Aquest dissabte quedem amb l'Ivan per anar a fer la Peque-Mantecas, és una via que ja feia algunes setmanes que duia de cap, i no em va costar gaire convencer a l'Ivan, ja que també la tenia a la llista.
Quedem a les 7 a casa, quan em llebo ja em trobo malament, però amb l'esperança que ja m'anirà passant anem tirant cap a Vilanova de Meià. A Ponts ens parem a esmorzar, on menjo més que gana tinc i la cosa em va a pitjor (el menjar no és el millor amic per l'hèrnia de hiato).
Arribem a peu de via i l'estómac ben regirat, però la comencem. El primer llarg el fa l'Ivan, un llarg mantingut, protegit amb pitons, fins just abans d'arribar a la reunió on hi ha un parabolt, aquest llarg es pot reforçar, és un llarg que ressegueix una fisureta i és força dur. Un cop arribo a la reunió, ja en tinc prou, m'he anat atabalant amb l'estómac i li dic a l'Ivan que baixo, que aprofiti que hi ha una cordada que començava per fer ell la via. Així que quant en Jordi arriba a la reunió li diu que no els hi fa res que s'hi ajunti. Són el Jordi i la Mercè, una parella de Barcelona amb els quals l'Ivan va poder acabar la via.
Així que la via encara em resta a la llista, com tantes d'altres.
L'Ivan al primer llarg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada