Reina-Puig, 530 metres V+/Ae o 7a+ (V obligat)

Aquest dijous quedem amb en Miquel Vilaplana a les 8 a Manresa per anar a escalar, tenim clar el lloc, Terradets, però el què no tenim clar és la via, així que anem fent camí fins a Bellcaire on com ja és habitual quan anem per aquella zona parem al bar Esport a esmorzar, acabem i encara no hem parlat de la via que farem. Arribem a l'aparcament i triem finalment la via, com que es tracta de fer metres sense complicar-nos la vida triem la Reina-Puig, una via que no hem fet cap dels dos.

La ressenya diu que està reequipada i que només fa falta un joc de tascons, nosaltres per si de cas agafem tres aliens i tres camalots, que ens han fet molt servei, ja que com hem pogut comprovar la via tot i no tenir un grau exigent no està gaire equipada i a més està molt "sobada", per la qual cosa creiem que això de V obligat..., seria més aviat V+. Totes les reunions estan equipades amb un parell de parabolts amb anelles.

Per qüestió de temps ho deixem a la feixa deixant la part de dalt per fer, en total han estat 380 metres. La via també es pot abandonar a la falsa feixa on en total es farien 6 llargs.

El primer llarg comença juntament amb la via El Jardí dels Déus i de El Alba, és una mica perdedor degut al creuement de vies ja que és un llarg que durant tot el seu recorregut té tendència a la dreta, IV semiequipat amb un parell de parabolts. El segon llarg comença amb un flanqueig a l'esquerra per anar a buscar un diedre per pujar-lo per arribar a la reunió, IV semiequipat amb un parabolt i un pitó. El tercer llarg comença amb una placa que porta a una repiseta per anar a buscar una placa més fina on trobem la reunió a la seva vertical, V semiequipat amb parabolts i pitons a la part superior. El quart llarg surt amb tendència a la dreta per una línia evident i fàcil, III desequipat. El cinquè llarg surt amb tendència a l'equerra i puja per un diedre fins a mig llarg, despès supera una panxeta i ja flanqueja cap a l'equerra per anar a buscar la reunió, V semiequipat amb parabolts i pitons. El sisè llarg comença per una zona al més pur estil Vilanova de Meià per acabar la part final amb un diedre per sortir a la reunió, V semiequipat amb parabolts. El setè llarg começa superant un sostre amb artificial i surt per una placa que desploma una mica, Ae/V semiequipat amb parabolts i pitons. El vuitè llarg també comença amb artificial per acabar per una zona tumbada fins a la reunió, Ae/IV semiequipat amb parabolts. Al novè llarg la primera part és un llarg flanqueig cap l'esquerra per acabar pujant practicament per la vertical a la reunió, però nosaltres en varem equivocar i varem pujar en vertical al segon parabolt, IV semiequipat amb parabolts. El desè llarg comença superant una panxeta i la resta ja és tumbat fins a la reunió, IV desequipat.

De material hem utilitzat una dotzena de cintes exprés, cintes sabineres, tascons, els aliens verd, groc i gris i els camalots verd, vermell i groc, a més d'estrep pels dos llargs de després de la falsa feixa.

En Miquel començant la via.

En el flanqueig del segon llarg.

Sortint de la tercera reunió.

A mig quart llarg.

En Miquel anant cap al diedre del cinquè llarg.

Acabant el diedre del sisè llarg.

A mitja placa del setè llarg.

Arribant a la reunió del vuitè llarg.

En Miquel durant el flanqueig del novè llarg.

En Miquel a la feixa, acabant la via i amb el Peladet de fons.

Historie de l'Eau, 300 metres (III, 4)

Com ja teniem pactat amb l'Ivan des de la setamana passada, aquest dissabte anirem a la Vall de Izas, a fer l'Historie de l'Eau també coneguda com a l'Eau de l'Eau. Entre setamana hem parlat amb en Miquel Cases hi ha dit que també s'hi apuntava amb el seu fill, en Jordi, així que quedem per marxar dissabte a les 2:00 ja que contem que de camí hi tenim entre 4 i 4 hores i mitja. Abans d'arribar a l'aparcament de Canfranc ja tenim la primera foto, no la tenim per publicar però segur que deu ser molt bona ja que pel preu que la cobraran...

Quan comencem l'aproximació encara és fosc, i anem fent a ritme mentre va clarejant, quan arribem a dalt d'un pujador ja veiem cap on hem d'anar ja que el penúltim llarg és més que evident, el llarg conegut com a l'autopista, la veritat és que fa goig.

Un cop arribem a peu de via ja hi ha una cordada i una altre que s'hi posa, encara no hem matinat prou!!. Quan ens toca el torn primer sortim l'Ivan i jo i desprès pujaran en Miquel i en Jordi. Val a dir que la via ha estat una tortura per la gran quantitat de gel que tiraven les codades que ens precedien, val a dir que en alguns trams el gel no era el millor del món.

En conjunt la via és molt maca i més que recomenable, consta de 6 llargs i val a dir que els millors llargs són els imparells, i aprofito per agraïr a l'Ivan el detall de deixar-me passar de primer al penúltim llarg ja que em tocaven el parells.

El primer llarg es un salt d'aigua gelat, on pots triar una mica la línia acabant sortint per l'esquerra on fa una canal on hi trobem la reunió, llarg a equipar amb cargols de gel i a la reunió hi ha dos pitons. El segon llarg comença per aquest corredor estret en el qual s'ha de superar un ressalt i seguir per una canal més amplia on trobarem dues reunions a l'esquerra, una cinc metres per sota de l'altre, recomenable muntar la reunió a la de més amunt ja que tot i anar amb cordes de 60 hem hagut de sortir amb ensamble per tal d'arribar a la tercera reunió, al llarg hi ha un pitó i a les dues reunions hi ha un parell o tres pitons. Al tercer llarg hi ha dues variants, una per cada cantó de l'escut de roca, però només estava formada la part de la dreta, comença per la canal i al cap de poc ja et poses a una llengua de gel més vertical que va a buscar una canal encaixonada on hi ha la reunió, llarg a equipar amb cargols i hi ha un parell de pitons a la reunió. El quart llarg comença per aquesta canal encaixonada, l'última part de la qual estava per formar i surts a una pala amplia al peu de "l'autopista" on hi varem muntar reunió ja que ens varem saltar la que hi ha uns metres per sota i també varem tenir que sortir en ensamble, llarg a equipar amb un parell d'aliens (gris i verd), per fer la reunió aprofitem un abalakov que reforçem amb un cargol. El cinquè llarg és el del més estètic, ja que es tracta de superar una àmplia llengua de gel, el llarg és a equipar amb cargols i es fa la reunió amb cargols ja que també ens varem saltar l'abalakov on es munta reunió i per variar varem tornar a sortir amb ensamble. El sisè llarg comença tumbat i just al final per sortir agafa verticalitat, llarg a equipar amb cargols i es fa reunió en un pi.

De material verem utilitzar uns 10 cargols de gel, deu cintes exprés i un parell d'aliens (gris i verd).

En primer plà l'Ivan, deprés en Jordi i treient el cap en Miquel, al fons ens queda "l'autopista".

L'Ivan al primer llarg.

En Miquel acabant el segon llarg.

Per la variant de l'equerra del tercer llarg.

L'Ivan a la reunió del quart llarg.

Les cordades que ens precedien al cinquè llarg.

L'Ivan i en Miquel acabant el cinquè llarg.

L'Ivan acabant la via i aguantant el fort vent que bufava.

L'Ivan en Miquel i en Jordi arribant al refugi durant el descens.

Maduritas Calientes, 165 metres 6a

Aquest dissabte amb l'Ivan quedem a dos quarts de vuit per anar a fer alguna grimpadeta, no tenim clar on anirem, i al final decidim anar a Rubies, la via seria segurament Maduritas Calientes i depenent de l'horari podriem fer la Festival Eròtic.

Com ja és tradició quan anem cap aquella zona ens parem a esmorzar a la Fonda Cadí de Ponts i seguidament fem cap a Rubies. El camí té trossos que estan molt enfangats, però amb el Clio 4x4 all road de l'Ivan no hi ha camí que es resiteixi, però com que no tot és el cotxe ni el conductor, quedem clavats en un fangar, baixem i veiem que és degut a que s'ha punxat una roda, però el curiós del cas és que ja devia fer tres o quatre quilòmetres que anavem amb la roda punxada i no ens n'haviem adonat!, Provem d'empenyer i posar rocs a la base de la llanda però el cotxe no es mou ni un dit, "aprofitem" que hi ha un caçador amb el seu tot terreny per veure si ens pot ajudar, però pel què ens va ajudar tan de bo no l'haguessim vist, un entès que va venir a mirar-s'ho, empenyer un parrell de cops i ens va dir que no ens podia estibar amb el tot terreny, que estaven caçant i que quan acabessin si encara estavem tirats ja ens estivaria!!! quins collons!!. Casualitats de la vida, al cap de cinc minuts arriba un cotxe sorpresa!, arriben en Gerard, en Ramon, en Miquel Vilaplana i en Miquel Pèrez i entre tots sis treiem el cotxe del fangar i cambiem la roda.

