Aquest dissabte amb l'Oriol hem anat a la Gam del Bisbe, una via que fa temps que tinc ganes de fer però és d'aquelles que mai trobes el moment, i com que ell també la té a la llista varem decidir d'anar a resguardar-nos del sol a l'ombra de la paret nord de Montserrat.
Varem començar la via amb un primer llarg amb la roca no gaire bona, on hi trobem uns quants parabolts, un pitó i un pont de roca, i es pot reforçar perfectament. El segon llarg comença per una fisura molt guapa i a la primera part hi trobem dos pitons, a partir d'aquí continua en diedre molt xulo també amb força parabolts per deixar-nos en una xemeneia on la feinada és passar amb motxilla ja que a partir d'aquest punt fins a la reunió es fa tot caminat. Arribats a aquest punt varem decidir baixar, potser perquè no era el dia o potser per fer-nos augmentar les ganes de realitzar l'ascens per aquesta magnífica línia.
Per la via portavem un joc de tascons, tricams, els camelots de l'1, del 2 i del 3 i, 22 cintes exprés i un estrep per cap. Dir que si els dos primers llargs són en els que s'hi ha de posar alguna cosa amb els tascons i els camelots 1 i 3 es passa perfectament.
L'Oriol a la meitat del primer llarg.
Arribant a la segona reunió.
Com que no tot és escalada, una foto d'uns "fruits/fulles" inflats que em van cridar l'atenció.
2 comentaris:
je je je!!! que raro!! vam fer el mateix fa 3 setmanes!! fins la segona R i baixar! nosaltres teniem l'escusa d'una resaca monumental i que ja fossin les dos de la tarda! també vam pensar que es una línea que es mereix venir-hi motivat per disfurtar-la! bona decisió!!
Bones Llorenç, la veritat que si la resta de la via es tan sols la meitat de guapa que la primera part del segon llarg (el tercer llarg pintava molt millor)és una via imprescindible. Nosaltres no teniem ni l'escusa de l'hora ni de la ressaca, per això va costar tirar aball, però no era el dia.
I vosaltres no pareu, a veure quin dia coincidim de nou per aquestes parets.
Publica un comentari a l'entrada