Aquest dissabte amb en Miquel i l'Ivan tenim un problema, ens hem de resguardar de les pluges anunciades i alhora de la calor. El divendres ja quedem que el millor lloc per anar és Montserrat i dissabte metre esmorzem posem en comú les vies que ens han semblat millors i al final triem la GEDE, una via clàssica que transcorre entre diedres la primera meitat i xemeneies la segona. Una via equipada 1960 on s'hi han restaurat les reunions en les quals s'hi ha posat dos espits exeptuant la tercera on només n'hi ha un i la última que és en un arbre.
El pimer llarg tal i com he dit va per un diedre molt evident on s'hi ha de superar un petit desplom, V semiequipat amb burins, pitons i algun tac de fusta i reunió amb dos espits. El segon llarg continua pel diedre i abans del desplom flanqueja cap a l'esquerra en artificial, V/Ae semiequipat amb burins, pitons i pont de roca, reunió equipada amb dos espits. El tercer llarg começa resseguint un tros de fisura en artificial i sortides en lliure fins que tomba al arribar al diedre i per terreny més fàcil però més trencat arribes a la reunió, A1/V semiequipat amb pitons, burins i un tac, reunió amb un espit. El quart llarg continua pel diedre per arribar a la xemeneia on un cop superat un arbre gros s'hi troba la reunó, IV semiequipat amb dos burins i reunió amb dos espits. Al cinquè llarg continua la xemeneia navegant una mica fins a trobar la reunió just on s'acaba l'esperó, IV semiequipat amb un burí i reunió amb dos espits. El sisè llarg comença entrant a la gola del llop, la xemeneia s'estreny molt i es tracta de passar per on puguis (millor començar per dintre de la xemeneia per molt estreta que sembli ja que per fora és més difícil) i a partir de la meitat del llarg ja es comença a eixamplar per acabar amb un flanqueig cap al fons de la xemeneia per fer reunió en un arbre, V semiequipat amb dos pitons i un pont de roca.
El material que varem portar era unes 17 cintes exprés, un joc d'aliens, un de friends, un de tascons, tricams, un parell de xapes recuperables, cintes sabineres i un estrep per cap.
En Miquel al primer llarg.
L'inici del segon llarg.
Arribant a la reunió a la xemeneia del quart llarg.
L'Ivan a mig cinquè llarg mentre en Miquel n'està a l'inici.
L'estret començament de l'últim llarg.
L'Ivan dins de la xemeneia.
Al començament del falnqueig que em portarà a la reunió.
Foto de família un cop acabada la via.
Des de la via veiem els nostres companys, en Miquel, el seu fill Jordi i en Marcel que estaven a la Anglada-Cerdà de la Boleta Foradada.
5 comentaris:
Felicitats per la via!!
Fa dies que la vull fer i la piada em va de conya. Per cert, com estan les reunions?
Eduard, la veritat és que mires la ressenya i sembla que hagi de ser un passeig, però la via t'hi fa ser. Les reunions són la majoria amb dos espits, algunes a més tenen el material vell i la tercera està amb un espit que se li mou la xapa però es pot reforçar amb un arbre que hi ha sota o un parell de tascons petits i la última reunió es fa amb un bon arbre i a més exceptuant les dues primeres la resta són comodes.
La xemeneia de l'útlim llarg és relativament fàcil si tires recte amunt des de la R (V+ més assequible que el primer llarg). No me'n puc estar de fer el comentari perquè tothom comenta la liada d'entrar a la xemeneia, lo estreta qu és i tal. Recte amunt des de la R, collonut!
Ostres... doncs jo estic amb en Xevi... millor fer l'última xemeneia per dins... però suposo que realment depèn del que se li doni millor a cadascú!
I... també li diria a l'Eduard que no faci masa cas d ela ressenya... que sobre paper es veu una via molt assequible, però una vegada hi ets... collins!!
Xevi: en el tercer llarg, en el tram d'artifo, no veu tenir problemes per què us quedés l'àlien ben posat? O us veu penjar del tac de fusta amb el cordó de sabata?? A mi em va saltar tot... i del cordó no me'n refiava...
Vaja, que moltes felicitats per la via!!!
Fer l'últim llarg de xemeneia per dins la dificultat que té no és tècnica sinó de trobar ell lloc per passar.
Raquel, en el llarg d'artificial recordo haber posat l'alien gris però no en el pas del tac, que tot i que el tac es movia no el vaig reforçar, vaig fer acte de fé.
Publica un comentari a l'entrada