Via Epitáfio, 75 metres IV+
Dissabte al final som amb en Pere, en Marcel i en Jordi (el meu germà), pel tema via varem dir que ja triaríem alhora d’esmorzar, ja que el divendres els únics que teníem clar que hi aniríem érem en Pere i jo. Pel camí tenim clar que anirem a Montserrat i esmorzant al Pata Negra acabem de decidir les vies que farem, amb els condicionants que en Jordi no vol enmerdar-se gaire i que en Marcel porta tota la setmana “dopant-se” per culpa d’un queixal. Un cop mirat tot decidim anar a Gorros a fer un parell de vies, amb en Jordi diem de fer la Ópera Prima al Gorro Frigi i la Ignasi Jorba a la Magdalena Superior, i en Pere i en Marcel trien també la Ópera Prima al Gorro Frigi i la 98 Octans a la Magdalena Superior.
Alhora de la veritat, després de pujar com uns senyors pel telefèric de Sant Joan, decidim canviar de vies, ja que per la que volíem començar, la Ópera Prima hi havia un parell de cordades, per la qual cosa en Marcel i en Pere van a fer primer la Stromberg i nosaltres anem a fer la Igansi Jorba.
Un cop acabada la Ignasi Jorba, en Jordi ja estava força cansat i varem decidir anar a la Magdalena Inferior a fer-ne una de facileta per veure si es decidia a fer de primer i de pas fer una altre agulla montserratina, ja que el Gorro Frigi ja l’havia fet un parell de cops. Alhora de la veritat però no va voler tirar ja que tenia dubtes sobre com muntar la reunió, serà més endavant doncs. Un cop al cim ens hi varem trobar a en Miquel Casas, en César, en Lluís i l’Enric que portaven a un grup de cursetistes i varem fer-la petar una estona i més endavant ens varem retrobar amb en Pere i en Marcel que ens esperaven.
Ignasi Jorba: El primer llarg és molt curt i el varem empalmar amb el segon, III equipat. El tercer llarg continua recte amunt a mesura que també augmenta la verticalitat de la paret, IV equipat. El quart llarg encara comença tombat per acabar vertical i amb un curt flanqueig per arribar a la reunió al costat d’un arbre, V equipat. El cinquè llarg comença amb un diedre per tornar a la placa vertical, a continuació supera un desplomet amb molt bones preses i seguidament va perdent verticalitat fins al cim, V equipat.
L'altre via diria que és la via Epitáfio però hi havia força més xapes que les cintes que marca la ressenya. Pot ser que n'hi hagi alguna de "nova" a l'esquerra de l'Epitáfio?, a l'esquerra ens quedava una via i al darrer llarg s'ajuntaven a partir del diedre, la via comença per una soca d'un arbret.
Alhora de la veritat, després de pujar com uns senyors pel telefèric de Sant Joan, decidim canviar de vies, ja que per la que volíem començar, la Ópera Prima hi havia un parell de cordades, per la qual cosa en Marcel i en Pere van a fer primer la Stromberg i nosaltres anem a fer la Igansi Jorba.
Un cop acabada la Ignasi Jorba, en Jordi ja estava força cansat i varem decidir anar a la Magdalena Inferior a fer-ne una de facileta per veure si es decidia a fer de primer i de pas fer una altre agulla montserratina, ja que el Gorro Frigi ja l’havia fet un parell de cops. Alhora de la veritat però no va voler tirar ja que tenia dubtes sobre com muntar la reunió, serà més endavant doncs. Un cop al cim ens hi varem trobar a en Miquel Casas, en César, en Lluís i l’Enric que portaven a un grup de cursetistes i varem fer-la petar una estona i més endavant ens varem retrobar amb en Pere i en Marcel que ens esperaven.
Ignasi Jorba: El primer llarg és molt curt i el varem empalmar amb el segon, III equipat. El tercer llarg continua recte amunt a mesura que també augmenta la verticalitat de la paret, IV equipat. El quart llarg encara comença tombat per acabar vertical i amb un curt flanqueig per arribar a la reunió al costat d’un arbre, V equipat. El cinquè llarg comença amb un diedre per tornar a la placa vertical, a continuació supera un desplomet amb molt bones preses i seguidament va perdent verticalitat fins al cim, V equipat.
L'altre via diria que és la via Epitáfio però hi havia força més xapes que les cintes que marca la ressenya. Pot ser que n'hi hagi alguna de "nova" a l'esquerra de l'Epitáfio?, a l'esquerra ens quedava una via i al darrer llarg s'ajuntaven a partir del diedre, la via comença per una soca d'un arbret.
La via anava de la següent manera:El primer llarg comença amb el pas més fi de la via i va recte amunt, IV equipat. El segon llarg comença recte amunt i seguidament va resseguint un dihedre per la dreta fins que el supera per arribar al cim, IV equipat.
Per fer les dues vies fan falta unes catorze cintes exprés, las dues vies estan totalment equipades, la Ignasi Jorba amb parabolts de color verd i la Epitáfio amb parabolts.
Pel descens de les dues agulles s’ha de rapelar, la primera un ràpel d’uns 55 metres i per la segona un ràpel d’uns 40 metres
Per fer les dues vies fan falta unes catorze cintes exprés, las dues vies estan totalment equipades, la Ignasi Jorba amb parabolts de color verd i la Epitáfio amb parabolts.
Pel descens de les dues agulles s’ha de rapelar, la primera un ràpel d’uns 55 metres i per la segona un ràpel d’uns 40 metres
En Jordi al primer llarg de la Ignasi Jorba.
La cosa se li comença a posar vertical.
En el flanqueig cap a la reunió.
El llarg més maco que no més difícil.
El primer llarg de la segona via.
Ja a dalt de la Magdalena Inferior.
Hi havia més gent a la vertical que caminant.
Aquesta si que és una foto de família.
1 comentari:
Hola, si veu fer la Epitafi, surt al arbre, te el pas fi, i amunt....
Mes a la esquerre si que ia una altre via, millor dit dues...y despres del diedre esta la curta Oxigeno que vaig reequipar dos peces trencades y el top rope de 6a, fa un mes, y una altre amb moltes chapes doradas y la normal...
Publica un comentari a l'entrada