Mestres-Lleonart o Directa, a les Torres de Basiero

Mestres-Lleonard o Directa, 220 metres 6a+ (V+ obligat).

Diumenge després de molt temps d'espera (en el cas d'alguns més de 12 anys) trobem el moment per anar a fer una via mitificada per les seves fisures. A dos quarts de set juntament amb en Jordi i l'Ivan anem al pont romànic d'Espot, on ens espera un taxi que ens puja fins al refugi d'Amitges on comencem l'aproximació fins a les Torres de Bassiero, després d'una estona flanquejant enfilem la vall que ens deixa en el circ on al fons s'hi troba la tan anel·lada via, una vall impresionant i envoltada de parets on per tots cantons hi veiem possibilitat per a noves vies (ens ho hem de treure del cap ja que no se n'hi poden obrir de noves). Després d'una bona estona remuntant per un pedregar, darrera de les Agulles de Bassiero se'ns apareixen les Torres i amb poca estona més ens plantem a l'inici de la via.

Abans de començar ens repartim els llargs a sort, i la via ens la repartim de la següent manera, els dos primer llargs per l'Ivan, els dos següents per mi i els dos darrers per en Jordi. Els tres primers llargs són de la primera Torre (120 metres) i els tres darrers corresponen a la segona Torre (90 metres). Al començar l'Ivan, ja veiem que la via no serà cap regal i en el següent llarg queda més que clar, ja que la ressenya ens marca V i friends fins a 4 i ens trobem que la realitat és que a la fisura el camalot del 4 queda com l'alien groc en una fisura de 5 centímetres, sort d'un bloc empotrat! i pel què fa a les millors fisures de Catalunya o a fisuras perfectes...

El primer llarg comença per un diedre cap a la part esquerra de la Torre i remonta en tendència a la dreta per anar a buscar la continuació lògica del llarg, V semiequipat dos ponts de roca. El segon llarg surt per un diedre i un cop superat es va a buscar un pitó des d'on passem a la part esquerra de l'aresta i un xic més amunt trobem una fisura molt ampla que ens dura fins a la reunió, V semiequipat amb dos pitons. El tercer llarg continua per la fisura fins a un pitó un després de xapar-lo continuarem per la placa de la dreta fins la placa que queda sota el sostre, la qual sortint del diedre seguirem en tendència a l'esquerra per esquibar el sostre, i un cop superat ens va semblar més atractiu passar pel diedre de l'esquerra (portavem dues ressenyes o una indica sortir pel diedre del sostre i l'altre pel diedre de l'esquerra) fins al ràpel saltant-nos una reunió, 6a semiequipat amb dos pitons ( fins que hi vaig passar jo hi havia un tascó picat que no em va poder aguantar).

Un cop a dalt de la primera Torre, veient que gairebé haviem trigat 4 hores en fer-la (devem de ser molt dolents ja que l'horari aproximat marca 4 hores), la desilusió en quan a les fisures que esperavem i que a les 8 baixava l'últim taxi varem decidir baixar i donar la jornada per complerta. Val a dir que fent la primera Torre i les vistes ens van deixar més que satisfets.

De material portavem un arsenal de friends fins al 4, quinze cintes, un joc de tascons i un pitons, els friends 3,5 i 4 no cal portar-los, però si que és necessari el 5, pel què fa als pitons, varem posar un universal a la placa del tercer llarg, on la ressenya ens deia que n'hi havia dos i només n'havia un. Les reunions estan equipades amb dos pitons.

Vistes durant l'aproximació.

Vista de les Torres de Bassiero.

L'Ivan al primer llarg.

L'inici del segon llarg.

Vistes des del cim de la primera Torre amb les Agulles de Bassiero en primer terme.

En Jordi arribant al cim.

Rapelant la Torre.

Els magnífics paratges de la zona.

Un dia rodó.