A mitja setmana em truca l’Ivan per veure que fem el dissabte, em diu que vol ver alguna cosa light ja que té tendinitis en un dit i no vol forçar i a mi em va de conya ja que m’estic recuperant d’un pinçament d’un nervi a l’espatlla i la tendinitis crònica del genolls fa un meset que m’amarga la vida, així que el parell de iaios tenim en ment alguna cosa “relaxant”. Per relaxant em planteja anar a la Cara Nord de Montserrat o als Puntals d’Àger, se’m posen els pèls de punta, el dia que vulgui anar a fotre-hi canya....
El divendres em diu que en Gerard, en Ramon i en Marc també vindran, que també volen fer alguna cosa suau i ja decidirem el dissabte metre esmorzem, així que toca portar propostes. Ja fa dies que tinc una via en ment ja que en Miquel Casas ens l’havia recomanat i és una via d’adherència, amb la qual cosa ja no s’ha de forçar tant de braços, la via en qüestió és la Sal de Frutas Eno a Roca Narieda.
Així que ens trobem dissabte, em passa a buscar l’Ivan i li sembla bé la proposta i a l’hora d’esmorzar ho plantegem i també els hi sembla bé, així que fem cap a Roca Narieda.
Es tracta d’una via d’adherència totalment equipada amb parablots, espits, ponts de roca i algun pitó, una via molt llarga i a la vegada discontinua però veient la paret de lluny es fa difícil de creure que hi surtin tants llargs escalables i més que hi surtin alguns llargs del tot recomenables.
El primer llarg la ressenya no el marca com a més dur però és l’unic que no varem encadenar, potser perquè surts fred, diria que és el llarg que fa la criba, comença amb un mur amb preses i acaba amb una placa tombada d’adherència, 6a equipat. El segon i tercer llargs els varem empalmar, el primer és més d’adherència i el segon té algun pas més atlètic, V equipat. El quart i cinquè llargs també els barem empalmar, el primer és un III equipat i el següent un canvi de reunió que a nosaltres ens va portar al començament de la placa del sisè llarg, III equipat. El sisè llarg ens començava per una mur amb el pas més complicat just al principi i després la dificultat anava decreixent, 6a equipat. El setè llarg és una placa tombada amb “canalizos” , V equipat. El vuitè llarg comença per una zona amb bones preses i equipat amb ponts de roca i a partir de mig llarg desapareixen les preses i l’equipament són parabolts també augmenta la dificultat, 6b equipat. El novè llarg és una placa mantinguda d’adherència, 6a equipat. El desè llarg és un canvi de reunió (cap a l’esquerra). L’onzè llarg comença per placa a mig llarg supera un sostret i segueix recte amunt fins a la reunió, V equipat. El dotzè llarg és un canvi de reunió (cap a l’esquerra). El tretzè llarg comença amb una placa d’adherència per anar a buscar un diedre pel qual s’hi entra en babaresa i un cop s’acaba la fisura del diedre es surt amb placa, 6a equipat. El catorzè llarg es un llarg que va en diagonal cap a l’esquerra buscant plaques, IV equipat. El quinzè llarg igual que l’anterior va en tendència a l’esquerra buscant plaques i també és de IV. El setzè i últim llarg puja per una placa d’adherència recte amunt fins a la última reunió, V equipat.
Les reunions estan equipades amb parabolts i amb ponts de roca. Per fer la via tan sols fan falta una quinzena de cintes exprés.
Pel descens un cop a cim es baixa en direcció est, un cop a coll remuntem una mica pel camí que al cap d’un centenar de metres tomba cap a l’esquerra i baixa per una mica de tartera i ens condueix a peu de via, el camí està marcat amb fites.
El divendres em diu que en Gerard, en Ramon i en Marc també vindran, que també volen fer alguna cosa suau i ja decidirem el dissabte metre esmorzem, així que toca portar propostes. Ja fa dies que tinc una via en ment ja que en Miquel Casas ens l’havia recomanat i és una via d’adherència, amb la qual cosa ja no s’ha de forçar tant de braços, la via en qüestió és la Sal de Frutas Eno a Roca Narieda.
Així que ens trobem dissabte, em passa a buscar l’Ivan i li sembla bé la proposta i a l’hora d’esmorzar ho plantegem i també els hi sembla bé, així que fem cap a Roca Narieda.
Es tracta d’una via d’adherència totalment equipada amb parablots, espits, ponts de roca i algun pitó, una via molt llarga i a la vegada discontinua però veient la paret de lluny es fa difícil de creure que hi surtin tants llargs escalables i més que hi surtin alguns llargs del tot recomenables.
El primer llarg la ressenya no el marca com a més dur però és l’unic que no varem encadenar, potser perquè surts fred, diria que és el llarg que fa la criba, comença amb un mur amb preses i acaba amb una placa tombada d’adherència, 6a equipat. El segon i tercer llargs els varem empalmar, el primer és més d’adherència i el segon té algun pas més atlètic, V equipat. El quart i cinquè llargs també els barem empalmar, el primer és un III equipat i el següent un canvi de reunió que a nosaltres ens va portar al començament de la placa del sisè llarg, III equipat. El sisè llarg ens començava per una mur amb el pas més complicat just al principi i després la dificultat anava decreixent, 6a equipat. El setè llarg és una placa tombada amb “canalizos” , V equipat. El vuitè llarg comença per una zona amb bones preses i equipat amb ponts de roca i a partir de mig llarg desapareixen les preses i l’equipament són parabolts també augmenta la dificultat, 6b equipat. El novè llarg és una placa mantinguda d’adherència, 6a equipat. El desè llarg és un canvi de reunió (cap a l’esquerra). L’onzè llarg comença per placa a mig llarg supera un sostret i segueix recte amunt fins a la reunió, V equipat. El dotzè llarg és un canvi de reunió (cap a l’esquerra). El tretzè llarg comença amb una placa d’adherència per anar a buscar un diedre pel qual s’hi entra en babaresa i un cop s’acaba la fisura del diedre es surt amb placa, 6a equipat. El catorzè llarg es un llarg que va en diagonal cap a l’esquerra buscant plaques, IV equipat. El quinzè llarg igual que l’anterior va en tendència a l’esquerra buscant plaques i també és de IV. El setzè i últim llarg puja per una placa d’adherència recte amunt fins a la última reunió, V equipat.
Les reunions estan equipades amb parabolts i amb ponts de roca. Per fer la via tan sols fan falta una quinzena de cintes exprés.
Pel descens un cop a cim es baixa en direcció est, un cop a coll remuntem una mica pel camí que al cap d’un centenar de metres tomba cap a l’esquerra i baixa per una mica de tartera i ens condueix a peu de via, el camí està marcat amb fites.
L'Ivan acabant el mur del primer llarg i començant l'adherència.
A l'inici del segon llarg.
El començament del sisè llarg.
Abans de començar el tram més difícil del vuitè llarg.
Acabant el novè llarg.
A la part final on es van encadenant plaques fàcils.
Foto de família al cim amb l'Ivan, en Gerard, en Ramon, en Marc i un servidor.
L'Ivan al primer llarg arribant a la fisura.
Acabant el segon llarg.
A la babaresa del tercer llarg.
A la part del darrera de la paret de Tarradets on es veuen els núvols que entren.
En Gerard a la penúltima reunió.
Una foto d'en Xavi a l'últim llarg de la Fraggel Rock, 6c.
Un cop acabada la via, apunt d'inicial el descens.
El primer llarg ja comença a ensenyar de què va la via. 
Arribant a la quarta reunió.
En el diedre tumbat del cinquè llarg.
Arribant a la sisena reunió.
En el flanqueig del setè llarg, a la reunió de la via Corb. 
Ja a la peúltima reunió.