Arribem a Rubies junts i mirem vies, ells ja hi havien escalat i ens recomenen una via que em sembla que es diu el Forat de la Pera, ens sembla interessant per fer-la. Fem l'aproximació, el Miquels es queden primer ja que faran la Festival Eròtic, desprès deixem a en Gerard i a en Ramon que no recordo el nom de la via que anaven a fer i finalment amb l'Ivan arribem al què creiem que és el Forat de la Pera, però fent el primer llarg no ens lliga gaire amb el què ens han dit i decidim deixar-ho i anar a fer la Maduritas.

La via és guapa, sobretot els tres primers llargs, es tracta d'una via equipada i per fer-la hem utilitzat els aliens gris i groc (ja que en alguns trams i ha aire entre parabolt i parabolt), i una dotzena de cintes expés.

A l'inici hi ha el símbol del sexe femení girat i a uns quatre metres hi ha un pot de roca. El primer llarg comença en una placa que un cop superada es tracta d'anar mig navegant per una línia que s'intueix, V equipat amb parabolts i un pont de roca. El segon llarg puja vertical i t'hi vas trobant bones fisures, 6a equipat amb parabolts. El tercer llarg comença amb tendència a l'esquerra per anar a buscar una placa vertical amb unes bústies impresionants, V equipat amb parabolts. El quart llarg trenca amb la tònica de verticalitat i es tracta d'anar superant panxetes, 6a equipat amb parabolts.

El primer llarg del què crèiem que era el Forat de la Pera.

El primer llarg de la Maduritas.

L'Ivan a la reunió del segon llarg.

Acabant la placa del tercer llarg.

L'Ivan superant l'última panxeta del quart llarg.

L'inici de la canal de descens.

L'equip de mecànics en acció.

La Chica del Martini, 210 metres 7b+ (6a obligat)

Aquest dissabte amb l'Ivan decidim anar a fer roca, en un principi l'Ivan proposa anar cap a Montserrat, i el divendres quedem que ens mirarem alguna possible via, vaig buscant i em ve al cap la Chica del Martini, tinc ganes de fer-la ja que el cop que la varem probar el temps ens va fer deixar-la. El truco i li sembla bé, podem anar a Vilanova i si el temps és dolent podem anar a la cara sud de Montserrat.

Arribem a l'aparcament de la Roca dels Arcs, no sense abans parar a la Fonda Cadí a esmorzar, i ens hi trobem a en Mohawk i a l'Ivan que van a fer el Señor de los Bordillos, veina de la Chica del Martini, coincidim als primers llargs i ja ens deixen enrera, no hi ha res com anar fort!. Val a dir que la via és molt guapa i exigent fisicament, ja que exeptuant una parell de llargs la resta de llargs desplomen, cosa que vaig patir de primera mà ja que em vaig petar de braços als quatre primers llargs i al cinquè vaig haver de baixar de mig llarg perquè tenia els dits i els abantbraços destrossats ( vaig poder comprobar que tinc una forma física de pena, això de no fer res...), i a l'Ivan li va tocar currar-se el que quedava de via.

Val a dir que tota la via està equipada amb parbolts i les reunions estan equipades per rapelar. El primer llarg és una placa on la primera part va per una fisura, després et fa anar cap a la dreta per finalitzar amb un flanqueig cap a l'esquerra fins a la reunió, 6a. El segon llarg comença amb tendència a la dreta per superar el sostre i un cop s'ha superat continua un placa fisurada no menys difícil, 7b+. El tercer llarg comença amb tendència a l'esquerra i aprofitant una sabina morta xapar el primer parabolt, continuar a l'esquerra i després el tros més i després recte fins a la reunió, 6a. El quart llarg começa amb tendència a la dreta per continuar per una placa amb tendència a l'esquerra que ens porta a la reunió, 6b. El cinquè llarg comença tendència a la dreta per superar un desplom i tot seguit recte fins a la reunió, 6a. El sisè llarg fuig de la línia lògica i més fàcil va tendència a l'esquerra per anar a buscar uns desplomets, V. El setè llarg en un principi tira lleugerament cap a la dreta fins a mig llarg seguidament tendència a l'esquerra fina a la reunió, V.

De material portavem 15 cintes exprés, els aliens verd i groc i un estrep cada un.

L'Ivan, assegurat per en Mohawk, barallant-se amb el sostre del segon llarg del Señor de los Bordillos.

L'altre Ivan, el de sempre, al primer llarg de la Chica del Martini.

Al sostre del segon llarg.

Acabant el tercer llarg.

A la placa del quart llarg.

Superant sostrets del sisè llarg.

A la meitat del setè i últim llarg.