Gaudint de nou a la Cara Sud del Pedraforca.

CHORAS PIENGUE: 220 metres 6c (6b obligat).

Tinc moltes ganes de tornar a la Sud del Pedra i aquest cop l'objectiu és la Choras Piengue, així que a mitja setmana truco a en Quim que tot i no estar-ne molt convençut al final accepta la proposta. Fem l'aproximació amb una bona temperatura comparada amb la de la setmana anterior, deixem la motxilla al coll i fem fins a peu de via. Veiem una cordada de francesos a la Somni de Pedra i un parell de cordades a la Via de Tots.

Un cop a peu de via ens equipem i decidim a sorts qui comença, em toca a mi.

El primer llarg és comú amb l'Estimball fins a la meitat, on l'Estimball va cap a l'esquerra i la Choras cap a la dreta, si es van seguint els parabolts no ens confondrem de via, 6a equipat. El segon llarg surt per placa i va a superar un sostret amb bona presa i continua per placa fins a la reunió, 6a equipat. El tercer llarg es comença amb un curt flanqueig cap a l'esquerra i seguidament enfila recte per placa fins a la reunió, 6b equipat. El quart llarg surt cap a la dreta per evitar un sostre i seguidament torna cap a l'equerra, on un cop a la vertical de la reunió, supera un sostre on a la sortida concentra la dificultat del llarg 6b equipat. El cinquè llarg comença per una zona trencada per arribar a una placa que ens portarà fins a la reunió, V equipat. El sìsè llarg puja recta fins a la meitat on comença a pujar amb tendència cap a la dreta fins arribar al desplom, on un cop superat trobem la reunió, 6c equipat. El setè llarg puja per un seguit de grades fins arribar a la reunió (si és que la trobes), IV desequipat.

La qualitat de la roca, al igual que la resta de la cara Sud és excepcional llevat de la primera part del cinquè llarg.

Nosaltres varem baixar seguint la feixa cap a la dreta fins a les Costes del Dou, també és pot baixar seguint la feixa cap a l'esquerra i després baixar per la Gran Diagonal fins a peu de via o bé també es pot rapelar.

La via està equipada majoritariament amb parabolts encara que també hi trobem algun espit, algun burí i algun pitó. Totes les reunions estan equipades amb dos parabolts amb anelles.

Per la via es necessiten una quinzena de cintes exprés i un estrep si no es va sobrat en el desplom de 6c, també poden ser útils tres o quatre aliens per reforçar algun pas o muntar la última reunió en cas de no trobar la de la via.

Unes bones vistes abans d'arribar a la Tartera.

En Quim a la part final del primer llarg.

Apunt de superar el sostret del segon llarg.

A la placa del tercer llarg.

Evintant el primer sostre del quart llarg.

En Quim acabant el cinquè llarg.

A l'inici del sisè llarg.

Sud del Pedra

Després d'uns dies de vacances ja tenia ganes d'enfilar-me per les parets i deprés de quedar amb l'Oriol i triar via anem cap a la Sud del Pedra. L'idea inicial era anar a fer l'Estimball, tot i que deprés de l'aproximació sota un Sol de justícia i gens d'aire (a més l'estat de forma no és el més idoni) i l'hora en què varem arribar a peu de via varem creure que seria millor deixar-la per un altre dia. Però no voliem marxar sense gaudir de l'excel·lent pedra que ens ofereix aquesta paret i decidim anar a fer una de les vies de la part dreta que són força més curtes. No portem ressenyes i no volem repetir cap via que ja haguessim fet, així que mirem de trobar una via que estigui equipada o que es pugui anar seguint tenint seguros com a referència, i creiem que la via Star Mc Hara podria ser el què buscavem, però que al final no li varem saber trobar el començament, i ens posem a una línia de parabolts, que sempre apaivaguen l'incertesa.

Tot i la ristra de parabolts no varem ser capaços de passar de la meitat del segon llarg, que com posteriorment varem veure al refugi era més que lògic, ens varem posar a la via Llamp del Tro, pressisament una de les que no tinc a la llista de futuribles, però la veritat és que en el primer llarg vaig xal.lar de valent, em va encantar, una placa que va augmentant progressivament de grau fins a 6b+, mentre que al segon llarg la primera part es deixa fer i un cop passada la zona herbosa entra de nou a una placa on els dos primers seguros també es deixen fer però seguidament vaig quedar encallat, a part del grau, que em superava, no vaig saber com arribar al següent seguro hi ho varem deixar, 7a.

L'Oriol al primer llarg.

L'art de deixar mallons a la via.

Mestres-Lleonart o Directa, a les Torres de Basiero

Mestres-Lleonard o Directa, 220 metres 6a+ (V+ obligat).

Diumenge després de molt temps d'espera (en el cas d'alguns més de 12 anys) trobem el moment per anar a fer una via mitificada per les seves fisures. A dos quarts de set juntament amb en Jordi i l'Ivan anem al pont romànic d'Espot, on ens espera un taxi que ens puja fins al refugi d'Amitges on comencem l'aproximació fins a les Torres de Bassiero, després d'una estona flanquejant enfilem la vall que ens deixa en el circ on al fons s'hi troba la tan anel·lada via, una vall impresionant i envoltada de parets on per tots cantons hi veiem possibilitat per a noves vies (ens ho hem de treure del cap ja que no se n'hi poden obrir de noves). Després d'una bona estona remuntant per un pedregar, darrera de les Agulles de Bassiero se'ns apareixen les Torres i amb poca estona més ens plantem a l'inici de la via.

Abans de començar ens repartim els llargs a sort, i la via ens la repartim de la següent manera, els dos primer llargs per l'Ivan, els dos següents per mi i els dos darrers per en Jordi. Els tres primers llargs són de la primera Torre (120 metres) i els tres darrers corresponen a la segona Torre (90 metres). Al començar l'Ivan, ja veiem que la via no serà cap regal i en el següent llarg queda més que clar, ja que la ressenya ens marca V i friends fins a 4 i ens trobem que la realitat és que a la fisura el camalot del 4 queda com l'alien groc en una fisura de 5 centímetres, sort d'un bloc empotrat! i pel què fa a les millors fisures de Catalunya o a fisuras perfectes...

El primer llarg comença per un diedre cap a la part esquerra de la Torre i remonta en tendència a la dreta per anar a buscar la continuació lògica del llarg, V semiequipat dos ponts de roca. El segon llarg surt per un diedre i un cop superat es va a buscar un pitó des d'on passem a la part esquerra de l'aresta i un xic més amunt trobem una fisura molt ampla que ens dura fins a la reunió, V semiequipat amb dos pitons. El tercer llarg continua per la fisura fins a un pitó un després de xapar-lo continuarem per la placa de la dreta fins la placa que queda sota el sostre, la qual sortint del diedre seguirem en tendència a l'esquerra per esquibar el sostre, i un cop superat ens va semblar més atractiu passar pel diedre de l'esquerra (portavem dues ressenyes o una indica sortir pel diedre del sostre i l'altre pel diedre de l'esquerra) fins al ràpel saltant-nos una reunió, 6a semiequipat amb dos pitons ( fins que hi vaig passar jo hi havia un tascó picat que no em va poder aguantar).

Un cop a dalt de la primera Torre, veient que gairebé haviem trigat 4 hores en fer-la (devem de ser molt dolents ja que l'horari aproximat marca 4 hores), la desilusió en quan a les fisures que esperavem i que a les 8 baixava l'últim taxi varem decidir baixar i donar la jornada per complerta. Val a dir que fent la primera Torre i les vistes ens van deixar més que satisfets.

De material portavem un arsenal de friends fins al 4, quinze cintes, un joc de tascons i un pitons, els friends 3,5 i 4 no cal portar-los, però si que és necessari el 5, pel què fa als pitons, varem posar un universal a la placa del tercer llarg, on la ressenya ens deia que n'hi havia dos i només n'havia un. Les reunions estan equipades amb dos pitons.

Vistes durant l'aproximació.

Vista de les Torres de Bassiero.

L'Ivan al primer llarg.

L'inici del segon llarg.

Vistes des del cim de la primera Torre amb les Agulles de Bassiero en primer terme.

En Jordi arribant al cim.

Rapelant la Torre.

Els magnífics paratges de la zona.

Un dia rodó.

Solstici d'estiu, 250 metres MD+ 6c (6a A1 obligat)

Aquest dissabte hi ha "comunitaria" per anar a fer una via que fa temps que en parlavem, una via que té tots els números per esdevenir una clàssica, oberta per uns companys osonencs, en Quim Bretcha i l'Edu Sallent.

La via es diu Solstici d'estiu i està situada a la paret nord del Pollegó Inferior al Pedraforca i el seu inici és a la vertical de la Font i un cop sobre la feixa on hi ha la Font flanqueja cap a l'esquerra seguint una línia fisurada evident. Transcorre en gairebé la seva totalitat per fisures exceptuant el quart i cinquè llarg que són els més fàcils.

Les cordades ja estaven definides abans d'esmorzar; en Miquel i en Marcel, en Gerard i l'Oriol, i l'Ivan i jo per variar i varem entrar a la via per aquest ordre desprès de fer la "mica" d'aproximació.

Al primer llarg s'ha de pujar per una fisura que és on s'hi concentra la dificultat per seguidament entrar a una curta xemeneia i d'aquí ja sortir cap a l'esquerra per arribar-nos a la reunió, 6a/b semiequipat amb dos espits i dos pitons. El segon llarg comença amb tendència a la dreta per anar a buscar una fisura que quan s'acaba perd la verticalitat i segueix cap a la dreta fins a la reunió, 6b semiequipat amb espits i pitons. El tercer llarg supera una grada al seu inici per anar a buscar la fisura que a mig llarg deixem per seguir un diedre fisurat tumbat on al trobar un pitó pugem cap a l'esquerra per tornar a buscar la fisura inicial que acabem de seguir, 6b/c semiequipat amb espits i pitons. El quart llarg transcorre per un terreny on la pedra no es tan bona però amb menys dificultat, IV semiequipat amb tres pitons. El cinquè llarg continua amb la tònica del quart, seguint la vertical al començament per seguir cap a l'esquerra, IV semiequipat amb un pitó. El sisè llarg és el quin dona més caràcter a la via, una fisura vertical i aèria que ens durà al final de la via, 6c semiequipat amb parabolts, espits i pitons.

Dir que la via està semiequipada i per tant caldrà portar un joc de tascons, un de friends (fins al 4 o almenys repetint el 2 i el 3 (de Camalots)), i unes 16 cintes exprés. Les reunions estan equipades amb dos espits per rapelar.

En Gerard iniciant el primer llarg i en Marcel més amunt arribant a la xemeneia.

L'Oriol que feia cordada amb en Gerard i l'Ivan al segon llarg.

L'Ivan acabant el tercer llarg.

L'Ivan a la quarta reunió, més endevant l'Oriol en el cinquè llarg, en Miquel i en Gerard a la cinquena reunió i en Marcel apunt d'acabar la via.

Acabant el cinquè llarg.

L'Ivan lluitant i gaudint del sisè llarg.

Amb l'Ivan després de fer una mica de literatura al "llibre" de piades.

Fotografia social (d'esquerra a dreta) l'Ivan, en Gerard, l'Oriol, en Miquel, en Marcel i en Xevi.

El premi del cim.

Somni de Pedra, 340 metres 7a+ Ae (6a obligat)

Dissabte 18 amb l'Ivan anem a fer una de les vies de la Cara Sud del Pedra, un lloc on encara no he trobat cap via que no valgui la pena, és una paret que m'encanta. Quedem amb en Miquel i el seu fill Jordi per esmorzar ja que van a fer la via Patum a la mateixa paret i a mitja tarda han de ser a Manlleu.

Com bona via de la Cara Sud l'adherència s'assaboreix en la majoria dels llargs, on varem forçar tan com varem poguer, però tot i la bona intenció van caure els Ao pertinents.

El primer llarg puja per la placa gaudint de l'adherència, V. El segon llarg va a buscar una fisura per sortir-ne per la seva dreta on hi ha el pas de la via, 6a. El tercer llarg comença amb un sostret per continuar amb una sèrie de passos fins d'adherència, 7a. El quart llarg aprofita la zona fàcil tot arquejant, però de segon vaig probar el llarg recte i és més que aconsellable, IV el llarg original, 6b seguint la vertical de la reunió. El cinquè llarg és un llarg de continuitat que té els passos més difícils al final, 7a Ae. El sisè llarg concentra la dificultat en els primers 15 metres del llarg i seguidament tomba per entrar a la feixa, 7a. El setè llarg comença per unes plaques tombades d'adherència per arribar a un sostre que es supera amb Ao, V Ao. El vuitè llarg la roca ja és una mica diferent, surt cap a la dreta de la reunió per anar a buscar un mur on al final agafem un diedre que ens porta cap a l'esquerra, 6a. El novè llarg continua seguint el diedre per on anavem per agafer-ne un altre que puja vertical que ja ens deixa al final, IV.

Tota la via està equipada, la primera part amb espits i parabolts i la última part a partir de la feixa hi trobem espits i parabolts barrejats amb material més antic (burins i pitons) i a l'últim llarg només hi trobem pitons. Totes les reunions estan equipades amb parabolts.

L'Ivan al primer llarg.

De reunió a reunió del tercer llarg.

Les canals de la variant del quart llarg.

L'Ivan currant-se el cinquè llarg.

L'inici del sisè llarg.

A la placa del setè llarg.

L'Ivan al més pur estil alpí (amb un bri d'herba a la boca) acabant la via.

Els de sempre.

No tot és escalar.

Lotus, Paret de l'Aeri, 250 metres 6b (6a obligat)

Al final dissabte havia de ser a casa a mitja tarda, per tant, els plans inicials d'anar a fer la via Laura a Cavallers no són possibles, i gràcies a que l'Ivan i a en Marcel van renunciar a anar-hi, vaig poder anar amb ells, i la via que vam triar va ser una que ja portavem en ment ja feia temps: la Lotus de l'Aeri. En Marcel ja l'havia fet dues vegades, però no li feia res tornar-la a repetir, així que un cop ben esmorzats fem cap a l'aparcament de Santa Cecília, triem material i a caminar fins a peu de via.

El primer llarg surt recte fins xapar l'últim parabolt on comença un flanqueig cap a l'esquerra fins a la reunió, V. El segon llarg surt recte i concentra la dificultat en els primers metres i després es manté en cinquè, 6b. El tercer llarg comença amb tendència a l'esquerra i després continua recte fins a la reunió, V. El quart llarg et porta en tendència a la dreta fins sota d'un petit sostre on hi ha la reunió, hi ha trams amb roca dubtosa, V. El cinquè llarg és on comença el mur que ens portarà al cim, surt cap a la dreta per anar a superar una mica de panxa i seguidament vertical fins a la reunió, 6a. El sisè llarg tot i que comença amb tendència a l'esquerra continua recte fins a la reunió, 6a. El setè llarg concetra la dificultat en les primeres dues xapes i un cop flanqueja cap a l'esquerra decreix, un cop superada una altra panxeta ja segueix recte amunt,6a. En el vuitè llarg sortim en tendència a la dreta per anar a buscar la fisura/diedre per superar el sostre final i un cop superat tomba fins a la reunió, 6b.

