família durant els ràpels.

En el primer llarg de la No Ho Sé Tio.

dijous, 25 de juny del 2009

Dues bones vies al Cavall Bernat

Pérez-Vergés: 140 metres, 7b+ (V+ Ae obligat).
GAM: 90 metres, MD+ Ae.

Dissabte, com fa quinze dies teniem la inteció d'anar a fer la GAM de Diables, però pel mateix motiu que fa quinze dies ho verem aparcar per un altre dia. La pluja intensa de divendres al vespre, les pluges de dissabte al matí i el pronòstic per la tarda ens varem fer enrera de l'ideia original, així que deprés d'esmozar, aparcats a l'aparcament de Santa Cecília mirant ressenyes per veure quina seria la millor elecció, en un principi era la Lotus de l'Aeri, però des de l'aparcament s'hi veien zones negres d'humitat, així que a buscar més, fins que al final varem trobar el què buscavem, un parell de vies no gaire llargues, d'orientació es i a la muralla nord. Les vies triades varen ser la Pérez-Vergés i la GAM del Cavall.
La Pérez-Vergés va tota per placa i té un tram en artificial que és el que supera el sostre de la Berruga, les reunions estan equipades i es una via equipada amb espits, "P's" expansives i algun burí, per tant només fan falta una dotzena de cintes i un estrep, dir que en el tram d'artificial hi devia saltar un burí ja que hi ha un pas molt llarg on l'Ivan s'hi va haver de recrear. El primer llarg comença anant a buscar un espit que allunya una mica i a la part final la paret es posa més tiesa per flanquejar a l'esquerra cap a la reunió, 6a equipat amb espits. El segon llarg és un mur vertical en la seva primera part i just al final tomba una mica fins a la reunió, 6a equipat amb spits i P's. El tercer llarg és el més fàcil, va a buscar la reunió sota del sostre, V equipat amb 2 P's i un burí just al entrar a la reunió. El quart llarg comença superant el sostre amb artificial i cap a la meitat es pot sortir en lliure, Ae V+ equipat amb espits, burins i P's. L'últim llarg comú amb la normal el varem fer a la segona via, la GAM.
Rapelem de sobre la berruga fins a la reunió d'entrada a la GAM.
La GAM és una via de tres llargs, el primer equipat amb espits i en el segon hi ha espits, claus, pont de roca i es pot reforçar. La reunió està equipada amb espits i necessitarem una dotzena de cintes, tascons i aliens. El primer llarg és tot de flanqueig, la primera part coincideix amb la normal del Cavall i continua per sota la Berruga, per anar a buscar-ne la reunió a la seva dreta, just sota el diedre, de l'entre l'últim espit i la reunió hi ha un pitó amagat a la fisura que no vaig veure i em va fer estirar de valent, V+ Ao equipat. El segon llarg comença pel diedre i el va ressegint, tomba cap a l'esquerra i després arriba per placa fàcil fins a la reunió, 6a semiequipat. El tercer llarg és comú amb la Normal del Cavall, III desequipat.

Vista del Cavall des de la canal.

L'Ivan arribant a la primera reunió de Pérez-Vergés.


El mur inicial del segon llarg.


L'Ivan lluitant per arribar al primer espit del sostre.

El flanqueig del primer llarg de la GAM.

A dalt del Cavall amb l'Ivan netejant-se els conductes respiratoris.

divendres, 19 de juny del 2009

S'hi haurà de de tornar.

Aquest dissabte amb l'Oriol hem anat a la Gam del Bisbe, una via que fa temps que tinc ganes de fer però és d'aquelles que mai trobes el moment, i com que ell també la té a la llista varem decidir d'anar a resguardar-nos del sol a l'ombra de la paret nord de Montserrat.
Varem començar la via amb un primer llarg amb la roca no gaire bona, on hi trobem uns quants parabolts, un pitó i un pont de roca, i es pot reforçar perfectament. El segon llarg comença per una fisura molt guapa i a la primera part hi trobem dos pitons, a partir d'aquí continua en diedre molt xulo també amb força parabolts per deixar-nos en una xemeneia on la feinada és passar amb motxilla ja que a partir d'aquest punt fins a la reunió es fa tot caminat. Arribats a aquest punt varem decidir baixar, potser perquè no era el dia o potser per fer-nos augmentar les ganes de realitzar l'ascens per aquesta magnífica línia.
Per la via portavem un joc de tascons, tricams, els camelots de l'1, del 2 i del 3 i, 22 cintes exprés i un estrep per cap. Dir que si els dos primers llargs són en els que s'hi ha de posar alguna cosa amb els tascons i els camelots 1 i 3 es passa perfectament.

L'Oriol a la meitat del primer llarg.




Arribant a la segona reunió.

Com que no tot és escalada, una foto d'uns "fruits/fulles" inflats que em van cridar l'atenció.

dimarts, 9 de juny del 2009

Fraggel Rock, 265 metres 6c (6b obligat)

Aquest divendres canvi de plans, la GAM de Diables la deixarem per un altre dia, eren cap a les onze, després de sortir de veure un passe d'en Paca, plovia a manta i la predicció meteorològica no era precisament per tirar coets, per comptes de quedar d'hora decidim quedar a les 8 i ja veurem com pinta el dia. Al matí tenim dues opcions, la Cervera-Raül a la Mòmia per si no pintava gaire bé o la Fraggel Rock a l'Aeri per si el dia s'aixecava bé.
Esmorzem al Pata Negra i cap a Santa Cecília, on quan arribem al aparcament tot i ser cap a les deu no hi ha practicament cotxes. Així que ens "armem" i fem l'aproximació.
El primer llarg va per una placa tècnica en tendència a l'esquerra, 6b. El segon llarg surt recte anant a superar el sostre per la seva part dreta i seguim recte amunt, 6a. El tercer llarg comença recte per anar a passar per l'esquerra d'una zona força fina, V. El quart llarg comença per un esperonet i seguidament va cap a la dreta per superar el sostre on s'hi fa la reunió just a sobre, V. El cinquè llarg comença per una placa fàcil per anar a buscar la reunió en una repiseta enmig d'un parell d'arbres, V. El sisè llarg concentra tota la dificulatat a l'entrada on les assegurances estan més juntes i segueix anant cap a l'esperó, 6b. El setè llarg té un inici amb una roca fineta per un cop superar un sostret anar millorant alhora que va pujant la dificultat que es concentra en uns últims passos desplomats, 6c.
En quan al material amb unes 16 cintes n'hi ha més que prou.



El primer llarg, que vist per baix no sembla més de IV.

L'Ivan en el segon llarg.

Des de la quarta reunió es tenen unes molt bones vistes de la Paret de l'Aeri.

Ja en l'esperó del sisè llarg ja hi ha un bon ambient.

Acabant de l'esperó del setè llarg i apunt de flanquejar cap a la placa.

dilluns, 1 de juny del 2009

Esperó Xelo-Bam, 475 metres, 6a Ae (V obligat)

Canvi de plans a última hora, per comptes d'anar a fer la integral Alfa Centauro / Platinium per qüestió de temperatures, durant el trajecte decidim anar a fer l'Esperó Xelo-Bam, una altre via de força metres encara que aquesta molt més equipada, sobretot la part inferior, mentre que per la part superior s'ha de portar cosa.
Al arribar a peu de via ja hi ha dues cordades al davant, i més tard n'arriben dues més, així que cinc cordades!!!, ja se sap, sempre hi ha qui es lleva més d'hora que tu, així que paciència i amunt.
Dir que la via és força discontínua però amb llargs interessants, sobretot els llargs novè i desè que són els quins donen més ambient a la via.
El primer llarg começa cap a la dreta anant a buscar un pont de roca i es va posant vertical per superar un sostret i seguidament el grau disminueix, V equipat amb pitons, pont de roca i parabolts. El segon llarg s'inicia a l'esquerra per un diedre tumbadet seguit per un de més vertical, V equipat amb pont de roca, pitons i parabolts. El tercer llarg comença amb un flanqueig cap a la dreta (segons ressenya hi falta el pitó de l'inici) i seguidament puja recte per acabar equibant matolls, V equipat amb pitons i un parabolt. El quart llarg comença amb un diedre segueix amb tendència a la dreta per anar a buscar la placa i tornar a sortir cap a la dreta per seguir amunt fins a la reunió, V equipat amb pitons i parabolt. El cinquè llarg és de tràmit. El sisè llarg és un llarg tumbat d'adherència, V equipat amb parabols i pont de roca, reunió als arbres. El setè llarg és de tràmit. El vuitè llarg és el més maco, és un diedre que es va estrenyent i alhora es posa vertical, 6a desequipat. El novè llarg comença en lliure fins que es posa vertical on comença l'artificial fins a la part final on hi trobem els pitons que torna a ser en lliure, V Ae equipat amb pitons i parabolts. El desè llarg va recte amunt per entrar en un diedre tumbat cap a l'esquerra, V equipat amb claus i parabolts. L'onzè llarg va recte amunt buscant la millor zona, IV equipat amb parabolt i pitó. El dotzè llarg va buscant els millors llocs de pas fins a la reunió, III desequipat.
Les reunions estan totes equipades amb parabolts i el material que hem portat per fer la via són 15 cintes exprés (en farien falta 17 pel tram d'Ae), aliens, camalots fins al 2, tascons i un estrep.
Vista de l'Esperó.
L'Ivan a l'inici del diedre del segon llarg.
Iniciant el llarg d'adherència, el sisè llarg.
Quan portes cordades al davant es bó pendre-s'ho amb tranquilitat.

Vista del diedre del vuitè llarg.

Vista del descens.