Com ja teniem pactat amb l'Ivan des de la setamana passada, aquest dissabte anirem a la Vall de Izas, a fer l'Historie de l'Eau també coneguda com a l'Eau de l'Eau. Entre setamana hem parlat amb en Miquel Cases hi ha dit que també s'hi apuntava amb el seu fill, en Jordi, així que quedem per marxar dissabte a les 2:00 ja que contem que de camí hi tenim entre 4 i 4 hores i mitja. Abans d'arribar a l'aparcament de Canfranc ja tenim la primera foto, no la tenim per publicar però segur que deu ser molt bona ja que pel preu que la cobraran...
Quan comencem l'aproximació encara és fosc, i anem fent a ritme mentre va clarejant, quan arribem a dalt d'un pujador ja veiem cap on hem d'anar ja que el penúltim llarg és més que evident, el llarg conegut com a l'autopista, la veritat és que fa goig.
Un cop arribem a peu de via ja hi ha una cordada i una altre que s'hi posa, encara no hem matinat prou!!. Quan ens toca el torn primer sortim l'Ivan i jo i desprès pujaran en Miquel i en Jordi. Val a dir que la via ha estat una tortura per la gran quantitat de gel que tiraven les codades que ens precedien, val a dir que en alguns trams el gel no era el millor del món.
En conjunt la via és molt maca i més que recomenable, consta de 6 llargs i val a dir que els millors llargs són els imparells, i aprofito per agraïr a l'Ivan el detall de deixar-me passar de primer al penúltim llarg ja que em tocaven el parells.
El primer llarg es un salt d'aigua gelat, on pots triar una mica la línia acabant sortint per l'esquerra on fa una canal on hi trobem la reunió, llarg a equipar amb cargols de gel i a la reunió hi ha dos pitons. El segon llarg comença per aquest corredor estret en el qual s'ha de superar un ressalt i seguir per una canal més amplia on trobarem dues reunions a l'esquerra, una cinc metres per sota de l'altre, recomenable muntar la reunió a la de més amunt ja que tot i anar amb cordes de 60 hem hagut de sortir amb ensamble per tal d'arribar a la tercera reunió, al llarg hi ha un pitó i a les dues reunions hi ha un parell o tres pitons. Al tercer llarg hi ha dues variants, una per cada cantó de l'escut de roca, però només estava formada la part de la dreta, comença per la canal i al cap de poc ja et poses a una llengua de gel més vertical que va a buscar una canal encaixonada on hi ha la reunió, llarg a equipar amb cargols i hi ha un parell de pitons a la reunió. El quart llarg comença per aquesta canal encaixonada, l'última part de la qual estava per formar i surts a una pala amplia al peu de "l'autopista" on hi varem muntar reunió ja que ens varem saltar la que hi ha uns metres per sota i també varem tenir que sortir en ensamble, llarg a equipar amb un parell d'aliens (gris i verd), per fer la reunió aprofitem un abalakov que reforçem amb un cargol. El cinquè llarg és el del més estètic, ja que es tracta de superar una àmplia llengua de gel, el llarg és a equipar amb cargols i es fa la reunió amb cargols ja que també ens varem saltar l'abalakov on es munta reunió i per variar varem tornar a sortir amb ensamble. El sisè llarg comença tumbat i just al final per sortir agafa verticalitat, llarg a equipar amb cargols i es fa reunió en un pi.
De material verem utilitzar uns 10 cargols de gel, deu cintes exprés i un parell d'aliens (gris i verd).
En primer plà l'Ivan, deprés en Jordi i treient el cap en Miquel, al fons ens queda "l'autopista".
L'Ivan al primer llarg.
En Miquel acabant el segon llarg.
Per la variant de l'equerra del tercer llarg.
L'Ivan a la reunió del quart llarg.
Les cordades que ens precedien al cinquè llarg.
L'Ivan i en Miquel acabant el cinquè llarg.
L'Ivan acabant la via i aguantant el fort vent que bufava.
L'Ivan en Miquel i en Jordi arribant al refugi durant el descens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada