Al final dissabte havia de ser a casa a mitja tarda, per tant, els plans inicials d'anar a fer la via Laura a Cavallers no són possibles, i gràcies a que l'Ivan i a en Marcel van renunciar a anar-hi, vaig poder anar amb ells, i la via que vam triar va ser una que ja portavem en ment ja feia temps: la Lotus de l'Aeri. En Marcel ja l'havia fet dues vegades, però no li feia res tornar-la a repetir, així que un cop ben esmorzats fem cap a l'aparcament de Santa Cecília, triem material i a caminar fins a peu de via.
El primer llarg surt recte fins xapar l'últim parabolt on comença un flanqueig cap a l'esquerra fins a la reunió, V. El segon llarg surt recte i concentra la dificultat en els primers metres i després es manté en cinquè, 6b. El tercer llarg comença amb tendència a l'esquerra i després continua recte fins a la reunió, V. El quart llarg et porta en tendència a la dreta fins sota d'un petit sostre on hi ha la reunió, hi ha trams amb roca dubtosa, V. El cinquè llarg és on comença el mur que ens portarà al cim, surt cap a la dreta per anar a superar una mica de panxa i seguidament vertical fins a la reunió, 6a. El sisè llarg tot i que comença amb tendència a l'esquerra continua recte fins a la reunió, 6a. El setè llarg concetra la dificultat en les primeres dues xapes i un cop flanqueja cap a l'esquerra decreix, un cop superada una altra panxeta ja segueix recte amunt,6a. En el vuitè llarg sortim en tendència a la dreta per anar a buscar la fisura/diedre per superar el sostre final i un cop superat tomba fins a la reunió, 6b.
Dir que és una via equipada, amb parabolts i espits, exceptuant l'ultim llarg que és comú amb la Magic Stones que està equipat a més amb burins, pitons i un cordino amb un nus empotrat. Com a molt portar un parell d'aliens (groc i gris/vermell) per l'inici del quart llarg i per l'últim llarg, per la resta no serveixen ja que transcorren per placa. Les reunions són totes amb parabolts.
En quan a material a part dels aliens també portavem una quinzena de cintes exprés, però amb menys es passa ja que les assegurances allunyen i t'hi fa ser de baix a dalt.
L'Ivan i en Marcel en el primer llarg.
L'Ivan entrant a la reunió del segon llarg amb en Marcel de fons.
A l'inici del quart llarg.
En Marcel al sisè llarg.
En Marcel un cop superada la part amb més dificultat del setè llarg.
Al vuitè llarg anant a buscar la fisura per superar el sostre.
En Marcel assegurant a l'Ivan que acaba la via.
Mentre a l'aparcament lluia el Sol a la part alta de la Cara Nord s'hi mantenia la boira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada