Després d'un llarg temps sense enfilar-me per les parets, tot i que per alguns no és tan, per a mi està éssent una eternitat, degut a un seguit de problemes amb contractures i amb la siàtica dels quals encara no me n'he refet, tot i que fa un mes amb l'Ivan varem fer la "Directa" del Pa de Figa, a Mallorca, que va ser l'última escalada puntual enmig del llarg parèntesi.
Per treure'm el neguit per no poder enfilar-me i per no deixar decaure la "forma" física, si és que ho pot fer-ho més, amb la Beth hem decidit d'anar a pujar el Puigmal, cim de vaques com diuen alguns, tot i que no deixa de ser un símbol per l'excursionisme català. Així que el dissabte dia 9 d'Agost vaig anar a fer per enèssima vegada el Puigmal i la Beth la seva primera ascenció a aquest cim, tot i que no li és gaire difícil fer primeres ascencions ja que els únics cims que ha pujat són la Dent d'Orlú i unes quantes agulles de Montserrat, i cal dir que tots els cims exceptuant aquest últim els ha fet escalant, és dona de mar...
Tot i haver fet força vegades aquest cim durant les quatre estacions de l'any, no m'importa tornar a pujar-lo, ja que no deixa de ser una matinal sense cap mena de dificultat que et permet gaudir de la "solitud" i alhora cauré en el tòpic de dir que no deixa mai de sorpendrem les vistes que ens ofereix el seu ascens, i aquí en deixo testimoni fotogràfic.
Per treure'm el neguit per no poder enfilar-me i per no deixar decaure la "forma" física, si és que ho pot fer-ho més, amb la Beth hem decidit d'anar a pujar el Puigmal, cim de vaques com diuen alguns, tot i que no deixa de ser un símbol per l'excursionisme català. Així que el dissabte dia 9 d'Agost vaig anar a fer per enèssima vegada el Puigmal i la Beth la seva primera ascenció a aquest cim, tot i que no li és gaire difícil fer primeres ascencions ja que els únics cims que ha pujat són la Dent d'Orlú i unes quantes agulles de Montserrat, i cal dir que tots els cims exceptuant aquest últim els ha fet escalant, és dona de mar...
Tot i haver fet força vegades aquest cim durant les quatre estacions de l'any, no m'importa tornar a pujar-lo, ja que no deixa de ser una matinal sense cap mena de dificultat que et permet gaudir de la "solitud" i alhora cauré en el tòpic de dir que no deixa mai de sorpendrem les vistes que ens ofereix el seu ascens, i aquí en deixo testimoni fotogràfic.
La Beth al tram final.
Boniques vistes de les Roques de Tot lo Món i de les Gorgues del Freser.
1 comentari:
938529978molt be nen, veig que t'has picat força...Aixó serà una competició a veure qui s'ho curra mes. Espero que el vagis actualitzant des de Nova Zelanda
nenivan
Publica un comentari a l'entrada