Via Estel, Roca Gran d'en Ferrús, 290 metres 6a (obligat V)

Aquest dissabte toca una via més "relaxant", amb l'Oriol anem a fer l'Estel a la Serra d'Ensija. Després de donar més voltes que un fill tonto per trobar l'aparcament (amb el temps asfalten camins i no ho hem tingut en compte), hem començat l'aproximació pel sender cap al peu de l'esperó, el dia pinta bé. Ja veiem les primeres pinenques i potes de perdiu a peu del camí, i ja tenim els primes sentiments contradictoris, si fer la via o anar a buscar bolets i deprés anar a fer esportiva per la zona, però com que l'esportiva no em diu res, tirem endevant amb l'ideia inicial.

Portavem un parell de ressenyes i en una deia que a peu de via hi havia dos burins, que no trobem i ens marcava l'equipament dels llargs, que era més del que hi posava (per sort).

La via està força equipada amb burins i deixa trams per protegir i d'altres que no es poden protegir on hi ha força aire entre seguro i seguro, però els trams on es concetra la dificultat estan ben equipats.

El primer llarg surt cap a la dreta per superar un sostre i seguidament tomba a l'esquerra per anar a buscar l'inici d'un diedre, IV equipat amb burins. El segon llarg s'inicia pel diedre i un cop superat el segon burí deixa el diedre i va cap a la dreta i navegant s'arriba a la reunió, V semiequipat amb burins i un pitó. El tercer llarg s'inicia amb un flanqueig a la dreta per seguidament pujar per anar a superar un sostret, on un cop superat segueix en tendència a l'esquerra i amunt pel diedre fins arribar a una placa i un cop arriba al deplom flanquejar a la dreta fins a la reunió, 6a semiequipat amb burins i un espit. El quart llarg puja vertical en gairebé la seva totalitat fins arribar a una fisura ample on s'hi pot posar el camelot del 3 i seguidament salvar el desplom flanquejant primer a l'esquerra i un cop superat a la dreta, 6a semiequipat amb burins. A partir del cinquè llarg la paret perd verticalitat, la roca no és tant bona i la via es torna més hebosa, tot i que no perd bellesa, aquest llarg comença entrant a un diedre i just entrar-hi es tira cap a la dreta on hi ha una fisura i seguidament s'entra en un diedre tumbat, V semiequipat amb un clau i dos burins. El sisè llarg comença superant una grada per arribar a un pi i seguidament anar a buscar el diedre que ens queda a l'esquerra on al final hi trobem la reunió amb la placa, V semiequipat amb un burí i un pont de roca. El setè llarg totalment de navegació i no sé si varem passar pel recorregut original de la via, varem fer reunió a la via del Corb, V semiequipat amb un pont de roca. En el vuitè llarg varem retrobar la via, passant per la reunió que ens tocava i més o menys seguint la ressenya s'arriba a un pi mig sec que varem reforçar per tal de montar-hi reunió, IV desequipat. El novè llarg supera una grada i ja segueix per la cornisa per arribar a un pi per fer reunió, III desequipat.

Les reunions estan totes equipades amb un burins i en alguna hi trobem un espit, menys les dues últimes que no les verem saber trobar o estan desequipades.

De material portavem un joc de tascons, un de friends, un d'aliens, els tricams, cintes sabineres i una quinzena de cintes esprés.

El descens el realizem seguint l'esperó amunt en direcció a l'oest fins arribar el coll on hi trobem les fites que ens marquen el camí de baixada. També hi ha altres alternatives, però sempre que es puguin evitar rapels...

Vista de l'esperó per on transcorre la via.

El primer llarg ja comença a ensenyar de què va la via.

L'Oriol on comença a tumbar el segon llarg.


Apunt de superar el sostret del tercer llarg.


Arribant a la quarta reunió.

En el diedre tumbat del cinquè llarg.


Arribant a la sisena reunió.


En el flanqueig del setè llarg, a la reunió de la via Corb.
Ja a la peúltima reunió.


Iniciant l'últim llarg.


Arribant al coll.

Vistes de l'inci de la baixada del coll.