dijous, 15 d’octubre de 2009

I encara més Gorros

Òpera Prima, 150 metres 6a (IV+ obligat)
Stromberg, 140 metres 6a (IV+ obligat)

Aquest dissabte com qui no vol la cosa repetim sortida, un altre cop cap a Gorros, aquest cop al Gorro Frigi, això si, aquest cop hi ha canvis als companys, som l’Oriol, l’Ivan i en Miquel, i faig cordada amb l’Oriol. Al no voler estressar-nos gaire anem a fer les vies que van fer en Pere i en Marcel però en l’ordre invers, la Òpera Prima i la Stromberg, mentre que l’Ivan i en Miquel comencen per la mateixa que nosaltres i després van a fer la 98 Octans, que ja havia fet fa algun any amb en Marcel.
Com que a l’aparcament ja teníem les vies decidides des del cotxe sols agafem una dotzena de cintes, i el material de reunió.
Pel què fa a les vies estan equipades amb parabolts grocs tan els llargs com les reunions i no són vies que et fan sortir cabells blancs.
Òpera Prima: El primer llarg surt de placa amb tendència a la dreta per enfilar vertical fins a la reunió, IV equipat. El segon llarg comença flanquejant cap a l’esquerra per superar un desplomet, torna a la verticalitat de la reunió i segueix recte, V equipat. El tercer llarg també comença per un tramet fàcil i quan comença la verticalitat supera un parell de desplomets per arribar a la reuinió, V equipat. El quart llarg comença superant un parell de panxes i seguidament arribem a un diedre-fisura que ens deixa a la reunió, 6a equipat. El cinquè llarg comença amb un diedre i seguidament tomba i seguim en tendència a l’esquerra fins al final, V equipat.
Stromberg: El primer llarg és una placa vertical on s’hi van trobant preses, V equipat. El segon llarg tomba una mica amb unes preses descomunals, IV equipat. El tercer llarg comença igual que acaba el segon però seguidament s’ha de superar una panxa i hi ha un parell de passos finets a continuació i torna a tombar per arribar a la reunió, V equipat. El quart llarg és el llarg més tombat i amb unes preses que tornen a ser més que considerables, IV equipat, El cinquè llarg surt cap a l’esquerra per superar una panxa amb un pas de bloc, seguidament la dificultat decreix fins arribar al cim.
L’Òpera Prima és una via que concentra la dificultat en passos i la resta és més tombada cosa que la fa discontinua, metre que la Stromberg és una via més vertical i mantinguda.


L'inici de l'Ópera Prima.

L'Oriol i en Miquel un cop superada la panxa del segon llarg.


L'Oriol superant panxes al tercer llarg.


Mirant com passar el pas més complicat de quart llarg.


El cinquè llarg, superar el diedre i ja tomba fins a la reunió.


El primer llarg de la Stromberg.


Progressant sobre grans preses en el segon llarg.


Un cop superades les dificultats del tercer llarg.

El quart un llarg de tràmit sobre bones preses i poca dificultat.

L'Oriol tenia ganes de provar aquest pas del darrer llarg de primer.

Quan arribem al cim veiem que en Miquel i l'Ivan ja estan acabant.

Cap comentari: