Pilar del Segre

Deprés de moltes setmanes vaig acceptar d'anar al Pilar de Segre, on havia dit que no hi tornaria, lloc de mals records, on ja fa alguns anys varem haver de baixar de la Belle Epoque després de que a l'Ivan li caiguessin les ulleres, diguem que les varem passar una mica magres. Com sempre passa, amb el temps et fas enrera i li dones una altre oportunitat i així que li vaig dir que endavant, tot i que no hi anava del tot convençut.

La via era Mi Primer Amor, una via reequipada, i després d'esmorzar a la fonda Cadí arribem al aparcament i fem cap a peu de via, comença l'Ivan al primer llarg, el de 6a ja que nosaltres entrem per la feixa, després és el meu torn i ja em començo a atabalar, arribo a la reunió i em toca el llarg d'A2, ja surto tensionat, em penjo d'un tascó, després poso un tricam que queda una mica dubtós i no dona gaire confiança, tenint en compte que això dels estreps no és el meu fort.., i seguidament no veig on posar res més, (he llegit al forum de la feec que la setmana passada a una cordada els hi va saltar un pitó en aquest tram), devia ser el que vaig trobar a faltar..?, això que per xulos nosaltres ja que portavem un partell i alguns pitons i no els varem treure de la bossa. Baixo hi ho proba l'Ivan, només penjar-se del tascó ja li salta, hi posa un friend, arriba al tricam i tampoc hi veu continuitat, així que ajudat d'un altre tricam més amunt es posa sobre les branques de l'arbre que li permeten arribar al cordino que té al tronc, la resta ja és Ae fins a la reunió, però jo ja estava ben ratllat i li vaig proposar de baixar, així que varem rapelar i per acabar el dia canviem de modalitat i anem a enfilar-nos a un parell de vies esportives de la zona de la Cúpula.

Vista de la línia de Mi Primer Amor.


A la feixa anant a l'inici de la via.


L'Ivan al primer llarg.


L'Ivan despré de poder xapar l'arbre.

Rapelant de la segona reunió.

Paul-Lalueza, 450 metres V+/A2 ( V obligat)

A mitja setmana l'Ivan m'envia un correu electrònic proposant-me anar a Montrebei, a la Paret de Catalunya a fer la Paul-Lalueza, una via que teniem pendent de fa alguns anys i ja sigui per alguna cosa o altre mai trobavem el moment. Aquest cop semblava que no hi havia cap contratemps i ja teniem la via pel dissabte. A finals de setmana ens truca l'Oriol per anar a fer alguna cosa d'alpinisme, però veient les temperatures durant la setmana i la previsió pel cap de setmana també va apuntar-se a Montrebei.
Sortim a les cinc de Sant Hipòlit, parem al bar Esport de Bellcaire i directes al nostre objectiu del dia. Arribem a l'aparcament, triem el material i fem cap a peu de via. El dia pinta de conya, durant l'aproximació veiem diferents cordades a la paret i un parell a la Paul, però que hi farem, ens tocarà anar al darrera, es veu que encara no em matinat prou!.
Des de que he començat a fer el primer llarg de la via ha estat un dia totalment estrany, he empalmat els dos primers llargs i ja se'ns ha creuat una cordada que anava a fer la Caos Rampant, ja ens hem hagut d'esperar que passessin per no anar creuats. A la quarta reunió hem sentit un fort soroll, era un fent salt base i per sort, pel què ha llegit l'Oriol ho continua sent, el donavem per mort ja que no va obrir el paracaigudes fins al final i no se li va acabar d'obrir, varem veure com queia sobre uns arbres i després la posterior moguda amb les anades i vingudes de l'helicòpter. Seguidament la cordada del Caos Rampant va fer caure una de rocs brutal, això ens va donar encara més mala aurea, i tot seguit varem atrapar les cordades del davant cosa que ens va tenir llargues estones a les reunions, i per rematar-ho en una d'elles va caure un roc a l'Oriol, sort que va ser d'esquitllada i només li va fer una rascada.
Pel que fa a la via la primera part va navegant entre plaques i diedres, amb força vegetació, buscant la part més dèbil i alhora és la part més tombada deixant de banda el tram d'artificial que supera un sostre. L'essència de la via són els últims 120 metres, un continuu de xemeneia fins a la sortida de la via.
De material varem fer servir un joc de friends, un de tascons, els tricams rosa i vermell, cintes llargues, una dotzena de cintes exprés i un estrep per cap per l'artificial. Dir que la via està força desequipada, hi ha pitons a la majoria dels llargs i les reunions a la primera part són majoritariament en arbres i a la resta hi ha un parell de pitons.

L'Ivan i l'Oriol al segon llarg.

L'Ivan superant el tram d'artificial.

L'Oriol ja a la xemeneia.

En un altre tram de xemeneia.

Foto de germanor després de la jornada d'escalada.

Vistes de la Paret d'Aragó amb un boltor planejant per sobre el congost.

Canal de l'Àliga, 400 metres 75º, V

Després de descartar anar a fer alguna cosa a Gavarnie amb en Miquel i l'Ivan per la previsió de mal temps que hi havia aquest dissabte, hem decidit anar al Cadí ja que el temps pintava millor i l'acomulació de neu menor. A última hora s'hi apunta en Cèsar, així que farem dues cordades, amb l'Ivan tenim ganes d'anar a fer la via Teixonera ja que hem vist al blog de l'Alfons Gastón que la van fer i feia la tira d'anys que no es formava, i en Miquel i en Cèsar trien la Canal de l'Àguila, aprofitant que aquest any es pot fer integrament amb piolet tracció.

Un cop a Estana comencem l'aproximació i déu n'hi do quina toba de neu que hi ha, realment fa goig el Cadí, tot hi que aquest fet endureix la meteixa aproximació que en els trossos on no hi ha traça s'ha d'obrir trinxera.

A la part final de l'aproximació ens separem d'en Miquel i d'en Cèsar i enfilem cap a la Teixonera, un cop som gairebé a peu de via en resseguim la línia i sembla que a la part final, després del tram de V, el que hauria de ser una línia de 80º es veu tot roca amb algun clap de gel i per no enmerdar-nos i que se'ns hi fagi de nit ho deixem hi anem a aprofitar l'ocasió per poder fer la Canal de l'Àliga en piolet tracció.

Arribem a per de canal i ens hi trobem a en Miquel i a en Cèsar esperant ja que hi ha una cordada bergadana al davant amb els qui hem compartit l'escalada i el descens de la canal.

La canal comença amb un ressalt de gel que ens porta a una llarga pala de neu per arribar al tram on en condicions o temporades normals s'ha de fer en mixt i que actualment no deixa de ser un ressalt de gel equipat, ja que s'hi veuen tres pitons i just a la sortida del ressalt s'hi veu un cordino tapat pel gel. La canal continua per una altre rampa de neu que ens porta a la reunió abans de l'últim ressalt de la canal després del qual amb una tirada ja acabem la canal.

De material hem utilitzat quatre cintes exprés i aliens ( verd, groc i gris) per muntar reunions.

El descens l'hem fet per la Canal del Migdia, on s'ha d'anar amb compte ja que està molt carregada i algun dia d'aquests...

La jornada l'hem acabada a Cal Basté amb unes olives, patates fregides i unes connes.

En Cèsar i en Miquel durant l'aproximació.

Visió de la Via Teixonera, a la part superior hi ha un tram que no es veu en bones condicions.

L'Ivan al primer ressalt.

Estic acabant el segon ressalt, rarament format.

L'Ivan fent l'últim ressalt.

Sortint del corredor.

En César i en Miquel un cop acabat el corredor, per sota en Joan i en Toni.

"Gaudint" del la gran quantitat de neu que hi ha al Cadí.

De Rubies a Centelles

Aquest cap de setmana comença anant amb la Beth cap a Rubies a fer la Festival Eròtic, una via de tres llargs i 6a. Com sempre, prèvia parada a la Fonda Cadí de Ponts arribem a Rubies, on ja hi ha dos cotxes a l'aparcament. Fent camí cap a la paret veiem que la via que hem triat també ha estat triada per les dues cordades que ens precedeixen, però que hi farem, haver-nos llevat abans.

Ja ens liem per arribar a l'entrada de la via i ens hem d'encordar a mig mur, i un cop arribem a l'entrada ja només queda l'últim de la segona cordada. Ens esperem que surti i al cap d'una estoneta m'hi poso, el primer i únic llarg que hem fet de la via, n'és el més difícil i concentra el 6a entre la segona i la tercera xapes i la resta es deixa fer, un cop a la reunió surt la Beth, i degut a la seva falta de rodament es crema en el pas més difícil i decidim rapelar de la primera reunió i anar a menjar unes coques de recapte al forn de la Rosa Serra d' Artesa de Segre.

La Beth acabant el primer llarg del Festival Eròtic.

El diumenge al matí quedem amb l'Oriol i en Gerard per anar a fer una mica d'esportiva per Centelles fins a l'hora de dinar. Em porten a un sector que en diuen Del Presseger, un sector força nou amb vies que van del 6a fins al 7.., amb la roca típica de la zona. El dia no comença gaire bé ja que al sortir de casa veig que ja ha plogut i el dia continua molt tapat, però com que es tracta d'anar a passar el matí com serà que no aguanti. Baixem per un baixador equipat amb cinta i corda i com que ells ja coneixen les vies, anem de dret a la via per la que començarem la jornada. En condicions només fem una via, la primera de 6a+ ja que quan en Gerard acaba d'obrir la segona de 6b comença a ploure, però encara ens deixa fer aquesta via i en Gerard obre un altre 6b tot i que la part alta de la paret començava a estar amarada, així que acabem de mirar una mica les vies que hi ha i ho deixem estar.

En Gerard a la part final de la primera via que consisteix en empotrar en dues fisures paral·leles.

Superant el diedre que hi ha a la meitat de la segona via que verem fer.