A mitja setmana em truca l’Ivan per veure que fem el dissabte, em diu que vol ver alguna cosa light ja que té tendinitis en un dit i no vol forçar i a mi em va de conya ja que m’estic recuperant d’un pinçament d’un nervi a l’espatlla i la tendinitis crònica del genolls fa un meset que m’amarga la vida, així que el parell de iaios tenim en ment alguna cosa “relaxant”. Per relaxant em planteja anar a la Cara Nord de Montserrat o als Puntals d’Àger, se’m posen els pèls de punta, el dia que vulgui anar a fotre-hi canya....
El divendres em diu que en Gerard, en Ramon i en Marc també vindran, que també volen fer alguna cosa suau i ja decidirem el dissabte metre esmorzem, així que toca portar propostes. Ja fa dies que tinc una via en ment ja que en Miquel Casas ens l’havia recomanat i és una via d’adherència, amb la qual cosa ja no s’ha de forçar tant de braços, la via en qüestió és la Sal de Frutas Eno a Roca Narieda.
Així que ens trobem dissabte, em passa a buscar l’Ivan i li sembla bé la proposta i a l’hora d’esmorzar ho plantegem i també els hi sembla bé, així que fem cap a Roca Narieda.
Es tracta d’una via d’adherència totalment equipada amb parablots, espits, ponts de roca i algun pitó, una via molt llarga i a la vegada discontinua però veient la paret de lluny es fa difícil de creure que hi surtin tants llargs escalables i més que hi surtin alguns llargs del tot recomenables.
El primer llarg la ressenya no el marca com a més dur però és l’unic que no varem encadenar, potser perquè surts fred, diria que és el llarg que fa la criba, comença amb un mur amb preses i acaba amb una placa tombada d’adherència, 6a equipat. El segon i tercer llargs els varem empalmar, el primer és més d’adherència i el segon té algun pas més atlètic, V equipat. El quart i cinquè llargs també els barem empalmar, el primer és un III equipat i el següent un canvi de reunió que a nosaltres ens va portar al començament de la placa del sisè llarg, III equipat. El sisè llarg ens començava per una mur amb el pas més complicat just al principi i després la dificultat anava decreixent, 6a equipat. El setè llarg és una placa tombada amb “canalizos” , V equipat. El vuitè llarg comença per una zona amb bones preses i equipat amb ponts de roca i a partir de mig llarg desapareixen les preses i l’equipament són parabolts també augmenta la dificultat, 6b equipat. El novè llarg és una placa mantinguda d’adherència, 6a equipat. El desè llarg és un canvi de reunió (cap a l’esquerra). L’onzè llarg comença per placa a mig llarg supera un sostret i segueix recte amunt fins a la reunió, V equipat. El dotzè llarg és un canvi de reunió (cap a l’esquerra). El tretzè llarg comença amb una placa d’adherència per anar a buscar un diedre pel qual s’hi entra en babaresa i un cop s’acaba la fisura del diedre es surt amb placa, 6a equipat. El catorzè llarg es un llarg que va en diagonal cap a l’esquerra buscant plaques, IV equipat. El quinzè llarg igual que l’anterior va en tendència a l’esquerra buscant plaques i també és de IV. El setzè i últim llarg puja per una placa d’adherència recte amunt fins a la última reunió, V equipat.
Les reunions estan equipades amb parabolts i amb ponts de roca. Per fer la via tan sols fan falta una quinzena de cintes exprés.
Pel descens un cop a cim es baixa en direcció est, un cop a coll remuntem una mica pel camí que al cap d’un centenar de metres tomba cap a l’esquerra i baixa per una mica de tartera i ens condueix a peu de via, el camí està marcat amb fites.
El divendres em diu que en Gerard, en Ramon i en Marc també vindran, que també volen fer alguna cosa suau i ja decidirem el dissabte metre esmorzem, així que toca portar propostes. Ja fa dies que tinc una via en ment ja que en Miquel Casas ens l’havia recomanat i és una via d’adherència, amb la qual cosa ja no s’ha de forçar tant de braços, la via en qüestió és la Sal de Frutas Eno a Roca Narieda.
Així que ens trobem dissabte, em passa a buscar l’Ivan i li sembla bé la proposta i a l’hora d’esmorzar ho plantegem i també els hi sembla bé, així que fem cap a Roca Narieda.
Es tracta d’una via d’adherència totalment equipada amb parablots, espits, ponts de roca i algun pitó, una via molt llarga i a la vegada discontinua però veient la paret de lluny es fa difícil de creure que hi surtin tants llargs escalables i més que hi surtin alguns llargs del tot recomenables.
El primer llarg la ressenya no el marca com a més dur però és l’unic que no varem encadenar, potser perquè surts fred, diria que és el llarg que fa la criba, comença amb un mur amb preses i acaba amb una placa tombada d’adherència, 6a equipat. El segon i tercer llargs els varem empalmar, el primer és més d’adherència i el segon té algun pas més atlètic, V equipat. El quart i cinquè llargs també els barem empalmar, el primer és un III equipat i el següent un canvi de reunió que a nosaltres ens va portar al començament de la placa del sisè llarg, III equipat. El sisè llarg ens començava per una mur amb el pas més complicat just al principi i després la dificultat anava decreixent, 6a equipat. El setè llarg és una placa tombada amb “canalizos” , V equipat. El vuitè llarg comença per una zona amb bones preses i equipat amb ponts de roca i a partir de mig llarg desapareixen les preses i l’equipament són parabolts també augmenta la dificultat, 6b equipat. El novè llarg és una placa mantinguda d’adherència, 6a equipat. El desè llarg és un canvi de reunió (cap a l’esquerra). L’onzè llarg comença per placa a mig llarg supera un sostret i segueix recte amunt fins a la reunió, V equipat. El dotzè llarg és un canvi de reunió (cap a l’esquerra). El tretzè llarg comença amb una placa d’adherència per anar a buscar un diedre pel qual s’hi entra en babaresa i un cop s’acaba la fisura del diedre es surt amb placa, 6a equipat. El catorzè llarg es un llarg que va en diagonal cap a l’esquerra buscant plaques, IV equipat. El quinzè llarg igual que l’anterior va en tendència a l’esquerra buscant plaques i també és de IV. El setzè i últim llarg puja per una placa d’adherència recte amunt fins a la última reunió, V equipat.
Les reunions estan equipades amb parabolts i amb ponts de roca. Per fer la via tan sols fan falta una quinzena de cintes exprés.
Pel descens un cop a cim es baixa en direcció est, un cop a coll remuntem una mica pel camí que al cap d’un centenar de metres tomba cap a l’esquerra i baixa per una mica de tartera i ens condueix a peu de via, el camí està marcat amb fites.
L'Ivan acabant el mur del primer llarg i començant l'adherència.
A l'inici del segon llarg.
El començament del sisè llarg.
Abans de començar el tram més difícil del vuitè llarg.
Acabant el novè llarg.
A la part final on es van encadenant plaques fàcils.
Foto de família al cim amb l'Ivan, en Gerard, en Ramon, en Marc i un servidor.
3 comentaris:
si que hi ha anat gent aquests dies a roca Narieda!!! felicitats
una bona opcció per anar a passar alguna dia de tardor!! merci per la piada! el 6a+ obligat...es un pas o en tot un tram?
El primer llarg déu n'hi dó per escalfar, però em va costar bastant més el tram de 6b, buf, aquells passos d'adherència són fins fins...i amb algun tram obligat, jo diria que s'ha d'escalar en 6a+ obligat entre parabolts. I pensar que s'ha repetit en "solo", quina por...
Llorenç, no sé si hi vareu anar dissabte o diumenge, però ja t'asseguro que el dissabte erem almenys sis cordades.
Pel què fa al 6a+ no sé si és obligat, però amb l'adherència que heu anat fent aquest estiu el passareu bé.
Xavi, a nosaltres ens va sembla més dur el primer llarg, segurament perquè t'enganxa fred.
Salut,
Xevi
Publica un comentari a l'entrada