dimarts, 28 de juliol del 2009

Solstici d'estiu, 250 metres MD+ 6c (6a A1 obligat)

Aquest dissabte hi ha "comunitaria" per anar a fer una via que fa temps que en parlavem, una via que té tots els números per esdevenir una clàssica, oberta per uns companys osonencs, en Quim Bretcha i l'Edu Sallent.
La via es diu Solstici d'estiu i està situada a la paret nord del Pollegó Inferior al Pedraforca i el seu inici és a la vertical de la Font i un cop sobre la feixa on hi ha la Font flanqueja cap a l'esquerra seguint una línia fisurada evident. Transcorre en gairebé la seva totalitat per fisures exceptuant el quart i cinquè llarg que són els més fàcils.
Les cordades ja estaven definides abans d'esmorzar; en Miquel i en Marcel, en Gerard i l'Oriol, i l'Ivan i jo per variar i varem entrar a la via per aquest ordre desprès de fer la "mica" d'aproximació.
Al primer llarg s'ha de pujar per una fisura que és on s'hi concentra la dificultat per seguidament entrar a una curta xemeneia i d'aquí ja sortir cap a l'esquerra per arribar-nos a la reunió, 6a/b semiequipat amb dos espits i dos pitons. El segon llarg comença amb tendència a la dreta per anar a buscar una fisura que quan s'acaba perd la verticalitat i segueix cap a la dreta fins a la reunió, 6b semiequipat amb espits i pitons. El tercer llarg supera una grada al seu inici per anar a buscar la fisura que a mig llarg deixem per seguir un diedre fisurat tumbat on al trobar un pitó pugem cap a l'esquerra per tornar a buscar la fisura inicial que acabem de seguir, 6b/c semiequipat amb espits i pitons. El quart llarg transcorre per un terreny on la pedra no es tan bona però amb menys dificultat, IV semiequipat amb tres pitons. El cinquè llarg continua amb la tònica del quart, seguint la vertical al començament per seguir cap a l'esquerra, IV semiequipat amb un pitó. El sisè llarg és el quin dona més caràcter a la via, una fisura vertical i aèria que ens durà al final de la via, 6c semiequipat amb parabolts, espits i pitons.
Dir que la via està semiequipada i per tant caldrà portar un joc de tascons, un de friends (fins al 4 o almenys repetint el 2 i el 3 (de Camalots)), i unes 16 cintes exprés. Les reunions estan equipades amb dos espits per rapelar.



En Gerard iniciant el primer llarg i en Marcel més amunt arribant a la xemeneia.

L'Oriol que feia cordada amb en Gerard i l'Ivan al segon llarg.

L'Ivan acabant el tercer llarg.

L'Ivan a la quarta reunió, més endevant l'Oriol en el cinquè llarg, en Miquel i en Gerard a la cinquena reunió i en Marcel apunt d'acabar la via.

Acabant el cinquè llarg.

L'Ivan lluitant i gaudint del sisè llarg.

Amb l'Ivan després de fer una mica de literatura al "llibre" de piades.

Fotografia social (d'esquerra a dreta) l'Ivan, en Gerard, l'Oriol, en Miquel, en Marcel i en Xevi.

El premi del cim.

dilluns, 27 de juliol del 2009

Somni de Pedra, 340 metres 7a+ Ae (6a obligat)

Dissabte 18 amb l'Ivan anem a fer una de les vies de la Cara Sud del Pedra, un lloc on encara no he trobat cap via que no valgui la pena, és una paret que m'encanta. Quedem amb en Miquel i el seu fill Jordi per esmorzar ja que van a fer la via Patum a la mateixa paret i a mitja tarda han de ser a Manlleu.
Com bona via de la Cara Sud l'adherència s'assaboreix en la majoria dels llargs, on varem forçar tan com varem poguer, però tot i la bona intenció van caure els Ao pertinents.
El primer llarg puja per la placa gaudint de l'adherència, V. El segon llarg va a buscar una fisura per sortir-ne per la seva dreta on hi ha el pas de la via, 6a. El tercer llarg comença amb un sostret per continuar amb una sèrie de passos fins d'adherència, 7a. El quart llarg aprofita la zona fàcil tot arquejant, però de segon vaig probar el llarg recte i és més que aconsellable, IV el llarg original, 6b seguint la vertical de la reunió. El cinquè llarg és un llarg de continuitat que té els passos més difícils al final, 7a Ae. El sisè llarg concentra la dificultat en els primers 15 metres del llarg i seguidament tomba per entrar a la feixa, 7a. El setè llarg comença per unes plaques tombades d'adherència per arribar a un sostre que es supera amb Ao, V Ao. El vuitè llarg la roca ja és una mica diferent, surt cap a la dreta de la reunió per anar a buscar un mur on al final agafem un diedre que ens porta cap a l'esquerra, 6a. El novè llarg continua seguint el diedre per on anavem per agafer-ne un altre que puja vertical que ja ens deixa al final, IV.
Tota la via està equipada, la primera part amb espits i parabolts i la última part a partir de la feixa hi trobem espits i parabolts barrejats amb material més antic (burins i pitons) i a l'últim llarg només hi trobem pitons. Totes les reunions estan equipades amb parabolts.
L'Ivan al primer llarg.


De reunió a reunió del tercer llarg.

Les canals de la variant del quart llarg.

L'Ivan currant-se el cinquè llarg.

L'inici del sisè llarg.

A la placa del setè llarg.
L'Ivan al més pur estil alpí (amb un bri d'herba a la boca) acabant la via.
Els de sempre.

No tot és escalar.

dilluns, 13 de juliol del 2009

Lotus, Paret de l'Aeri, 250 metres 6b (6a obligat)

Al final dissabte havia de ser a casa a mitja tarda, per tant, els plans inicials d'anar a fer la via Laura a Cavallers no són possibles, i gràcies a que l'Ivan i a en Marcel van renunciar a anar-hi, vaig poder anar amb ells, i la via que vam triar va ser una que ja portavem en ment ja feia temps: la Lotus de l'Aeri. En Marcel ja l'havia fet dues vegades, però no li feia res tornar-la a repetir, així que un cop ben esmorzats fem cap a l'aparcament de Santa Cecília, triem material i a caminar fins a peu de via.
El primer llarg surt recte fins xapar l'últim parabolt on comença un flanqueig cap a l'esquerra fins a la reunió, V. El segon llarg surt recte i concentra la dificultat en els primers metres i després es manté en cinquè, 6b. El tercer llarg comença amb tendència a l'esquerra i després continua recte fins a la reunió, V. El quart llarg et porta en tendència a la dreta fins sota d'un petit sostre on hi ha la reunió, hi ha trams amb roca dubtosa, V. El cinquè llarg és on comença el mur que ens portarà al cim, surt cap a la dreta per anar a superar una mica de panxa i seguidament vertical fins a la reunió, 6a. El sisè llarg tot i que comença amb tendència a l'esquerra continua recte fins a la reunió, 6a. El setè llarg concetra la dificultat en les primeres dues xapes i un cop flanqueja cap a l'esquerra decreix, un cop superada una altra panxeta ja segueix recte amunt,6a. En el vuitè llarg sortim en tendència a la dreta per anar a buscar la fisura/diedre per superar el sostre final i un cop superat tomba fins a la reunió, 6b.
Dir que és una via equipada, amb parabolts i espits, exceptuant l'ultim llarg que és comú amb la Magic Stones que està equipat a més amb burins, pitons i un cordino amb un nus empotrat. Com a molt portar un parell d'aliens (groc i gris/vermell) per l'inici del quart llarg i per l'últim llarg, per la resta no serveixen ja que transcorren per placa. Les reunions són totes amb parabolts.
En quan a material a part dels aliens també portavem una quinzena de cintes exprés, però amb menys es passa ja que les assegurances allunyen i t'hi fa ser de baix a dalt.

L'Ivan i en Marcel en el primer llarg.

L'Ivan entrant a la reunió del segon llarg amb en Marcel de fons.


A l'inici del quart llarg.

L'Ivan al cinquè llarg.

En Marcel al sisè llarg.

En Marcel un cop superada la part amb més dificultat del setè llarg.

Al vuitè llarg anant a buscar la fisura per superar el sostre.

En Marcel assegurant a l'Ivan que acaba la via.

Mentre a l'aparcament lluia el Sol a la part alta de la Cara Nord s'hi mantenia la boira.

dimecres, 8 de juliol del 2009

Entre diedres i xemeneies, la GEDE de l'Escorpí.

GEDE: 160 metres MD/A1 (V+ obligat).

Aquest dissabte amb en Miquel i l'Ivan tenim un problema, ens hem de resguardar de les pluges anunciades i alhora de la calor. El divendres ja quedem que el millor lloc per anar és Montserrat i dissabte metre esmorzem posem en comú les vies que ens han semblat millors i al final triem la GEDE, una via clàssica que transcorre entre diedres la primera meitat i xemeneies la segona. Una via equipada 1960 on s'hi han restaurat les reunions en les quals s'hi ha posat dos espits exeptuant la tercera on només n'hi ha un i la última que és en un arbre.
El pimer llarg tal i com he dit va per un diedre molt evident on s'hi ha de superar un petit desplom, V semiequipat amb burins, pitons i algun tac de fusta i reunió amb dos espits. El segon llarg continua pel diedre i abans del desplom flanqueja cap a l'esquerra en artificial, V/Ae semiequipat amb burins, pitons i pont de roca, reunió equipada amb dos espits. El tercer llarg começa resseguint un tros de fisura en artificial i sortides en lliure fins que tomba al arribar al diedre i per terreny més fàcil però més trencat arribes a la reunió, A1/V semiequipat amb pitons, burins i un tac, reunió amb un espit. El quart llarg continua pel diedre per arribar a la xemeneia on un cop superat un arbre gros s'hi troba la reunó, IV semiequipat amb dos burins i reunió amb dos espits. Al cinquè llarg continua la xemeneia navegant una mica fins a trobar la reunió just on s'acaba l'esperó, IV semiequipat amb un burí i reunió amb dos espits. El sisè llarg comença entrant a la gola del llop, la xemeneia s'estreny molt i es tracta de passar per on puguis (millor començar per dintre de la xemeneia per molt estreta que sembli ja que per fora és més difícil) i a partir de la meitat del llarg ja es comença a eixamplar per acabar amb un flanqueig cap al fons de la xemeneia per fer reunió en un arbre, V semiequipat amb dos pitons i un pont de roca.
El material que varem portar era unes 17 cintes exprés, un joc d'aliens, un de friends, un de tascons, tricams, un parell de xapes recuperables, cintes sabineres i un estrep per cap.
En Miquel al primer llarg.
L'inici del segon llarg.
Arribant a la reunió a la xemeneia del quart llarg.
L'Ivan a mig cinquè llarg mentre en Miquel n'està a l'inici.
L'estret començament de l'últim llarg.
L'Ivan dins de la xemeneia.
Al començament del falnqueig que em portarà a la reunió.
Foto de família un cop acabada la via.
Des de la via veiem els nostres companys, en Miquel, el seu fill Jordi i en Marcel que estaven a la Anglada-Cerdà de la Boleta Foradada.