diumenge, 25 d’octubre del 2009

Santacana + variant Serrano a la Mòmia, 115 metres 6b (6a obligat).

Fa tres setmanetes amb en Marcel ens varem deixar deures per aquest cap de setmana, parlant de vies que teníem pendents va sortir la Santacana de Mòmia, i el fet de que no trobàvem ningú per fer-la, i va ser dit i fet per fixar data. En un principi hi anàvem nosaltres dos, però el divendres a última hora s’hi va apuntar en Pere ( que no sabia el què li esperava, 115 metres de via li semblaven pocs). En Marcel tenia moltes ganes de fer-la per la variant Serrano, però jo no ho tenia tan clar, així que ell provaria per la Serrano i si se’ns complicava, jo ja tiraria per la original, però ni la fissura molla el va fer enrere, ta fet un bow!!
Dissabte quedem a tres quarts de vuit a Vic i prèvia parada al “Pata Negra” arribem a l’aparcament del Monestir, on fem material, sort que ells tenen metralla grossa i per donar oxigen durant l’escalada, Camelots del 4 i del 5, i sort que per un mal entès varem agafar-ne 2 del 4, perquè no sabeu la vida que donen, ja que nosaltres no els reservàvem com he llegit que feia en Mowahk.
El primer llarg comença per una placa fins arribar a un cap de burí, i a partir d’aquí comença la guerra, un off-width que no deixarem més que per sortir a xapar els quatre parabolts de progressió, 6a semiequipat. El segon llarg comença els primers metres per diedre per tornar a progressar en off-width, tenint que sortir en un tram on trobem un bloc empotrat just abans de l’arbre i tornar altre cop a empotrar mig cos dins de la fissura fins just abans de la reunió o s’eixample, V semiequipat. Al tercer llarg, sortim per la Serrano, uns metres de xemeneia i superar un desplom per una fissura que trobem ben molla per les últimes pluges, un cop superat el desplom comença la mítica bavaresa combinada amb trossos de placa, un cop arribem a un burí tornem amb la bavaresa fins a la reunió, 6b semiequipat. El quart llarg comença amb un flanqueig cap a l’esquerra per començar una altre bavaresa d’uns set o vuit metres i seguidament arribem a una reunió que deixarem per arribar-nos fins al cim, V semiequipat.
El descens es fa amb un ràpel per la normal, dir que la canal de baixada estava amarada i baixar es va fer una mica “xungo”.
Les reunions estan totes equipades amb un parell de parabots mínim, tot i la verticalitat de la via només la segona reunió és incòmoda.
De material portàvem una dotzena de cintes exprés (un parell de sabineres) i camalots del 0,75 fins al 5 i per sort varem repetir el 4. Tan el 4 com el cinc es poden posar en els dos primers llarg per no carregar tan el coco entre l’off-width i la distància entre xapes.


En Marcel lluitant al primer llarg.

En Marcel arribant a la part final del segon llarg.

Començant la bavaresa del tercer llarg.



Collons en Pere!!!, m'hauria de pagar per aquesta foto!!!


En Pere a la última bavaresa.


En Marcel, en Pere i jo gaudint de les vistes al cim de la Mòmia.

3 comentaris:

nenivan ha dit...

va parir nano, felicitats per la escalada després de tant de temps perseguint-la.
Per cert, quina via vareu fer en baixant? a en Pere li semblava curta, eh?...jejejeje
saludus

Joaquim Gil ha dit...

Et bei molt fort Xevi , a Montserrat escales molt be.
Des que l’any 2005 ens varem baixar del 2º bolt del primer llarg , no m’han vingut ganes de tornar-hi.
Ja saps com escalo ...
Creus que amb dos Camalots del nº 4 , podré passar ? i amb un ?

Xevi ha dit...

Quim, seguint el teu blog em sembla que no passareu tants problemes com al 2005. Pel que fa als camalots del 4 és allò de que si els portes els poses, la via està equipada, però van bé per reforçar.