A mitja setmana l'Ivan m'envia un correu electrònic proposant-me anar a Montrebei, a la Paret de Catalunya a fer la Paul-Lalueza, una via que teniem pendent de fa alguns anys i ja sigui per alguna cosa o altre mai trobavem el moment. Aquest cop semblava que no hi havia cap contratemps i ja teniem la via pel dissabte. A finals de setmana ens truca l'Oriol per anar a fer alguna cosa d'alpinisme, però veient les temperatures durant la setmana i la previsió pel cap de setmana també va apuntar-se a Montrebei.
Sortim a les cinc de Sant Hipòlit, parem al bar Esport de Bellcaire i directes al nostre objectiu del dia. Arribem a l'aparcament, triem el material i fem cap a peu de via. El dia pinta de conya, durant l'aproximació veiem diferents cordades a la paret i un parell a la Paul, però que hi farem, ens tocarà anar al darrera, es veu que encara no em matinat prou!.
Des de que he començat a fer el primer llarg de la via ha estat un dia totalment estrany, he empalmat els dos primers llargs i ja se'ns ha creuat una cordada que anava a fer la Caos Rampant, ja ens hem hagut d'esperar que passessin per no anar creuats. A la quarta reunió hem sentit un fort soroll, era un fent salt base i per sort, pel què ha llegit l'Oriol ho continua sent, el donavem per mort ja que no va obrir el paracaigudes fins al final i no se li va acabar d'obrir, varem veure com queia sobre uns arbres i després la posterior moguda amb les anades i vingudes de l'helicòpter. Seguidament la cordada del Caos Rampant va fer caure una de rocs brutal, això ens va donar encara més mala aurea, i tot seguit varem atrapar les cordades del davant cosa que ens va tenir llargues estones a les reunions, i per rematar-ho en una d'elles va caure un roc a l'Oriol, sort que va ser d'esquitllada i només li va fer una rascada.
Pel que fa a la via la primera part va navegant entre plaques i diedres, amb força vegetació, buscant la part més dèbil i alhora és la part més tombada deixant de banda el tram d'artificial que supera un sostre. L'essència de la via són els últims 120 metres, un continuu de xemeneia fins a la sortida de la via.
De material varem fer servir un joc de friends, un de tascons, els tricams rosa i vermell, cintes llargues, una dotzena de cintes exprés i un estrep per cap per l'artificial. Dir que la via està força desequipada, hi ha pitons a la majoria dels llargs i les reunions a la primera part són majoritariament en arbres i a la resta hi ha un parell de pitons.
Sortim a les cinc de Sant Hipòlit, parem al bar Esport de Bellcaire i directes al nostre objectiu del dia. Arribem a l'aparcament, triem el material i fem cap a peu de via. El dia pinta de conya, durant l'aproximació veiem diferents cordades a la paret i un parell a la Paul, però que hi farem, ens tocarà anar al darrera, es veu que encara no em matinat prou!.
Des de que he començat a fer el primer llarg de la via ha estat un dia totalment estrany, he empalmat els dos primers llargs i ja se'ns ha creuat una cordada que anava a fer la Caos Rampant, ja ens hem hagut d'esperar que passessin per no anar creuats. A la quarta reunió hem sentit un fort soroll, era un fent salt base i per sort, pel què ha llegit l'Oriol ho continua sent, el donavem per mort ja que no va obrir el paracaigudes fins al final i no se li va acabar d'obrir, varem veure com queia sobre uns arbres i després la posterior moguda amb les anades i vingudes de l'helicòpter. Seguidament la cordada del Caos Rampant va fer caure una de rocs brutal, això ens va donar encara més mala aurea, i tot seguit varem atrapar les cordades del davant cosa que ens va tenir llargues estones a les reunions, i per rematar-ho en una d'elles va caure un roc a l'Oriol, sort que va ser d'esquitllada i només li va fer una rascada.
Pel que fa a la via la primera part va navegant entre plaques i diedres, amb força vegetació, buscant la part més dèbil i alhora és la part més tombada deixant de banda el tram d'artificial que supera un sostre. L'essència de la via són els últims 120 metres, un continuu de xemeneia fins a la sortida de la via.
De material varem fer servir un joc de friends, un de tascons, els tricams rosa i vermell, cintes llargues, una dotzena de cintes exprés i un estrep per cap per l'artificial. Dir que la via està força desequipada, hi ha pitons a la majoria dels llargs i les reunions a la primera part són majoritariament en arbres i a la resta hi ha un parell de pitons.
L'Ivan i l'Oriol al segon llarg.
L'Ivan superant el tram d'artificial.
L'Oriol ja a la xemeneia.
En un altre tram de xemeneia.
Foto de germanor després de la jornada d'escalada.
Vistes de la Paret d'Aragó amb un boltor planejant per sobre el congost.
2 comentaris:
Ja veus Xevi, si fem una trobada blogger jo crec que ja hem de quedar al Palau St. Jordi com a mínim, ja,ja, ja!
Dèu n'hi do quina moguda a Montrebei!
A tibar-li!
boowwwww!!!!!!! ja veus, va ser un dia del tot raro, la via guapa, pero un aurea estranya surava a l'ambient. El positiu del tema és que al final tot va anar bé...
Publica un comentari a l'entrada