Després d'un parell o tres de dies fent fred quedem el dissabte amb l'Ivan, l'Oriol i en Pep, la intenció és fer dues cordades i posar-nos a la Conrado-Altamira. Amb l'Ivan ja hi varem fer un intent feia 15 dies i teniem clar que havia de caure, ja que és una canal que costa molt de formar-se.
A un quart de set em passa a buscar l'Oriol i fem cap a Sant Quirze a buscar l'Ivan i en Pep, parem a Ripoll a fer un most i enfilem cap a Ulldeter. Fem les cordades, que seran en Pep i l'Ivan i l'Oriol i jo, així que cada cordada es tria el material, comencem a fer l'aproximació. Ens equipem abans de començar la rampa final de l'aproximació i ja veiem que hi ha una cordada al Corredor Phoenix i una altre que està a punt d'arribar a la Conrado. Veient que ens hauriem d'esperar pugem la rampa final amb més calma per arribar més descansats.
Un cop arribem a peu de canal hi ha la parella d'escalador que veiem que arribaven a la Conrado, estaven començant el primer llarg i ens esperem, són d'Amer i de Santa Coloma de Farners, i fem la xerrada esperant el nostre torn. S'entreten per l'entrada directa i nosaltres comencem a refredar-nos ja que bufa un vent fort, els companys que escalaven ens diuen que si volem fer que pugem, però tres cordades juntes no ens fa gaire gràcia i l'Ivan i en Pep diuen que aniràn a la Phoenix i nosatres decidim que farem la Conrado.
El primer llarg el fem entre l'entrada directa i la original, on veiem que hi ha una fisura que sembla bona per tal de superar un desplom de roca i m'hi poso, un cop arribo a la fisura veig que no es tan bona per equipar com semblava, però com que ja hi era tiro cap amunt i arribo a una rampa de neu dura que em porta fins a la reunió ( 1 espit amb cinta), un cop va arribar el company de l'altre cordada va rapelar i ens varem quedar sols al corredor. El segon llarg comença amb un petit mur on feia quinze dies el varem poder fer amb piolet tracció i aquest cop ja s'havia de fer herba-tracció, un cop superat el mur una rampa de neu fins a la reunió ( dos pitons). El tercer llarg comença superant petits ressalts de roca i gel fins arribar a una pala de neu que ens porta a la reunió ( dos pitons). El quart llarg comença amb un ressalt de gel encaixonat i segueix per una rampa de neu fins a tornar una altre ressalt de gel que al principi també està molt encaixonat, em devia saltar la reunió ja que l'Oriol va haver de sortir un parell de metres amb ensamble per tal de que jo pogués arribar a un extraplà on vaig muntar reunió amb un parell de friends més. El cinquè llarg comença amb un ressalt de predra seguit d'un flanqueig amb neu per posar-te en un diedre de roca, que un cop superat et porta a la rampa de neu final. Quan varem acabar l'Ivan i en Pep ens esperaven a dalt.
Un corredor molt maco, estètic i del tot recomenable. De material varem utilitzar, 2 pitons: un extra pla i un pla, un cargol de gel, friends i aliens.
A un quart de set em passa a buscar l'Oriol i fem cap a Sant Quirze a buscar l'Ivan i en Pep, parem a Ripoll a fer un most i enfilem cap a Ulldeter. Fem les cordades, que seran en Pep i l'Ivan i l'Oriol i jo, així que cada cordada es tria el material, comencem a fer l'aproximació. Ens equipem abans de començar la rampa final de l'aproximació i ja veiem que hi ha una cordada al Corredor Phoenix i una altre que està a punt d'arribar a la Conrado. Veient que ens hauriem d'esperar pugem la rampa final amb més calma per arribar més descansats.
Un cop arribem a peu de canal hi ha la parella d'escalador que veiem que arribaven a la Conrado, estaven començant el primer llarg i ens esperem, són d'Amer i de Santa Coloma de Farners, i fem la xerrada esperant el nostre torn. S'entreten per l'entrada directa i nosaltres comencem a refredar-nos ja que bufa un vent fort, els companys que escalaven ens diuen que si volem fer que pugem, però tres cordades juntes no ens fa gaire gràcia i l'Ivan i en Pep diuen que aniràn a la Phoenix i nosatres decidim que farem la Conrado.
El primer llarg el fem entre l'entrada directa i la original, on veiem que hi ha una fisura que sembla bona per tal de superar un desplom de roca i m'hi poso, un cop arribo a la fisura veig que no es tan bona per equipar com semblava, però com que ja hi era tiro cap amunt i arribo a una rampa de neu dura que em porta fins a la reunió ( 1 espit amb cinta), un cop va arribar el company de l'altre cordada va rapelar i ens varem quedar sols al corredor. El segon llarg comença amb un petit mur on feia quinze dies el varem poder fer amb piolet tracció i aquest cop ja s'havia de fer herba-tracció, un cop superat el mur una rampa de neu fins a la reunió ( dos pitons). El tercer llarg comença superant petits ressalts de roca i gel fins arribar a una pala de neu que ens porta a la reunió ( dos pitons). El quart llarg comença amb un ressalt de gel encaixonat i segueix per una rampa de neu fins a tornar una altre ressalt de gel que al principi també està molt encaixonat, em devia saltar la reunió ja que l'Oriol va haver de sortir un parell de metres amb ensamble per tal de que jo pogués arribar a un extraplà on vaig muntar reunió amb un parell de friends més. El cinquè llarg comença amb un ressalt de predra seguit d'un flanqueig amb neu per posar-te en un diedre de roca, que un cop superat et porta a la rampa de neu final. Quan varem acabar l'Ivan i en Pep ens esperaven a dalt.
Un corredor molt maco, estètic i del tot recomenable. De material varem utilitzar, 2 pitons: un extra pla i un pla, un cargol de gel, friends i aliens.
Arribo al desplomet del primer llarg.
L'Oriol deprés de superar el desplom del primer llarg.
L'Oriol havent superat el ressalt del segon llarg.
L'Oriol començant el tercer llarg. 
L'Oriol arribant a la reunió del quart llarg.
Jo després del ressalt i començant el flanqueig de l'últim llarg.
Foto de família: Ivan, Xevi, Pep i Oriol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada