dilluns, 31 d’agost del 2009

Gaudint de nou a la Cara Sud del Pedraforca.

CHORAS PIENGUE: 220 metres 6c (6b obligat).

Tinc moltes ganes de tornar a la Sud del Pedra i aquest cop l'objectiu és la Choras Piengue, així que a mitja setmana truco a en Quim que tot i no estar-ne molt convençut al final accepta la proposta. Fem l'aproximació amb una bona temperatura comparada amb la de la setmana anterior, deixem la motxilla al coll i fem fins a peu de via. Veiem una cordada de francesos a la Somni de Pedra i un parell de cordades a la Via de Tots.
Un cop a peu de via ens equipem i decidim a sorts qui comença, em toca a mi.
El primer llarg és comú amb l'Estimball fins a la meitat, on l'Estimball va cap a l'esquerra i la Choras cap a la dreta, si es van seguint els parabolts no ens confondrem de via, 6a equipat. El segon llarg surt per placa i va a superar un sostret amb bona presa i continua per placa fins a la reunió, 6a equipat. El tercer llarg es comença amb un curt flanqueig cap a l'esquerra i seguidament enfila recte per placa fins a la reunió, 6b equipat. El quart llarg surt cap a la dreta per evitar un sostre i seguidament torna cap a l'equerra, on un cop a la vertical de la reunió, supera un sostre on a la sortida concentra la dificultat del llarg 6b equipat. El cinquè llarg comença per una zona trencada per arribar a una placa que ens portarà fins a la reunió, V equipat. El sìsè llarg puja recta fins a la meitat on comença a pujar amb tendència cap a la dreta fins arribar al desplom, on un cop superat trobem la reunió, 6c equipat. El setè llarg puja per un seguit de grades fins arribar a la reunió (si és que la trobes), IV desequipat.
La qualitat de la roca, al igual que la resta de la cara Sud és excepcional llevat de la primera part del cinquè llarg.
Nosaltres varem baixar seguint la feixa cap a la dreta fins a les Costes del Dou, també és pot baixar seguint la feixa cap a l'esquerra i després baixar per la Gran Diagonal fins a peu de via o bé també es pot rapelar.
La via està equipada majoritariament amb parabolts encara que també hi trobem algun espit, algun burí i algun pitó. Totes les reunions estan equipades amb dos parabolts amb anelles.
Per la via es necessiten una quinzena de cintes exprés i un estrep si no es va sobrat en el desplom de 6c, també poden ser útils tres o quatre aliens per reforçar algun pas o muntar la última reunió en cas de no trobar la de la via.
Unes bones vistes abans d'arribar a la Tartera.
En Quim a la part final del primer llarg.
Apunt de superar el sostret del segon llarg.
A la placa del tercer llarg.
Evintant el primer sostre del quart llarg.
En Quim acabant el cinquè llarg.
A l'inici del sisè llarg.

dilluns, 24 d’agost del 2009

Sud del Pedra

Després d'uns dies de vacances ja tenia ganes d'enfilar-me per les parets i deprés de quedar amb l'Oriol i triar via anem cap a la Sud del Pedra. L'idea inicial era anar a fer l'Estimball, tot i que deprés de l'aproximació sota un Sol de justícia i gens d'aire (a més l'estat de forma no és el més idoni) i l'hora en què varem arribar a peu de via varem creure que seria millor deixar-la per un altre dia. Però no voliem marxar sense gaudir de l'excel·lent pedra que ens ofereix aquesta paret i decidim anar a fer una de les vies de la part dreta que són força més curtes. No portem ressenyes i no volem repetir cap via que ja haguessim fet, així que mirem de trobar una via que estigui equipada o que es pugui anar seguint tenint seguros com a referència, i creiem que la via Star Mc Hara podria ser el què buscavem, però que al final no li varem saber trobar el començament, i ens posem a una línia de parabolts, que sempre apaivaguen l'incertesa.
Tot i la ristra de parabolts no varem ser capaços de passar de la meitat del segon llarg, que com posteriorment varem veure al refugi era més que lògic, ens varem posar a la via Llamp del Tro, pressisament una de les que no tinc a la llista de futuribles, però la veritat és que en el primer llarg vaig xal.lar de valent, em va encantar, una placa que va augmentant progressivament de grau fins a 6b+, mentre que al segon llarg la primera part es deixa fer i un cop passada la zona herbosa entra de nou a una placa on els dos primers seguros també es deixen fer però seguidament vaig quedar encallat, a part del grau, que em superava, no vaig saber com arribar al següent seguro hi ho varem deixar, 7a.


