dijous, 26 de febrer del 2009

Reina-Puig, 530 metres V+/Ae o 7a+ (V obligat)

Aquest dijous quedem amb en Miquel Vilaplana a les 8 a Manresa per anar a escalar, tenim clar el lloc, Terradets, però el què no tenim clar és la via, així que anem fent camí fins a Bellcaire on com ja és habitual quan anem per aquella zona parem al bar Esport a esmorzar, acabem i encara no hem parlat de la via que farem. Arribem a l'aparcament i triem finalment la via, com que es tracta de fer metres sense complicar-nos la vida triem la Reina-Puig, una via que no hem fet cap dels dos.
La ressenya diu que està reequipada i que només fa falta un joc de tascons, nosaltres per si de cas agafem tres aliens i tres camalots, que ens han fet molt servei, ja que com hem pogut comprovar la via tot i no tenir un grau exigent no està gaire equipada i a més està molt "sobada", per la qual cosa creiem que això de V obligat..., seria més aviat V+. Totes les reunions estan equipades amb un parell de parabolts amb anelles.
Per qüestió de temps ho deixem a la feixa deixant la part de dalt per fer, en total han estat 380 metres. La via també es pot abandonar a la falsa feixa on en total es farien 6 llargs.
El primer llarg comença juntament amb la via El Jardí dels Déus i de El Alba, és una mica perdedor degut al creuement de vies ja que és un llarg que durant tot el seu recorregut té tendència a la dreta, IV semiequipat amb un parell de parabolts. El segon llarg comença amb un flanqueig a l'esquerra per anar a buscar un diedre per pujar-lo per arribar a la reunió, IV semiequipat amb un parabolt i un pitó. El tercer llarg comença amb una placa que porta a una repiseta per anar a buscar una placa més fina on trobem la reunió a la seva vertical, V semiequipat amb parabolts i pitons a la part superior. El quart llarg surt amb tendència a la dreta per una línia evident i fàcil, III desequipat. El cinquè llarg surt amb tendència a l'equerra i puja per un diedre fins a mig llarg, despès supera una panxeta i ja flanqueja cap a l'equerra per anar a buscar la reunió, V semiequipat amb parabolts i pitons. El sisè llarg comença per una zona al més pur estil Vilanova de Meià per acabar la part final amb un diedre per sortir a la reunió, V semiequipat amb parabolts. El setè llarg começa superant un sostre amb artificial i surt per una placa que desploma una mica, Ae/V semiequipat amb parabolts i pitons. El vuitè llarg també comença amb artificial per acabar per una zona tumbada fins a la reunió, Ae/IV semiequipat amb parabolts. Al novè llarg la primera part és un llarg flanqueig cap l'esquerra per acabar pujant practicament per la vertical a la reunió, però nosaltres en varem equivocar i varem pujar en vertical al segon parabolt, IV semiequipat amb parabolts. El desè llarg comença superant una panxeta i la resta ja és tumbat fins a la reunió, IV desequipat.
De material hem utilitzat una dotzena de cintes exprés, cintes sabineres, tascons, els aliens verd, groc i gris i els camalots verd, vermell i groc, a més d'estrep pels dos llargs de després de la falsa feixa.
En Miquel començant la via.
En el flanqueig del segon llarg.
Sortint de la tercera reunió.
A mig quart llarg.
En Miquel anant cap al diedre del cinquè llarg.
Acabant el diedre del sisè llarg.
A mitja placa del setè llarg.
Arribant a la reunió del vuitè llarg.




En Miquel durant el flanqueig del novè llarg.

En Miquel a la feixa, acabant la via i amb el Peladet de fons.