dissabte, 25 d’octubre del 2008

Peque-Mantecas a la Roca Alta, 160 metres 6a+ ( V obligat)

Aquest dissabte quedem amb l'Ivan per anar a fer la Peque-Mantecas, és una via que ja feia algunes setmanes que duia de cap, i no em va costar gaire convencer a l'Ivan, ja que també la tenia a la llista.

Quedem a les 7 a casa, quan em llebo ja em trobo malament, però amb l'esperança que ja m'anirà passant anem tirant cap a Vilanova de Meià. A Ponts ens parem a esmorzar, on menjo més que gana tinc i la cosa em va a pitjor (el menjar no és el millor amic per l'hèrnia de hiato).

Arribem a peu de via i l'estómac ben regirat, però la comencem. El primer llarg el fa l'Ivan, un llarg mantingut, protegit amb pitons, fins just abans d'arribar a la reunió on hi ha un parabolt, aquest llarg es pot reforçar, és un llarg que ressegueix una fisureta i és força dur. Un cop arribo a la reunió, ja en tinc prou, m'he anat atabalant amb l'estómac i li dic a l'Ivan que baixo, que aprofiti que hi ha una cordada que començava per fer ell la via. Així que quant en Jordi arriba a la reunió li diu que no els hi fa res que s'hi ajunti. Són el Jordi i la Mercè, una parella de Barcelona amb els quals l'Ivan va poder acabar la via.

Així que la via encara em resta a la llista, com tantes d'altres.

L'Ivan al primer llarg.

Jo mateix al diedret final.
Posted by Picasa

dissabte, 18 d’octubre del 2008

"Passeig" per Montserrat.

Aquest dissabte amb en Jordi, el meu germà, haviem quedat per anar a fer la Via Bego-Miguel-Kush a Can Jorba, una via perquè comencés a fer algun llarg de primer. Abans de començar hem anat a esmorzar a Ca l'Anna, al Bruc, i seguidament hem fet cap a Can Jorba, on al arribar, entre el què ens deixava veure la boira s'hi podia entreveure la paret negre d'humitat, per la qual cosa hem decidit anar cap a Gorros, ja que al bar, esmorzant, pensant-nos que podria passar això hem copiat la ressenya de la Magic Line, al Gorro Frigi, ja que per la seva situació seria més fàcil de trobar-la aixuta. Així que hem anat cap al Monestir, on tot i que hi havia boira pixanera que en diem a la Plana hem decidit agafar els trastos i hem començat a pujar les Escales dels Pobres cap a Gorros, on un cop a peu de via, veient el temps que feia i el quin pronosticaven pel radio hem dit de deixar-ho estar i anar a fer una mica de passejadeta per acabar de passar el matí, així que hem continuat el camí de Sant Joan a Sant Jeroni fins al trencall que ens baixa fins al Pla dels Ocells i ens porta altre cop a les Escales dels Pobres per acabar comprant mató i formatge al les parades del Monestir. De saber-ho li podriem haver dit a en David que vingués ja que tinc entés que li agraden aquest tipus d'activitats i la Susana igual que la Beth no en són grans entussiastes.


El millor del dia.


El començament de la Magic Line.


El camí de Sant Joan a Sant Jeroni.

En Jordi just abans d'arribar al Pla dels Escurçons.


Baixant el Pas del Francès.

dissabte, 11 d’octubre del 2008

Mas-Guasch al Puntal de l'Albarda Castellana ( 170 metres, V+ Ae/A1)

El dissabte quedem amb l'Ivan per anar a Montserrat que ens queda a prop i així poder ser d'hora a Sanhi, per això quedem a dos quarts de nou per anar a per la Mas-Guasch, una via que feia molt de temps que tenia a la carpeta de ressenyes. Previa parada al "Pata Negra" arribem a l'aparcament del Monastir, fem material i ens enfilem cap a peu de via, no sense perdrens abans, ja que un cop al Pla del Ocells agafem el camí que va més directe cap a l'hermita de Sant Jeroni, on arribem i després ens toca desfer part del camí. Un cop a peu de via ja hi ha una cordada a punt de començar, així que ens toca esperar una estoneta.

Un cop ens toca, comença l'Ivan amb un primer llarg que surt recte per anar a buscar un flanqueig cap a l'esquerra que ens porta a la reunió, V equipat amb parbolts. El segon llarg comença amb artificial per un mur per anar a buscar una diedre, V Ae equipat amb parabolts, claus i un arbre. El tercer llarg segueix la fisura diedre fins un abret i després segueix per placa, V equipat amb parabols, burins, spits i un arbret. El quart llarg és tot de diedre, V equipat amb parabolts, claus i ponts de roca. El cinquè llarg comença per una fisura que et porta cap a un esperonet per arribar a la placa que et deixa al cim. V A0 equipat amb parabolts i un burí.

Per arribar al cim varem fer un llarg més que comença amb una desgrimpada de l'agulla i a continuació pujar al cim amb un tram de III.

La via està practicament equipada, tot i que s'hi poden reforçar passos, sobretot en el quart llarg i per això varem fer servir ticams petits, aliens i el camelot de 0,5.


L'Ivan a l'inici del primer llarg just abans del flanqueig.

L'Ivan començant en lliure després de l'Ae del segon llarg.

Enfilo la placa just abans d'arribar a la tercera reunió.

La cordada que teniem al davant fent el diedre del quart llarg.

L'Ivan acabant el quart llarg.

L'Ivan fent l'esperonet del cinquè llarg.

Junt amb l'Ivan al cim.

dissabte, 4 d’octubre del 2008

Amanita Moscata 270 metres, 6a+ (V+ obligat)

Aquest dissabte amb l'Ivan i l'Oriol ens hem dirigit cap a Tarradets per anar a fer l'Amanita Moscata a la Paret de les Bagasses. Al passar per l'aparcament, quan anavem a esmorzar a l'antiga estació hi hem vist a en Pep i a en Gerard que anaven a fer la via Delincuentes, veïna de l'Amanita, ens hi hem parat a xerrar una estona i seguidament hem fet cap a esmorzar. Després d'esmorzar hem tornat a l'aparcament on ja tocava el sol, cosa que feia que la sensació de fred no fos tan notable com el primer cop que ens hi hem parat.

Un cop a peu de via hem començat el primer llarg per la via Delincuentes i a mig llarg tornem a recuperar l'Amanita, 6a plaquero i equipat. El segon llarg comença amb un pas estrany i segueix en tendència a la dreta cap a un diedre , V que t'hi fa ser, semiequipat. El tercer llarg es un llarg amb un parell de feixes que el fan força discontinu, V semiequipat. El quart llarg surt cap a l'esquerra i es puja una placa que acaba en fisura. V semiequipat. El cinquè llarg és un llarg plaquero que comença superant un sostret, 6a equipat. Al sisè llarg varem optar per fer el de la Delincuentes, un llarg prescindible ja que la via s'ha de rapelar, tot i que aquest llarg pinta més bé que l'últim llarg de l'Amanita, V semiequipat.

El material que varem fer servir va ser un joc d'aliens, camelots fins al vermell i un parell de tricams.

L'Ivan fent el primer llarg i al fons es veu en Gerard començant el segon llarg de la Delincuentes.

L'Ivan acabant el diedre del segon llarg.

L'Ivan i l'Oriol acabant el tercer llarg.

L'Ivan i l'Oriol acabant el quart llarg.

L'Ivan arribant a la reunió del cinquè llarg amb unes bones vistes de fons.