Via Cervera-Raül 210 metres MD, A1e.

Aquest dissabte ens hem retrobat amb l'Ivan i en Pep ja que feia força dies que no escalavem junts, amb l'Ivan feia dos mesos i mig i amb en Pep des del mes de gener.

El divendres va ser molt plujós, fet que ens va ajudar a decidir ràpid on aniriem a escalar, varem dir d'anar a Montserrat ja que ens queda aprop i a més amb una mica d'aire s'aixuga ràpid. Com sempre, començem la jornada al bar, i com gairebé sempre que anem a Montserrat ens deixem veure per Cala Anna a el Bruc. Com als vells temps arribem al bar sense cap via en ment, així que mentre esmorzem comecem a mirar les ressenyes que portem i amb l'excusa de que anem faltats de forma anem fer la Cervera-Raül a la Talaia Gran.

Mirant la ressenya la via té 8 llargs tot i que posa que es tant la 1ªreunió com la 3ª es poden evitar i així ho fem i també enllacem els dos últims llargs, els quals no es poden enllaçar amb cordes de 60 a menys que es surti amb ensamble que és el què varem fer. Aquesta via ha estat reequipada amb parabolts, tot i que n'hi ha alguns que no estan gaire ben posats, i pel que fa al material amb 12 cintes, estreps, una recuperable i un joc de tricam es passa.

Un cop a peu de via l'Ivan comença fent la primera part de la via, el primer llarg és un tercer on no hi ha res, i que enllacem amb el segon que ja comença amb un cinquè tot ben equipat i on el grau va decreixent fins a tercer fins arribar a un arbre on muntem reunió. El segon llarg ( el tercer i quart de la resenya) comencen amb un pas d'A1e i la resta de cinquè i quart van tenint peces, parbolts i burins. El tercer llarg ens porta fins al cim de la primera agulla amb la primera part de quart i la resta de tercer. El quart llarg comença desgrimpant la primera agulla i enfilant la Talaia Gran amb un mur vertical on la major part del llarg és A1e amb un pas de cinquè pel mig i una sortida de quart fins a la reunió, en el llarg hi ha parabolts, burins i un pont de roca. El cinquè llarg, l'últim per nosaltres, comença amb un parell de passos de quart i la resta de tercer i no hi ha res fins a la que segons la ressenya seria la setena reunió, on hi ha un parabolt i un burí per començar l'ultim llarg que també comença amb quart i va decreixent fins al cim on tampoc hi trobem cap peça.

Vista del primer llarg

L'Ivan al començament del segon llarg

L'Ivan començant el tercer llarg

En Pep i l'Ivan arribant a la quarta reunió

L'Ivan i en Pep al cim de la Talaia Gran

Miranda de les Bohigues, Via Daniel 60 metres V

Després de més de dos mesos sense penjar-me per les parets, ja em toca arrossegar-me una mica per algun lloc vertical. Quedo dissabte amb en Xevi i aprofitant que ell no ha fet res per Montserrat, miro alguna via a la cara sud, en un principi anem a Can Jorba, la inteció és fer la via Josep Maria Andreví de la qual l'Ivan me n'havia donat informació, però al arribar a peu de via a més a més d'arribar molls, ja que pel camí ens freguen els matolls que estan molls per la pluja del dia anterior , veiem que la via regalima cosa que ens fa desistir de provar-la. Proposo d'anar a Agulles, ja que també portava la "ressenya" d'una via a la Miranda de les Bohigues, sabia que era a la cara sud, que els seu nom era via del Daniel i que el grau màxim era de V però no sabia quin tipus d'equipament hi havia. Així que agafem els tascons, els tricam i uns aliens i anem fins al peu de la cara sud de la Miranda de les Bohigues, allí veiem un parell d'espits que pugen en tendència a la dreta, i al no veure cap més possible via ens hi posem.

Pel què fa a la via dir que està totalment equipada amb espits i parabolts. La via són tres llargs, el primer, de tercer puja en tendència a la dreta, el segon, de cinquè começa tumbat i al pocs metres és posa vertical i el tercer, de quart, comença vertical i va tumbant-se, amb molt bones preses.

Pel que fa al descens, ens ho varem mirar una mica ja que no sabiem per on anava, ens va semblar de desgrimpar pocs metres per la cara nord i després pujar el Mirador de la Miranda des d'on desgrimpant una mica per la cara nord arribes al camí, suposem que és el descens lògic.

En Xevi apunt de començar el Primer llarg.


En Xevi a l'inici del segon llarg.


En Xevi a punt d'acabar la seva primera via a Montserrat.


Al cim gaudint de les vistes d'agulles.

Nova Zelanda i Illes Fidji

Després d'un meset fora fent una visita a Nova Zelanda i acabant fent un descanset a les Illes Fidji ja tornem a ser-hi.

Faré uns cinc cèntims del viatge ja que la intenció inicial era copiar el diari del viatge de la Beth, però en veure la seva extensió m'ho he repensat ( quan es posa a escriure...).

Començat per Nova Zelanda dir que hi varem estar 21 dies, la intenció inicial era viatjar amb autocaravana, però contactant amb una agència neozelandesa ens vam inclinar per agafar una oferta que ens feien, la qual consistia en els hotels amb esmorzar, cotxe, unes quantes visites, visita amb vaixell als fiords, vol amb avioneta pels galciars i al Mont Cook entra d'altres que no eren poques coses més i tot això ens sortia més econòmic que el lloguer de l'autocaravana!!!.

Varem començar el viatge per la illa nord durant una setmana i els següents quinze dies els varem passar a la illa sud. Al ser un país jove no té edificis històrics i el més destacable és el seu paissatge, més que impresionant, tan el mar com la muntanya, la costa com l'interior, no hi ha res que no et cridi l'atenció, ja sigui per la seva bellesa o per alguna peculiaritat.

De l'illa nord varem començar visitant Auckland, la ciutat més gran del país i pel què varem veure la més cosmopolita, d'aquí ens va cridar l'atenció, entre comentes, la gran dèria que tenen per navegar i els esports derivats com la vela, la pesca, etc. tot i que ja que ens en feiem la ideia no ens pensavem que fos en aquesta mesura. Seguidament varem fer una ruta per la península de Coromandel on varem resseguir-ne la costa i visitar-ne els seus poblets, no hi ha res que no et maravelli, és la tònica de país. Seguidament varem anar a Rotorua on cal destacar-ne Te Puia amb els seus Geysers, una excursió per la vall volcànica de Waimangu i sobretot anar a fer algun àpat al Fat Dog que sembla cal afarta pobres per la quantitat de menjar que et donen.
A continuació cap al Tongariro National Park, uns volcans envoltats de desert, on per culpa del mal temps no varem poder gaudir gaire de les vistes que s'hi prometen. El següent destí i últim de la illa nord és Wellington, una ciutat encantadora amb una dosi de vent superior a l'Empordà.

Comencem l'illa Sud per Dunedin, on ens maravella la visita que realitzem per veure els alvàtros reials (cosa que no vol dir que tingui cap mena de simpatia a cap partit que el tingui com a logo), uns ocells que poden arribar a fer 3,2 metres de punta a punta d'ala, els pingüins d'ulls grocs, que surten en el revers dels bitllets de 5 dòlars on en la cara hi figura Sir Edmund Hillary, lleons de mar als quals passes a un parell de metres de distància i les foques, que d'aquestes últimes en varem veure uns quants cops més. A continuació anem a Te Anau, que ens serveix de punt de partida per visitar el fiord de Milford Sound (impresionant) i alhora també per començar a gaudir dels Alps Australs. El següent destí és Queenstown, lloc on s'hi centren un munt d'activitats, visites pels llocs on es va filmar algunes pel·lícules com el Senyor dels Anells, X-man, Limite Vertical, també hi ha unes quantes estacions d'esquí al voltant, es pot fer un trajecte pel llac amb un vaixell de vapor del 1912, jet boat, etc. Sortint de Queenstown anem a Lake Tekapo, on és més que recomenable fer un vol amb avioneta pels glaciars i veure el Mont Cook. El proper destí és Arthur's Pass on pel camí passem per Castle Hill, lloc d'escaladors, per cert molt pocs i la veritat és que no m'estranya gens, com em va dir un dels que hi havia a part de que tenen pocs llocs on escalar, un granit llis i uns seguros a can collons!!. Seguidament toca Nelson on toca visitar l'Abel Tasman National Park on una barca ens deixa prop del Falls River per tal de fer una ruta per la costa. Un altre destí és Kaikoura, on l'objectiu és veure balenes, i en veiem, dues, però degut a que fa força mala mar i les onades ens tapen força la seva visió, la Beth queda una mica decebuda, ja que en tenia moltes ganes. Finalment arribem a Christchurch on és més que recomenable una visita a la Banks Peninsula i a les seves platges, a l'hivern i amb cel ben tapat són impresionants.

Així acabem Nova Zelanda on una visita val més que mil imatges (que són les fotos que aproximadament hem fet), ja que mirant les fotos no s'aprecia la immensitat de la bellesa dels paissatges tan diferents ( mar, costa, prats, muntanyes, deserts).

El destí final és les Illes Fidji, on anem a una illeta amb un lodge per descansar 6 dies, i al primer dia ja estem nerviosos perquè ens aborrim, i encara ens queden 5 dies!!, que la veritat van passar rapidíssim, un cop agafem el tub i les ulleres i ens endinsem per les aigües transparents quedem literalment flipats, uns coralls de diferents colors que semblen llumetes, de mil i una formes, i a més se'ns hi va ajuntar una quantitat de peixos impresionat de tots colors i de totes mides, peixos molt grans i fins i tot varem veure un tauró, tot plegat IMPRESIONANT. També varem completar les activitats anant a pescar i anant amb catamarà. L'últim dia a les illes el varem passar a Nadi visitat mercats (activitat que ens encanta) i així almenys veure una mica la realitat de país.

Vistes des de la carretera que va de Thames a Coromandel ( Península de Coromandel).



Gueisers a Te Puia ( Rotorua).

Pingüins d'ulls grocs ( Península d'Otago).

Als Fiords ( Milford Sound).

El Llac Matheson amb el Mount Cook al fons.

Vista del Mount Cook des de l'avioneta.

Cua d'una balena a Kaikoura.

Mercat de fruites i verdures a Nadi ( Fidji).