Dir que és una via equipada, amb parabolts i espits, exceptuant l'ultim llarg que és comú amb la Magic Stones que està equipat a més amb burins, pitons i un cordino amb un nus empotrat. Com a molt portar un parell d'aliens (groc i gris/vermell) per l'inici del quart llarg i per l'últim llarg, per la resta no serveixen ja que transcorren per placa. Les reunions són totes amb parabolts.

En quan a material a part dels aliens també portavem una quinzena de cintes exprés, però amb menys es passa ja que les assegurances allunyen i t'hi fa ser de baix a dalt.

L'Ivan i en Marcel en el primer llarg.

L'Ivan entrant a la reunió del segon llarg amb en Marcel de fons.

A l'inici del quart llarg.

L'Ivan al cinquè llarg.

En Marcel al sisè llarg.

En Marcel un cop superada la part amb més dificultat del setè llarg.

Al vuitè llarg anant a buscar la fisura per superar el sostre.

En Marcel assegurant a l'Ivan que acaba la via.

Mentre a l'aparcament lluia el Sol a la part alta de la Cara Nord s'hi mantenia la boira.

Entre diedres i xemeneies, la GEDE de l'Escorpí.

GEDE: 160 metres MD/A1 (V+ obligat).

Aquest dissabte amb en Miquel i l'Ivan tenim un problema, ens hem de resguardar de les pluges anunciades i alhora de la calor. El divendres ja quedem que el millor lloc per anar és Montserrat i dissabte metre esmorzem posem en comú les vies que ens han semblat millors i al final triem la GEDE, una via clàssica que transcorre entre diedres la primera meitat i xemeneies la segona. Una via equipada 1960 on s'hi han restaurat les reunions en les quals s'hi ha posat dos espits exeptuant la tercera on només n'hi ha un i la última que és en un arbre.

El pimer llarg tal i com he dit va per un diedre molt evident on s'hi ha de superar un petit desplom, V semiequipat amb burins, pitons i algun tac de fusta i reunió amb dos espits. El segon llarg continua pel diedre i abans del desplom flanqueja cap a l'esquerra en artificial, V/Ae semiequipat amb burins, pitons i pont de roca, reunió equipada amb dos espits. El tercer llarg começa resseguint un tros de fisura en artificial i sortides en lliure fins que tomba al arribar al diedre i per terreny més fàcil però més trencat arribes a la reunió, A1/V semiequipat amb pitons, burins i un tac, reunió amb un espit. El quart llarg continua pel diedre per arribar a la xemeneia on un cop superat un arbre gros s'hi troba la reunó, IV semiequipat amb dos burins i reunió amb dos espits. Al cinquè llarg continua la xemeneia navegant una mica fins a trobar la reunió just on s'acaba l'esperó, IV semiequipat amb un burí i reunió amb dos espits. El sisè llarg comença entrant a la gola del llop, la xemeneia s'estreny molt i es tracta de passar per on puguis (millor començar per dintre de la xemeneia per molt estreta que sembli ja que per fora és més difícil) i a partir de la meitat del llarg ja es comença a eixamplar per acabar amb un flanqueig cap al fons de la xemeneia per fer reunió en un arbre, V semiequipat amb dos pitons i un pont de roca.

El material que varem portar era unes 17 cintes exprés, un joc d'aliens, un de friends, un de tascons, tricams, un parell de xapes recuperables, cintes sabineres i un estrep per cap.

En Miquel al primer llarg.

L'inici del segon llarg.

Arribant a la reunió a la xemeneia del quart llarg.

L'Ivan a mig cinquè llarg mentre en Miquel n'està a l'inici.

L'estret començament de l'últim llarg.

L'Ivan dins de la xemeneia.

Al començament del falnqueig que em portarà a la reunió.

Foto de família un cop acabada la via.

Des de la via veiem els nostres companys, en Miquel, el seu fill Jordi i en Marcel que estaven a la Anglada-Cerdà de la Boleta Foradada.