S'hi haurà de de tornar.

Aquest dissabte amb l'Oriol hem anat a la Gam del Bisbe, una via que fa temps que tinc ganes de fer però és d'aquelles que mai trobes el moment, i com que ell també la té a la llista varem decidir d'anar a resguardar-nos del sol a l'ombra de la paret nord de Montserrat.

Varem començar la via amb un primer llarg amb la roca no gaire bona, on hi trobem uns quants parabolts, un pitó i un pont de roca, i es pot reforçar perfectament. El segon llarg comença per una fisura molt guapa i a la primera part hi trobem dos pitons, a partir d'aquí continua en diedre molt xulo també amb força parabolts per deixar-nos en una xemeneia on la feinada és passar amb motxilla ja que a partir d'aquest punt fins a la reunió es fa tot caminat. Arribats a aquest punt varem decidir baixar, potser perquè no era el dia o potser per fer-nos augmentar les ganes de realitzar l'ascens per aquesta magnífica línia.

Per la via portavem un joc de tascons, tricams, els camelots de l'1, del 2 i del 3 i, 22 cintes exprés i un estrep per cap. Dir que si els dos primers llargs són en els que s'hi ha de posar alguna cosa amb els tascons i els camelots 1 i 3 es passa perfectament.

L'Oriol a la meitat del primer llarg.

Arribant a la segona reunió.

Com que no tot és escalada, una foto d'uns "fruits/fulles" inflats que em van cridar l'atenció.

Fraggel Rock, 265 metres 6c (6b obligat)

Aquest divendres canvi de plans, la GAM de Diables la deixarem per un altre dia, eren cap a les onze, després de sortir de veure un passe d'en Paca, plovia a manta i la predicció meteorològica no era precisament per tirar coets, per comptes de quedar d'hora decidim quedar a les 8 i ja veurem com pinta el dia. Al matí tenim dues opcions, la Cervera-Raül a la Mòmia per si no pintava gaire bé o la Fraggel Rock a l'Aeri per si el dia s'aixecava bé.

Esmorzem al Pata Negra i cap a Santa Cecília, on quan arribem al aparcament tot i ser cap a les deu no hi ha practicament cotxes. Així que ens "armem" i fem l'aproximació.

El primer llarg va per una placa tècnica en tendència a l'esquerra, 6b. El segon llarg surt recte anant a superar el sostre per la seva part dreta i seguim recte amunt, 6a. El tercer llarg comença recte per anar a passar per l'esquerra d'una zona força fina, V. El quart llarg comença per un esperonet i seguidament va cap a la dreta per superar el sostre on s'hi fa la reunió just a sobre, V. El cinquè llarg comença per una placa fàcil per anar a buscar la reunió en una repiseta enmig d'un parell d'arbres, V. El sisè llarg concentra tota la dificulatat a l'entrada on les assegurances estan més juntes i segueix anant cap a l'esperó, 6b. El setè llarg té un inici amb una roca fineta per un cop superar un sostret anar millorant alhora que va pujant la dificultat que es concentra en uns últims passos desplomats, 6c.

En quan al material amb unes 16 cintes n'hi ha més que prou.

El primer llarg, que vist per baix no sembla més de IV.

L'Ivan en el segon llarg.

Des de la quarta reunió es tenen unes molt bones vistes de la Paret de l'Aeri.

Ja en l'esperó del sisè llarg ja hi ha un bon ambient.

Acabant de l'esperó del setè llarg i apunt de flanquejar cap a la placa.

Esperó Xelo-Bam, 475 metres, 6a Ae (V obligat)

Canvi de plans a última hora, per comptes d'anar a fer la integral Alfa Centauro / Platinium per qüestió de temperatures, durant el trajecte decidim anar a fer l'Esperó Xelo-Bam, una altre via de força metres encara que aquesta molt més equipada, sobretot la part inferior, mentre que per la part superior s'ha de portar cosa.

Al arribar a peu de via ja hi ha dues cordades al davant, i més tard n'arriben dues més, així que cinc cordades!!!, ja se sap, sempre hi ha qui es lleva més d'hora que tu, així que paciència i amunt.

Dir que la via és força discontínua però amb llargs interessants, sobretot els llargs novè i desè que són els quins donen més ambient a la via.

El primer llarg começa cap a la dreta anant a buscar un pont de roca i es va posant vertical per superar un sostret i seguidament el grau disminueix, V equipat amb pitons, pont de roca i parabolts. El segon llarg s'inicia a l'esquerra per un diedre tumbadet seguit per un de més vertical, V equipat amb pont de roca, pitons i parabolts. El tercer llarg comença amb un flanqueig cap a la dreta (segons ressenya hi falta el pitó de l'inici) i seguidament puja recte per acabar equibant matolls, V equipat amb pitons i un parabolt. El quart llarg comença amb un diedre segueix amb tendència a la dreta per anar a buscar la placa i tornar a sortir cap a la dreta per seguir amunt fins a la reunió, V equipat amb pitons i parabolt. El cinquè llarg és de tràmit. El sisè llarg és un llarg tumbat d'adherència, V equipat amb parabols i pont de roca, reunió als arbres. El setè llarg és de tràmit. El vuitè llarg és el més maco, és un diedre que es va estrenyent i alhora es posa vertical, 6a desequipat. El novè llarg comença en lliure fins que es posa vertical on comença l'artificial fins a la part final on hi trobem els pitons que torna a ser en lliure, V Ae equipat amb pitons i parabolts. El desè llarg va recte amunt per entrar en un diedre tumbat cap a l'esquerra, V equipat amb claus i parabolts. L'onzè llarg va recte amunt buscant la millor zona, IV equipat amb parabolt i pitó. El dotzè llarg va buscant els millors llocs de pas fins a la reunió, III desequipat.

Les reunions estan totes equipades amb parabolts i el material que hem portat per fer la via són 15 cintes exprés (en farien falta 17 pel tram d'Ae), aliens, camalots fins al 2, tascons i un estrep.

Vista de l'Esperó.

L'Ivan a l'inici del diedre del segon llarg.

Iniciant el llarg d'adherència, el sisè llarg.

Quan portes cordades al davant es bó pendre-s'ho amb tranquilitat.

Vista del diedre del vuitè llarg.

Vista del descens.

Penyíscola

Aquest passat cap de setmana amb la Beth varem decidir passar tres dies de relax a un lloc proper, que no estresses massa el viatge i poguessim disfrutar del menjar, i el lloc escollit va ser Penyíscola, un lloc on la Beth no hi havia estat mai i jo en tenia alguns records de petit, val a dir que no recordaba tanta edificació ja que els records que en tenia eren dels carrerons de dins de la muralla.

La zona dona de sí, en plan visites com a capçalera si és entre setmana, entre les 4 i les 5 de la tarda anar a veure com arriben els vaixells de pescadors al port i descarreguen el peix per portar-lo a la llotja (em fascina veure-ho), també és imprescindible anar a visitar el Castell de Penyíscola, que com molts castells de la zona tenen vestigis musulmans i templaris però aquest a més el té pontifícic amb el Papa Lluna. Recomenable anar a visitar la Serra d'Irta sobretot per poder disfrutar d'uns quants quilòmetres de costa verges i aprofitar per visitar entre altres la Torre Badum una torre de guaita d'orígen musulmà, i pel cantó més occidental de la Serra és obligatòria la visita al Castell de Xivert, on s'hi diferencien dues parts, una amb passat musulmà i l'altre cristià.

En quan a la gastronomia com a típic de la zona s'ha de menjar alguna paella o algun arròs caldós, aprofitar i fer una visita a Vinarós per tal de menjar els llagostis típics del poble i el més recomenable i fins i tot diria imprescindible és anar a fer el plat típic de Penyíscola el rap a l'all i pebre al restaurant el Peñón de dins el casc antic.

Pescadors triant el peix.

Vista de Penyíscola.

La part costera de la Serra d'Irta.

La Beth amb la Torre Badum de fons.

El Castell de Xivert.

Impresionant!! El rap a l'all i pebre.

Un parell d'escalades al Gorro Frigi.

MAGIC LINE, 150 metres V+

BOEMIAN RAPSODI, 85metres 6a

Dissabte per qüestió d'horari decidim anar a Montserrat, hi anem en Miquel, l'Ivan, en Carles (germà de l'Ivan) i en Jordi que ha decidit repetir, s'ho devia passar bé a la Boy-Roca... Per començar a preparar la jornada anem a Monistrol a esmorzar, per sentir aquella sensació de farts durant l'aproximació amb el solet.

L'Ivan, en Carles i en Miquel van a fer la Stromberg i nosaltres la Magic Line, totes dues del Gorro Frigi, així no ens fem nosa, però la cosa no ens va sortir bé ja que davant nostre hi havia una cordada que va tenir alguns problemes amb les cordes i alhora de trobar la segona reunió, així que l'horari no ens va sortir bé. Quan varem arribar a dalt els nostres companys ja no hi eren i baixant els varem veure a la última reunió de la Boemian Rapsodi, així que també ens hi varem apuntar, baixem i ens tornem a enfilar per la paret, per la mateixa via que fan ells. La via són tres llargs, empalmo els dos primers i deixem l'últim, ja que l'Ivan ens diu que el què val la pena és el primer llarg, un 6a de continuitat.

Magic Line: El primer llarg comença per un mur d'un parell de metres i seguidament superar una panxa amb bones preses i seguir recte fins a la reunió, V equipat amb espits. El segon llarg comença recte per un mur i un cop s'ha superat la reunió queda a l'esquerra, IV equipat amb espits. El tercer llarg és comú amb al Badalona, comença recte per anar a superar una panxeta en diagonal, V equipat amb espits. El quart llarg comença superant un petit mur i seguidament en comença un altre de més vetical i quan comença a tombar i trobem la reunió (que ens varem saltar), V equipat amb espits, El cinquè llarg começa amb rampa per anar a superar una petita panxeta just abans d'arribar al cim, IV equipat amb espits.

Dir que totes les reunions estan equipades amb espits i preparades per rapelar.

Boemian Rapsodi:Primer llarg, al començament hi ha una pintada amb el nom de la via i el grau, és una placa fina i la línia segueix recte fins a la reunió, 6a equipat amb espits. El segon llarg surt cap a l'esquerra per anar arquejant i acabar a la vertiacal de la primera reunió,IV equipat amb 3 espits (amb 50 metres s'empalmen els dos primers llargs). El tercer llarg surt cap a l'equerra de la reunió i va a superar una panxa que ens deixa al cim, 6a equipat.Les reunions estan equipades i preparades per rapelar, i la primera té mosquetó per fer-la en esportiva.

Per fer les dues vies varem utilitzar una desena de cintes.

En Jordi acabant el primer llarg de la Magic Line.

Després de superar el mur del segon llarg.

Arribant a la reunió en el tercer llarg.

Després de saltar-nos la quarta reunió la muntem just sota la panxa abans del cim.

Arribant al cim amb les vistes del Monestir de fons.

Al cim amb el Cavall Bernat a l'equerra i Sant Benet a la dreta.

En el què seria el primer llarg de la Boemian Rapsodi.

Arribant a la segona reunió.

Boy-Roca,135 metres 6a (obligat V/Ao)

Dissabte, després de força temps, en Jordi (el meu germà) es va animar a penjar-se de nou, de moment encara s'estima més l'esquí de muntanya, l'excursionisme i sobretot la festa, però de tant en tant es deixa enredar. Tot i apuntar-se no es trobava gaire bé i per això varem decidir anar a fer una via curteta i la triada és la Boy-Roca a la Trompa de l'Elefant.

Sabia que l'havien reequipada però la ressenya que duiem, ens deia que l'única cosa que hi havia al primer llarg era un cap de burí ( ara ja un parabolt) i que en els dos últims no hi havia res ( al penúltim em sembla que n'hi ha tres (ens en varem saltar un) un cop modificada la quarta reunió i el l'últim llarg dos)i ens deia que el penúltim llarg era de 15 metres mentre que l'últim de 35, i la veritat és que la via ara surt de la tercera reunió en diagonal cap a la dreta per salvar el flanqueig antic, al final nosaltres varem seguir el recorregut original, el quin ens deia la ressenya.

El primer llarg varem sortir per l'entrada de la dreta i puges anant a buscar l'esperó, IV amb un parabolt just a l'entrada de la reunió. El segon llarg comença sortint una mica a la dreta i enfilar recte, IV amb dos parabolts. El tercer llarg és el més guapo i aeri, puja recte per una placa vertical molt equipada per fer amb A0, 6a equipat amb un pitó i força parabolts. El quart llarg surt en tendència a la dreta fins a una mini feixa i després recte fins a la reunió, IV amb tres parabolts. El cinquè llarg surt recte, superant un parell de passos i ja s'ajau fins al cim, IV equipat amb una parell de parabolts.

Les reunions estan totes amb parabolts i equipades per rapelar, nosaltres varem passar amb una desena de cintes exprés, un parell de cintes llargues per fer merlets i uns tricams.

A la part dreta es pot veure el perfil de la Trompa de l'Elefant, per on discorre la via.

En Jordi a la primera part del primer llarg.

Arribant a la segona reunió.

Vista del tercer llarg.

En Jordi acabant el quart llarg.

Foto al cim al els Gorros de fons.

Nova via al Montsec

Després d'una setmana de coll, aquest dissabte varem anar a complir el propòsit que ens varem proposar fa quinze dies, el de començar a obrir alguna via a la paret a la que ens van portar l'Eulàlia i en Miquel Així que quedem el divendres per tal de començar la feina i obrir una via, comencem per la via que ens sembla més evident, a part de la que ja hi ha a la paret, la que ressegueix l'esperó, i així que resseguint la línia més obvia de l'esperó ens varen sortir quatre llargs del tot recomenables (què ha de dir un dels pares de la criatura..., tot i que quan tinguem la ressenya tindreu la possibilitat de jutjar-ho vosaltres mateixos), quatre llargs semiequipats, reunions a arbres o amb parabolts i quatre parabolts per ajudar a la progressió en els aproximats 130 metres de recorregut que té. La graduació dels llargs sortirà aproximadament el primer llargs V+ equipat amb tres parabolts, el segon llarg IV+ desequipat, el tercer V amb un parabolt i el quart llarg III desequipat, i de material es passa amb una desena de cintes exprés, un joc d'aliens, camalots fins al 2 i opcional un joc de tascons.

Pel què fa a les fotos en penjaré més quan les rebi ja que amb la feinada que teniem no vaig poder-m'hi dedicar, i la ressenya es farà esperar una mica més, ni tan sols té nom la via.

Vista de l'esperó.

Obrint el tercer llarg.

L'Eulàlia obrint l'últim llarg.

En Miquel a dalt de l'Esperó.

Foto de família, en Miquel, l'Ivan, l'Eulàlia i un servidor.