dimarts, 9 de juny del 2009

Fraggel Rock, 265 metres 6c (6b obligat)

Aquest divendres canvi de plans, la GAM de Diables la deixarem per un altre dia, eren cap a les onze, després de sortir de veure un passe d'en Paca, plovia a manta i la predicció meteorològica no era precisament per tirar coets, per comptes de quedar d'hora decidim quedar a les 8 i ja veurem com pinta el dia. Al matí tenim dues opcions, la Cervera-Raül a la Mòmia per si no pintava gaire bé o la Fraggel Rock a l'Aeri per si el dia s'aixecava bé.
Esmorzem al Pata Negra i cap a Santa Cecília, on quan arribem al aparcament tot i ser cap a les deu no hi ha practicament cotxes. Així que ens "armem" i fem l'aproximació.
El primer llarg va per una placa tècnica en tendència a l'esquerra, 6b. El segon llarg surt recte anant a superar el sostre per la seva part dreta i seguim recte amunt, 6a. El tercer llarg comença recte per anar a passar per l'esquerra d'una zona força fina, V. El quart llarg comença per un esperonet i seguidament va cap a la dreta per superar el sostre on s'hi fa la reunió just a sobre, V. El cinquè llarg comença per una placa fàcil per anar a buscar la reunió en una repiseta enmig d'un parell d'arbres, V. El sisè llarg concentra tota la dificulatat a l'entrada on les assegurances estan més juntes i segueix anant cap a l'esperó, 6b. El setè llarg té un inici amb una roca fineta per un cop superar un sostret anar millorant alhora que va pujant la dificultat que es concentra en uns últims passos desplomats, 6c.
En quan al material amb unes 16 cintes n'hi ha més que prou.



El primer llarg, que vist per baix no sembla més de IV.

L'Ivan en el segon llarg.

Des de la quarta reunió es tenen unes molt bones vistes de la Paret de l'Aeri.

Ja en l'esperó del sisè llarg ja hi ha un bon ambient.

Acabant de l'esperó del setè llarg i apunt de flanquejar cap a la placa.

3 comentaris:

Pietro ha dit...

Gran via! jo la vaig fer fa una setmana i és de lo milloret que he fet a Montserrat en lliue. Però no crec que arribi a 6c.

Jortx ha dit...

Aquesta ja fa molt temps que la tinc emparaulada, però no hi ha manera de trobar una data!

Felicitats osonencs!

Xevi ha dit...

Pietro, la veritat és que aquest graus que no encadeno faig cas a les ressenyes, tot i que si que és veritat que la part que concentra la dificultat són els metres del final.
Jotx, la via és del tot recomenable i a mes si estàs en forma que amb el què llegeixo que aneu fent amb en Mohawk veig us esteu sortint!!!, mentre n'hi ha d'altres que anem a la baixa. A veure quin és el projecte que tenim amb en Mohawk per aquest estiu...,fins aviat!!