dijous, 30 d’abril del 2009

Dues clàssiques de Sant Benet

The Wall, 130 metres MD.

Esperó Màgic, 100 metres MD+.

Aquest dissabte tornem a escalar a Montserrat després de força temps i com que tenim mono de paret decidim fer dues vies, realment hem encertat alhora d'escollir, l'Esperó Màgic ( a la Prenyada) et fa posar les piles de baix a dalt, a tram s'ha d'utilitzar la navegació montserratina sobretot en el tercer llarg on com diu l'Ivan per sortir has de fer un acte de fé ja que no saps ben bé per on va la via i amb la nostra ressenya no es distingia bé (un esborrany en un full) i en tota la via hi ha aire entre xapa i xapa on en alguns trams es pot protegir amb algun merlet i en el primer llarg amb algun friend, destacar de la via la seva verticalitat i la quantitat de preses que hi ha. Pel què fa la la The Wall (a l'Elefant) la via també és magnifica amb una dificultat i exposició inferior a l'Esperó Magic la via també ens fa gaudir molt, una via que ens hem trobat reequipada amb parbolts i sense cap copromís, una via també vertical durant la segona meitat del primer llarg i tot el segon més fina que la primera via però on anem trobant un força preses petites.
Esperó Màgic: Primer llarg começa per una placa per arribar a un burí i després ja flanqueja cap a la dret per arribar al começament d'un diedre on el ressegueix i un cop acabat sortir amb tendència a la dreta per muntar reunió sobre un arbre, 1 burí, 2 spits i dos claus, la reunió amb espits. El segon llarg comença per la dreta de la fisura, on s'hi veu un espit i segueix en tendència a la dreta per començar una línia recta i vertical plena de preses, equipada amb espits, reunió amb espits. El tercer llarg surt recte de la reunió, cal fer l'abans esmentada sortida de fe ja que hi trobarem un espit un metres més amunt amagat i en trobem tres més seguint la línia recte amb un merlet providencial al final, equipat amb quatre espits i la reunió amb espits. El quart i últim llarg começa a l'esquerra de la reunió i just xapar el pont de perdra va cap a la dreta per acabar navegant una mica per la paret, hi trobem 1 pont de roca i dos espits i la reunió està amb espits.
The Wall:Primer llarg un burí sense xapa que marca el començament, surt recte fins arribar a un parabolt i a partir d'aquí anar-los seguint, primer recte per una placa tumbda i fina i després en tendència a l'esquerra ja més vertical, equipat amb parbolts i reunió amb parabolts. Segon llarg, el més maco, linea recte i vertical, equipat amb parabolts i un parells de ponts de roca. Tercer llarg, va a buscar un pont de roca i després navegant per terreny fàcil fins al cim, equipat amb un pont de roca i un burí.
Per fer les dues vies hem utilitzat una dotzena de cintes, cintes per fer merlets, un friends mitjans i tricams.
L'Ivan en el diedre del primer llarg de l'Esperò Màgic.
A la part vertical del segon llarg de l'Esperó Màgic.
Arribant a la reunió del primer The Wall.
El magnífic segon llarg de la The Wall.
Una foto pintoresca de la Prenyada.

diumenge, 19 d’abril del 2009

Petit Tresor al Montsec, 120 metres V+

Fa quinze dies l'Eulàlia em va trucar per fer una sortida al Montsec i ensenyar-nos un racó desconegut i solitari, i un cop visitat el lloc val a dir que realment ho és, a més a la sortida també hi havia en Miquel i l'Ivan.
Dir que a la paret que varem escalar, l'Eulàlia i en Miquel hi tenen una via per acabar i des del punt on passen havien vist un parell d'espits, seguint la línia varen veure que la via sortia d'un diedre on s'hi veien un parell de ponts de roca.
L'intenció de la sortida era anar a probar la via de la qual no n'havien trobat cap mena d'informació, una via en una paret solitaria on no hi ha cap altre via tret de la que tenen començada.
El primer llarg começa resseguint el diedre, un cop s'acaba la fisura es surt per la dreta i es va a buscar una alzina que on s'hi fa la reunió, V amb dos ponts de roca. El segon llarg surt per l'esquerra de l'alzina i segueix amb tendència a la dreta per anar a buscar la reunió sota d'un diedre xemeneia, V equipat amb dos espits i un pont de pedra i la reunió amb dos espits. El tercer i quart llargs els varem encadenar, es comença per un diedre xemeneia i sortint d'ell per l'esquerra per arribar al cim d'un gendarme on hi trobem una reunió amb dos espits, des d'on seguim cap a l'esquerra per superar un petit mur i a partir d'aquí la paret ja tomba fins al cim, V on hi trobem dues pitonisses, una al què seria el tercer llarg i una altre al quart i els dos espit que són de la tercera reunió, mentre que la quarta reunió (tercera per nosaltres) es fa en una alzina.
Dir que la graduació de cada un dels llargs seria de V+ i el material que varem utilitzar va ser un joc de friends repetint-ne algun de gran, un joc de tascons i unes 14 cintes exprés.

En Miquel equipant al pimer llarg.

En un petit diedre a mig segon llarg.


Començo l'últim llarg.

Un cop hem acabat la via.
Disfrutant dels racons que ens va oferir l'aproximació.

dimarts, 14 d’abril del 2009

Setmana Santa a Chamonix

Aquesta Setmana Santa l'hem aprofitada per anar a Chamonix, un parell de dies fent el turista i tres gaudint de la neu. En un principi la intenció era esquiar i fer una sortida al Tacul, però al final no vaig poder trobar a ningú per escalar, així que varen ser un parell de dies per les estacions de Les Grands Montets i la Brévent-Flégère aprofitant que el telefèric que porta a l'Aiguille du Midi estaba tancat pel vent. Finalment, al quart dia, aprofitant que havia minvat el vent, tot i que el dia estava una mica tapat, varen obrir el teleferic de l'Aiguille i amb la Beth i la Raquel varem aprofitar per anar a fer la Mer de Glace, elles no l'havien fet mai i jo feia força anys que no la feia. El dia no era el millor, això es veia amb el fet de que no hi havia ningú a la cua dels tiquets i tampoc al telefèric, varem pujar, i ens posavem els esquís a la una (una mica tard), alhora de baixar veiem que hi havia poques traces a les zones on la mica de neu que havia caigut els dos dies anteriors no havia estat ventada, senyal inequívoc de que hi havia baixat pocs esquiadors, i aquest fet de no trobar-nos gaire gent ens va fer disfrutar encara més de la tranquilitat i de la immensitat de les Muntanyes.
Amb la Beth i la Raquel al Grand Plateau amb el refugi de les Cosmiques al fons.
Fent parades per contemplar el paissatge.
Pel camí anant borejant alguna esquerda.
Ja que no les pujo m'hi faig fotos (Grandes Jorasses).
La Beth amb el Dru de fons.