Conrado-Altamira - Gra de Fajol Gran

Aquest dissabte, desafiant a en Francesc Mauri hem quedar amb l'Ivan per anar a Vallter. Feia anys que sentia a l'Ivan dient-me "aquest any hem de fer la Conrado-Altamira", i per fi s'ha format, cosa difícil i més en un mes de Novembre!!

Aquest cop anem de masters: quedem a dos quarts de set i passem per Ripoll on l'Ivan agafa un croisan i se'ls menja al cotxe ( feia anys que no feiem un esmorzar tan miserable...). A mesura que anem acostant-nos a Vallter la nuvolositat disminueix cosa que ens anima, ja que ens pensavem que arribariem nevant.

Ens equipem i comencem l'aproximació, el Sol es va alternant amb algun núvol i arribem a peu de via, on hi ha una cordada al davant, que quan sortim ja estan al segon llarg. Comença a nevar i l'Ivan s'enfila al primer llarg, per comptes de fer l'entrada directa, comencem per "l'original", ja que no agafem la línia bona i el llarg s'ha de treballar. Un cop arriba a la reunió (on hi ha una cinta que va d'un espit amb el cargol doblegat i l'altre cap de la cinta no es veu on està ancorat, si bé sembla que deu ser un pont de pedra) ja està tot ben tapat i neva amb insistència. Arribo a la reunió, on la via es tanca i per on baixa canalitzada tota la neu que cau en el tram superior, és com un salt d'aigua però per lloc d'aigua hi baixa neu fina i de tant en tant un tros de gel. Ens esperem una bona estona, al principi per esperar que pari de baixar neu, ja que baixa amb intermitències, però quan més esperem les intermitències són més curtes. Al final decidim que tirem cap amunt, ja que davant nostre tenim un petit mur per superar i no veiem que hi ha més endevant, i pot ser que quan més pugem menys neu ens baixi. Començo a pujar i ja m'estic una bona estona parat al principi ja que la neu i la mica de gel que cau no em deixen veure on clavar el piolet, un cop sembla que afluixa una mica m'hi torno a posar i supero el mur, on a continuació segueix una rampa, on costa progressar ja que amb el pendent que té fa que la neu s'hi hagi pogut dipositar però al progressar baixa, i a la fi arribo a la reunió on hi ha dos pitons enllaçats amb una cinta. Quan l'Ivan arriba a la reunió i veiem que al llarg següent també hi baixa tanta neu decidim deixar-ho, així que muntem un parell de ràpels i anem al refugi a fer un té i una llet amb cola-cao.

El material que ens recomenaven es un joc de tascons, aliens i camalots fins al 2, un parell d'universals, un pla i una uve, i tres o quatre cargols de gel.

Al blog de l'Ivan, perversiovertical.blogspot.com s'hi poden veure imatges en video.

Durant l'aproximació el temps ens feia ser optimistes.


Enfilant el tram final amb el Gra de Fajol Gran al fons.



L'Ivan a la primera reunió.

Mentre montavem el ràpel a la segona reunió.

Bàlsam de Tigre, 180 metres 6a+ ( V+ Obligat)

Aquest dissabte quedem amb l'Oriol per anar a escalar, hi havia un parell de propostes, una era anar a l'Esperó de les Orenetes a fer la UES i l'altre anar a la Pret Bucòlica a fer la Bàlsam de Tigre i la Pas d'Estrés, de les vies de la Paret Bucòlica a mi em feia gràcia fer la Bàlsam que l'Oriol ja havia fet i a l'Oriol li feia gràcia fer la Pas que jo ja havia fet.

Quedem a les 7 a Can Pamplona i fem cap a Ponts a esmorzar unes llesques de pa amb tomàquet amb butifarra a la Fonda Cadí,i encara no acabem de decidir quina via farem. Mentre pujem Oliana amunt decidim per fer la UES, tot i que el temps ens juga en contra ja que calculem que començarem a escalar a les 11:00 i haurem d'anar lleugers ja que a més de la llargada de la via hi ha el descens i tallarem cap al crepuscle.

Un cop arribem a l'aparcament bufa un vent endimoniat i sense parlar gaire tornem a pujar al cotxe i anem cap a la Paret Bucòlica, on anem a fer primer la Bàlsam de Tigre i un cop l'acabem, decidim que ja en tenim prou i deixem la Pas d'Estrés per un altre dia.

La via és molt maca tret de l'últim llarg i l'inici de la via està marcat. El primer llarg comença amb una grada i ja es posa vertical de cop, V equipat amb parabolts. El segon llarg et porta cap a un sotret per superar més impresionant que difícil amb unes nances espectaculars i segueix amb una placa vertical, V equipat amb parabolts. El tercer llarg comença amb tendència a l'esquerra per anar a buscar una altre placa i segueix recte amunt, V equipat amb parabolts. El quart llarg comença amb un pas finet i s'ha d'anar alerta on t'agafes ja que sembla una mica trencadot i segueix resseguint fisures, V equipat amb parabolts. El cinquè llarg va per una placa vermella cap a un sostret que s'ha de superar i et porta de dret a la reunió, 6a+ equipat amb parabolts. El sisè llarg és purament de tràmit per arribar al cim, IV equipat amb alguna cinta als arbres i parabolts.

La via està equipada amb alegria entre parabolt i parabolt, es pot portar un parell l'aliens per alguns passos i una cinta o un estrep per superar el sostre del cinquè llarg.

A la via varem coincidir amb una altre cordada osonenca d'uns companys que ens trobem els dimarts al rocòdrom i posteriorment també varem coincidir a l'Hostal Cadí quan acabavem de menjar-nos unes guatlles.

L'Oriol acabant el primer llarg.

L'Oriol arribant a la tercera reunió.

L'Oriol començat el quart llarg.


Jo mateix sota el sostret del cinquè llarg.

L'Oriol a la última reunió després d'haver fet el senglar a l'últim llarg.


Al final de la via amb l'Oriol.

Terra de Dinosaures, 160 metres 6a ( V obligat)

Aquest dissabte quedem per anar cap a Oliana amb en Miquel, l'Ivan i en Jordi, en un principi l'Ivan i en Miquel volien anar a fer alguna cosa cap a l'Esperó de les Orenetes però al final s'han decidit per ajuntar-se a nosaltres i escalar a la Paret Bucòlica. De camí cap a la paret, quan encara estavem a l'Eix Transversal s'ha posat a ploure força cosa que ens ha fet replantejar-nos la idea d'anar cap a Oliana i fer cap a Montserrat. Després de parar-nos a esmorzar a Pons ja no plovia, però estava tot ben moll però hem decidit de seguir amb els plans inicials.

Un cop hem arribat a l'aparcament ja estava tot força aixut pel vent que feia, que alhora ens donava sensació de fred. Hem acabat de triar les vies ja que portava unes quantes ressenyes de la zona, anteriorment amb l'Ivan haviem fet un parell de vies allí, la Trenta i Tantos i la Pas d'Estres, que queden a l'esquerra de la paret i anteriormet també hi havem anat amb el mateix Ivan, en Marcel i l'Oriol, però només varem fer un llarg ja que a en Marcel li va caure un roc que li va trencar un parell de costelles i li havia afectat al ronyó.

L'Ivan i en Miquel van a fer la Balsam de Tigre i jo amb en Jordi la Terra de Dinosaures, sembla que per fi en Jordi ja pot escalar!!

El primer llarg és el més fàcil de la via, V equipat amb parbolts. El segon llarg comença anant a buscar una miqueta de sostret i segueix per unes plaques molt xules, 6a equipat amb parabolts. El tercer llarg comença per una zona fàcil per anar a buscar un diedret i una placa que ens porten a una zona de III fins a la reunió, V equipat amb parabolts. El quart llarg comença per una fisura que et porta a una placa que acaba amb una feixeta i segueix amb diagonal a l'esquerra amb un calcari curiós, V equipat amb parabolts. Al cinquè llarg , la primera part comença amb una placa tècnica i després ja tomba per arribar al cim superant petites grades, V equipat amb parabolts.

La via està totalment equipada i només fan falta una desena de cintes exprés.

Tornant, per arrodonir el dia ens varem parar a dinar a l'Hostal el Cadí de Pons.

En Jordi a mig primer llarg.


En Jordi arribant a la segona reunió.


Foto tirada des de mig tercer llarg.

En Jordi al quart llarg.


En Jordi acabant la via amb el pantà d'Oliana al fons.


Un cop a dalt de la via la foto de rigor, d'esquerra a dreta: L'Ivan, en Xevi, en Jordi i en Miquel.

Via Itaca, 75 metres V+ Ae

Aquest dissabte, desafiant el temps, amb l'Ivan decidim fer cap a Montserrat, encara que fos per anar a esmorzar.

Surto de casa per anar a Sant Quirze i està plovent, ja veig que no escalarem. Quan passem per agulles no plou però encara hi ha boira, cosa que fa que les parets encara es mantinguin molles, confiem que un cop tornem d'esmorzar ja hagin marxat les boires i amb l'ajuda del vent s'aixugués alguna línia.

Al Bar Anna amb la torrada amb butifarra al plat, amb l'Ivan busquem alguan via per un dia com avui, una via curteta i que comencia amb artificial, ja que tenim força segur que la primera part de qualsevol via que triem estrà molla. Ens decidim per una ressenya que duia l'Ivan de la via Itaca a la Saca Gran, tres llargs amb 75 metres de recorregut.

Deixem el cotxe a l'aparcament d' agulles amb un temps molt tapat però almenys no hi ha boira, que tal i com he dit abans, juntament amb una mica de vent ajuda que la paret s'aixugui ràpid. Agafem el camí del Refugi i un cop passat el coll de les Portelles, enfilem amunt cap a la Saca Gran, tot moll.

Un cop a peu de via tal i com ens pensavem la primera part es ben molla, però al ser artificial no ens hi posem, esperant que no se'ns posi a ploure. Per comptes de posar-se a ploure ens sorpren el fet de veure que apareixen clarianes i ens toca el sol a mitja via, tot i que quan ja baixem de la via el temps es torna a tapar.

Pel què fa a la via, el primer llarg té l'entrada d'Ae, surts per una plaqueta i es va a buscar un petit diedre, seguidament una altre placa i ja s'arriba a la reunió, V Ae, parabolts i portar algun alien pel diedre. El segon llarg segueix també és V tot i que de la segon parabolt al tercer et posa les piles, V equipat amb 4 parabolts. El tercer llarg i últim és un llarg de quart que a la seva part final s'ajunta amb l'aresta Brucs, IV equipat amb 2 parabolts.

Per fer la via hem utilitzat una dotzena de cintes, estreps i aliens.

Vista de la cara nord i oest d'Agulles.

L'Ivan pujant per cordes durant l'aprximació.

L'entrada de la via Itaca ben moll.

L'Ivan arribant a la primera reunió.

L'Ivan a l'inici segon llarg.

L'Ivan acabant la via.