L'Oriol al primer llarg.

L'art de deixar mallons a la via.

dilluns, 3 d’agost del 2009

Mestres-Lleonart o Directa, a les Torres de Basiero

Mestres-Lleonard o Directa, 220 metres 6a+ (V+ obligat).

Diumenge després de molt temps d'espera (en el cas d'alguns més de 12 anys) trobem el moment per anar a fer una via mitificada per les seves fisures. A dos quarts de set juntament amb en Jordi i l'Ivan anem al pont romànic d'Espot, on ens espera un taxi que ens puja fins al refugi d'Amitges on comencem l'aproximació fins a les Torres de Bassiero, després d'una estona flanquejant enfilem la vall que ens deixa en el circ on al fons s'hi troba la tan anel·lada via, una vall impresionant i envoltada de parets on per tots cantons hi veiem possibilitat per a noves vies (ens ho hem de treure del cap ja que no se n'hi poden obrir de noves). Després d'una bona estona remuntant per un pedregar, darrera de les Agulles de Bassiero se'ns apareixen les Torres i amb poca estona més ens plantem a l'inici de la via.
Abans de començar ens repartim els llargs a sort, i la via ens la repartim de la següent manera, els dos primer llargs per l'Ivan, els dos següents per mi i els dos darrers per en Jordi. Els tres primers llargs són de la primera Torre (120 metres) i els tres darrers corresponen a la segona Torre (90 metres). Al començar l'Ivan, ja veiem que la via no serà cap regal i en el següent llarg queda més que clar, ja que la ressenya ens marca V i friends fins a 4 i ens trobem que la realitat és que a la fisura el camalot del 4 queda com l'alien groc en una fisura de 5 centímetres, sort d'un bloc empotrat! i pel què fa a les millors fisures de Catalunya o a fisuras perfectes...
El primer llarg comença per un diedre cap a la part esquerra de la Torre i remonta en tendència a la dreta per anar a buscar la continuació lògica del llarg, V semiequipat dos ponts de roca. El segon llarg surt per un diedre i un cop superat es va a buscar un pitó des d'on passem a la part esquerra de l'aresta i un xic més amunt trobem una fisura molt ampla que ens dura fins a la reunió, V semiequipat amb dos pitons. El tercer llarg continua per la fisura fins a un pitó un després de xapar-lo continuarem per la placa de la dreta fins la placa que queda sota el sostre, la qual sortint del diedre seguirem en tendència a l'esquerra per esquibar el sostre, i un cop superat ens va semblar més atractiu passar pel diedre de l'esquerra (portavem dues ressenyes o una indica sortir pel diedre del sostre i l'altre pel diedre de l'esquerra) fins al ràpel saltant-nos una reunió, 6a semiequipat amb dos pitons ( fins que hi vaig passar jo hi havia un tascó picat que no em va poder aguantar).
Un cop a dalt de la primera Torre, veient que gairebé haviem trigat 4 hores en fer-la (devem de ser molt dolents ja que l'horari aproximat marca 4 hores), la desilusió en quan a les fisures que esperavem i que a les 8 baixava l'últim taxi varem decidir baixar i donar la jornada per complerta. Val a dir que fent la primera Torre i les vistes ens van deixar més que satisfets.
De material portavem un arsenal de friends fins al 4, quinze cintes, un joc de tascons i un pitons, els friends 3,5 i 4 no cal portar-los, però si que és necessari el 5, pel què fa als pitons, varem posar un universal a la placa del tercer llarg, on la ressenya ens deia que n'hi havia dos i només n'havia un. Les reunions estan equipades amb dos pitons.

Vistes durant l'aproximació.



Vista de les Torres de Bassiero.

L'Ivan al primer llarg.

L'inici del segon llarg.

Vistes des del cim de la primera Torre amb les Agulles de Bassiero en primer terme.

En Jordi arribant al cim.

Rapelant la Torre.

Els magnífics paratges de la zona.

Un dia rodó.