La Chica del Martini, 210 metres 7b+ ( 6a obligat)

Per aquest dissabte quedem amb l'Ivan per anar a fer la Sang de Crack a Collagats, però veinent la previsió decidim no anar tan lluny i decidim anar a probar la Mescalina, a Terradets. Sortim de casa amb un temps que no ens augura una bona escalada, a mesura que baixem per l'eix en direcció Lleida deixa de ploure i intuïm que hi ha clarianes cap a Vilanova de Meià, creiem que aquestes correran cap a l'oest i també seran a Tarradets. Res més lluny de la realitat, al arribar a Tarradets les parets estan amarades, impossibles d'escalar, hi havia una furgoneta de fanàtics mirant les parets també.

Ja que hem sortit a escalar i amb el fanatisme que porta l'Ivan per escalar, no donem el dia per perdut, passem per davant de Roca Regina i es troba en les mateixes condicions que la seva veina Paret de les Bagasses. Pugem fins a Tremp i baixem cap a Artesa de Segre, passem per les parets de Comiols que estan ven nevades.

Des del cotxe veiem a la llunyania la Roca dels Arcs que sembla eixuta i on hi llueix una mica el sol degut a una petita clariana, està decidit, anirem a probar sort, pel camí triem via, farem la Chica del Martini. Un cop arribem a la zona d'aparcaments, només hi ha una furgoneta, i ja són les 12 del migdia, triem el material, (14 cintes expres) i ens plantem a peu de via.

Fa força fred i vent, però ja que hi som ens hi posem, alhora passen un parell de francesos que han anat a la Plaerdemavida i han baixat al primer llarg ja que la roca és molt freda. Quan ho comenten jo just començava el primer llarg i els hi dono la raó, i arribo fins a la primera reunió. Quan arriba l'Ivan, veient el vent, el fred i la roca que està molt freda, decidim baixar i ja hi tornarem que de ven segur que amb un millor dia gaudirem més de la via.

La Paret de les Bagasses negre d'humitat i on s'hi poden distingir les lines de les vies.

La paret de Roca Regina.

Les parets de Comiols.

Vistes a les parets de Vilanova de Meià.

L'Ivan acabant el primer llarg de la via La Chica del Martini.

Corredor Phoenix, 160 metres 80º V+

Tal i com verem quedar la setmana passada, tornem a Ulldeter per fer el Corredor Phoenix amb l'Oriol i la Conrado l'Ivan, en Pep i en Jordi. Amb la dificultat per formar-se aquests dos corredors i les prespectives que venen ( un potent anticicló), hem de probar-ho si o si, ja que les temperatures ja comencen a pujar, a l'aparcament estavem amb temperatures positives poc abans de les 8 del matí.

Fent l'aproximació trobem molta neu, la que ha caigut a principis de setmana i ha quedat ventada. Ens equipem abans de començar la rampa que ens porta als corredors i fem cap al Phoenix. Un cop arribem a peu del corredor muntem reunió i ens passem una estona mirant de desfer la corda de l'Oriol, ja que l'havia deixat sense plegar, ens refredem una mica, i comencem a pujar.

Començo el primer llarg, un llarg vertical on no hi ha un gel de gran qualitat ni continu i s'han de fer alguns passos en roca, hi trobem una U mig entrada a mig llarg i una V just abans d'arribar a la reunió, a la reunió hi ha un espit i un pitó. El segon llarg el començo flanquejant un parell de metres i mirant d'arribar a una columna de gel vertical que comença sobre un petit ressalt de roca, un cop superat el ressalt hi ha una rampa de neu i s'ha de seguir en tendència a la dreta per agafar un altre cop el corredor, em dec haber saltat l'emplaçament de reunió ja que l'Oriol ha de sortir un parell de metres en ensamble ( ja s'hi està acostumant) fins que trobo un bon lloc, on hi poso dos pitons, hi ha un pitó al final del primer ressalt. El tercer llarg és una rampa que ens porta sota d'un ressalt de roca, on l'Oriol hi munta la reunió. El quart llarg supera aquest ressalt de roca, on t'has d'empotrar a una fisura ample i mirar d'anar pujant i estirar-te fins poder punxar una mica de gel que t'ajuda a acabar de sortir, tot seguit hi ha una ressalt i una rampa de neu que ens porta a muntar reunió deu metres abans del cim, en un emplaçament on s'ha d'anar alerta per no tirar pedres al segon de cordada, hi faig reunió amb un cinta. Finalment queden els deu metres de tràmit fins al final.

Al cim ens trobem a en Pep, l'Ivan i a en Jordi, que han fet la Conrado. Estem contents, ja que amb dues setmanes hem fet dues vies que feia anys que teniem pendents i que mai acabaven d'estar en condicions, tot i que val a dir que comencen a fluixejar, ja que el dia que varem posar-nos amb l'Ivan a la Conrado varem trobar-lo força millor que la setmana passada i aquesta.

Per cert, al quart llarg ens hi va quedar un alien groc, així que ja sebeu...

Per fer el corredor varem fer servir friends, aliens, 1 cargol i pitons ( 2 extraplans i 2 universals).

Mentre pujo la pala de neu per arribar a l'inici del corredor.

L'Oriol acabant el primer llarg.

L'Oriol arribant a la segona reunió.

L'Oriol a mig tercer llarg.

Mentre faig la part final de quart llarg.

Asseguro a l'Oriol metre acaba el quart llarg.

Cara est del Gra de Fajol Gran on s'aprecien el Corredor Phoenix a l'esquerra i la Conrado- Altamira a la dreta.

Conrado-Altamira Gra de Fajol Gran, 260 metres 70º V.

Després d'un parell o tres de dies fent fred quedem el dissabte amb l'Ivan, l'Oriol i en Pep, la intenció és fer dues cordades i posar-nos a la Conrado-Altamira. Amb l'Ivan ja hi varem fer un intent feia 15 dies i teniem clar que havia de caure, ja que és una canal que costa molt de formar-se.

A un quart de set em passa a buscar l'Oriol i fem cap a Sant Quirze a buscar l'Ivan i en Pep, parem a Ripoll a fer un most i enfilem cap a Ulldeter. Fem les cordades, que seran en Pep i l'Ivan i l'Oriol i jo, així que cada cordada es tria el material, comencem a fer l'aproximació. Ens equipem abans de començar la rampa final de l'aproximació i ja veiem que hi ha una cordada al Corredor Phoenix i una altre que està a punt d'arribar a la Conrado. Veient que ens hauriem d'esperar pugem la rampa final amb més calma per arribar més descansats.

Un cop arribem a peu de canal hi ha la parella d'escalador que veiem que arribaven a la Conrado, estaven començant el primer llarg i ens esperem, són d'Amer i de Santa Coloma de Farners, i fem la xerrada esperant el nostre torn. S'entreten per l'entrada directa i nosaltres comencem a refredar-nos ja que bufa un vent fort, els companys que escalaven ens diuen que si volem fer que pugem, però tres cordades juntes no ens fa gaire gràcia i l'Ivan i en Pep diuen que aniràn a la Phoenix i nosatres decidim que farem la Conrado.

El primer llarg el fem entre l'entrada directa i la original, on veiem que hi ha una fisura que sembla bona per tal de superar un desplom de roca i m'hi poso, un cop arribo a la fisura veig que no es tan bona per equipar com semblava, però com que ja hi era tiro cap amunt i arribo a una rampa de neu dura que em porta fins a la reunió ( 1 espit amb cinta), un cop va arribar el company de l'altre cordada va rapelar i ens varem quedar sols al corredor. El segon llarg comença amb un petit mur on feia quinze dies el varem poder fer amb piolet tracció i aquest cop ja s'havia de fer herba-tracció, un cop superat el mur una rampa de neu fins a la reunió ( dos pitons). El tercer llarg comença superant petits ressalts de roca i gel fins arribar a una pala de neu que ens porta a la reunió ( dos pitons). El quart llarg comença amb un ressalt de gel encaixonat i segueix per una rampa de neu fins a tornar una altre ressalt de gel que al principi també està molt encaixonat, em devia saltar la reunió ja que l'Oriol va haver de sortir un parell de metres amb ensamble per tal de que jo pogués arribar a un extraplà on vaig muntar reunió amb un parell de friends més. El cinquè llarg comença amb un ressalt de predra seguit d'un flanqueig amb neu per posar-te en un diedre de roca, que un cop superat et porta a la rampa de neu final. Quan varem acabar l'Ivan i en Pep ens esperaven a dalt.

Un corredor molt maco, estètic i del tot recomenable. De material varem utilitzar, 2 pitons: un extra pla i un pla, un cargol de gel, friends i aliens.

Arribo al desplomet del primer llarg.

L'Oriol deprés de superar el desplom del primer llarg.

L'Oriol havent superat el ressalt del segon llarg.

L'Oriol començant el tercer llarg.

L'Oriol arribant a la reunió del quart llarg.


Jo després del ressalt i començant el flanqueig de l'últim llarg.

Foto de família: Ivan, Xevi, Pep i Oriol.

Canal del Diedre, 240 metres 55º V+

Aquest dilluns amb en Pep quedem per anar a fer algun corredor a Ulldeter, no teniem res en concret però si que hi havia alguna proposta, la que tenia més números i la que al final va ser era la Canal del Diedre.

Les previsions metereològiques en anunciaven molta nuvolositat, i durant tot el camí cap a Setcases va ser així, però va ser començar a pujar i deixar enrera els núvols, i durant tota la jornada varem gaudir d'un temps difícil de trobar en aquella zona, un dia sense gens de vent i a més assoleiat.

Pel què fa al corredor, la neu era dura i en els trossos on la neu era més tova hi havia la traça feta (a la primera part del corredor) . En la primera part entrem a la canal i anem pujant per un pendent d'uns 50º-55º i deixem enrera les traces que van cap a la Canal dels Avets i cap a la Canal de la Variant. La canal ens porta a un mur de roca on mirant a l'esquerra hi veiem el diedre típic de la via i ens encordem per començar. Pel temps en què estem les condicions són molt bones i hi ha força neu, tot i que agafant com a referència la reunió que hi ha al peu del diedre es pot veure que encara n'hi falta ja que queda força alta, en aquesta reunió hi trobem 2 parabolts. Pel què fa al diedre, no hi ha gaire gel i molt del quin hi ha es trenca a ser molt prim, tot i que en alguns punts si que es poden clavar piolets i al arribar a la reunió també hi trobem 2 parabolts, en el llarg hi trobem un spit. El següent llarg també el fem encordats ja que no sabem què ens trobarem, ja que no veiem què hi ha després de la rampa que ens queda al davant, i després seguim fins al cim amb ensamble, 55º.

Per fer la via hem utilitzat l'alien groc i el gris pel llarg del diedre.

Entrant a la canal.

Visió del diedre des de la reunió.

En Pep sortint del diedre.

En Pep al següent llarg.

Fent la part final amb ensamble.


Amb en Pep al cim on tenim el Gra de Fajol Gran de fons.