Aquest dissabte quedem per anar cap a Oliana amb en Miquel, l'Ivan i en Jordi, en un principi l'Ivan i en Miquel volien anar a fer alguna cosa cap a l'Esperó de les Orenetes però al final s'han decidit per ajuntar-se a nosaltres i escalar a la Paret Bucòlica. De camí cap a la paret, quan encara estavem a l'Eix Transversal s'ha posat a ploure força cosa que ens ha fet replantejar-nos la idea d'anar cap a Oliana i fer cap a Montserrat. Després de parar-nos a esmorzar a Pons ja no plovia, però estava tot ben moll però hem decidit de seguir amb els plans inicials.
Un cop hem arribat a l'aparcament ja estava tot força aixut pel vent que feia, que alhora ens donava sensació de fred. Hem acabat de triar les vies ja que portava unes quantes ressenyes de la zona, anteriorment amb l'Ivan haviem fet un parell de vies allí, la Trenta i Tantos i la Pas d'Estres, que queden a l'esquerra de la paret i anteriormet també hi havem anat amb el mateix Ivan, en Marcel i l'Oriol, però només varem fer un llarg ja que a en Marcel li va caure un roc que li va trencar un parell de costelles i li havia afectat al ronyó.
L'Ivan i en Miquel van a fer la Balsam de Tigre i jo amb en Jordi la Terra de Dinosaures, sembla que per fi en Jordi ja pot escalar!!
El primer llarg és el més fàcil de la via, V equipat amb parbolts. El segon llarg comença anant a buscar una miqueta de sostret i segueix per unes plaques molt xules, 6a equipat amb parabolts. El tercer llarg comença per una zona fàcil per anar a buscar un diedret i una placa que ens porten a una zona de III fins a la reunió, V equipat amb parabolts. El quart llarg comença per una fisura que et porta a una placa que acaba amb una feixeta i segueix amb diagonal a l'esquerra amb un calcari curiós, V equipat amb parabolts. Al cinquè llarg , la primera part comença amb una placa tècnica i després ja tomba per arribar al cim superant petites grades, V equipat amb parabolts.
La via està totalment equipada i només fan falta una desena de cintes exprés.
Tornant, per arrodonir el dia ens varem parar a dinar a l'Hostal el Cadí de Pons.
Un cop hem arribat a l'aparcament ja estava tot força aixut pel vent que feia, que alhora ens donava sensació de fred. Hem acabat de triar les vies ja que portava unes quantes ressenyes de la zona, anteriorment amb l'Ivan haviem fet un parell de vies allí, la Trenta i Tantos i la Pas d'Estres, que queden a l'esquerra de la paret i anteriormet també hi havem anat amb el mateix Ivan, en Marcel i l'Oriol, però només varem fer un llarg ja que a en Marcel li va caure un roc que li va trencar un parell de costelles i li havia afectat al ronyó.
L'Ivan i en Miquel van a fer la Balsam de Tigre i jo amb en Jordi la Terra de Dinosaures, sembla que per fi en Jordi ja pot escalar!!
El primer llarg és el més fàcil de la via, V equipat amb parbolts. El segon llarg comença anant a buscar una miqueta de sostret i segueix per unes plaques molt xules, 6a equipat amb parabolts. El tercer llarg comença per una zona fàcil per anar a buscar un diedret i una placa que ens porten a una zona de III fins a la reunió, V equipat amb parabolts. El quart llarg comença per una fisura que et porta a una placa que acaba amb una feixeta i segueix amb diagonal a l'esquerra amb un calcari curiós, V equipat amb parabolts. Al cinquè llarg , la primera part comença amb una placa tècnica i després ja tomba per arribar al cim superant petites grades, V equipat amb parabolts.
La via està totalment equipada i només fan falta una desena de cintes exprés.
Tornant, per arrodonir el dia ens varem parar a dinar a l'Hostal el Cadí de Pons.
En Jordi a mig primer llarg.
En Jordi arribant a la segona reunió.
Foto tirada des de mig tercer llarg.
En Jordi al quart llarg.
En Jordi acabant la via amb el pantà d'Oliana al fons.
Un cop a dalt de la via la foto de rigor, d'esquerra a dreta: L'Ivan, en Xevi, en Jordi i en Miquel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada